|
Calendari: Festes d'Estiu > Altres festes majors d'agost > Darrer dijous
|
|
Traca dels mil metres
Un quilòmetre corrent damunt els trons i les guspires
Granollers (el Vallès Oriental), Setmana de l'últim dijous d'agost
Competició de rajolers
Fent rajols
La traca s'esten al terra
Un vehicle deixa caure la traca
Es subjecta perquè no es mogui
La traca fa un quilòmetre
En Bailo és l'encarregat de donar-li foc
Es corre damunt els espetecs i les guspires
|
| Cada any per tancar la festa major d’estiu, a Granollers estenen una traca de mil metres i corren al seu costat durant els pocs minuts en què avança per terra mentre es consumeix. Es tracta d’una modalitat de traca correguda o corretraca que, en aquesta població, s’ocupa d’encendre el Bailo, un personatge mig capgròs, mig cavallet.
La Festa Major de Granollers se celebra cada any pels volts del darrer dijous d'agost, i té una història que es remunta almenys al segle XVII, quan es feia al desembre en honor de sant Esteve. Des de fa uns anys, la festa s’ha fet famosa per haver inventat un model festiu reeixit, que ja ha estat imitat en moltes altres poblacions. Durant els dies de festa major, bona part dels habitants de Granollers es divideixen en dos bàndols, els Blancs i els Blaus, que s'enfronten festivament en l'organització dels actes.
Des del 1983, any en què es van iniciar les fraternals competicions entre les colles, en cada edició s'han incorporat noves propostes, cada cop més atractives, que l'han transformat en una celebració popular, lluïda, emocionant i oberta a la participació de tothom. L'acte culminant de la festa és la reedició del concurs de rajolers, durant el qual un membre dels Blancs i un altre dels Blaus competeixen en la fabricació de rajoles de fang.
La pirotècnia a la festa major
La presència de la pirotècnia a la festa és una constant, almenys des del segle XIX. Destaquen les tronades que es disparen cada migdia a la plaça Porxada, recuperades el 1991 i que en l’actualitat són de la modalitat «penjada» (el que al País Valencià anomenen "mascletà"). El correfoc, que té lloc divendres i dissabte de festa major, és multitudinari i consisteix en una cercavila de foc dels diables pels carrers del centre històric, amb actuació de Llucifer i Diablessa en determinades places, una carretillada i el ball final d’un drac tricèfal.
Ara bé, un dels actes amb foc més singulars de la festa de Granollers és la «traca dels mil metres». Es tracta d'un exemple de traca correguda o corretraca, un ritu de foc en què els participants caminen o corren al costat d'una traca d'una llargària excepcional mentre aquesta va esclatant. L'objectiu és posar-se tan a prop del foc com sigui possible i acompanyar tot el recorregut de la traca des del principi fins al tro final. Tradicionalment, en la seqüència ritual d'una festa, la traca correguda assenyalava sorollosament el principi o el final de la celebració. Avui, de corretraques se'n fan en moltes festes majors, amb particularitats locals i sovint amb un component lúdic.
La primera referència escrita d’una traca correguda a Granollers és del 1929, quan encara no tenia un quilòmetre i es feia després del castell de focs. La primera traca de mil metres de llargada va ser la de l’any 1932. La traca es comença a muntar el darrer dia de la festa major, diumenge al vespre, després de finalitzar el concurs de rajolers. Fa un quilòmetre de llargada i es va col·locant estesa a terra seguint el recorregut original, al llarg del carrer Anselm Clavé, amb inici a la plaça Jacint Verdaguer i final a la plaça de la Corona.
Com en altres indrets on encara es fa així, a Granollers la traca era penjada: es col·locava a certa altura per tal que la gent pogués posar-se a sota el foc. Un any que va ploure, el tècnic de l’Ajuntament que la muntava no va tenir temps de penjar-la i la va deixar a terra. Aquell any (1983) l’èxit de participació fou encara més gran que quan estava penjada, així que a partir d’aleshores es va decidir deixar-la d’aquella manera, a terra.
Una altra de les particularitats pirotècniques tradicionals de la Festa Major de Granollers és la traca penjada amb pluja de joguines, que havia estat molt popular, almenys des del 1953 i fins ben entrats els anys setanta. Tot al llarg del seu recorregut s'hi afegien petites joguines que, en anar avançant el foc per la traca, anaven caient, fent passar una bona estona als més petits, que es posaven a sota per recollir-les. També havien estat constants els anomenats «focs japonesos» o «canterella femella» valenciana, morters de ferro que es disparaven plens de caramels i joguines, sovint amb llaços perquè en caure es veiessin més i baixessin més a poc a poc.
Avui, quan els muntadors han estès tota la traca pel carrer, els espera el Bailo, un popular personatge de la imatgeria festiva de Granollers, construït l'any 1991 i que agafa el nom dels aprenents de rajolers. El Bailo és un capgròs d'un home que cavalca damunt un cavallet brandant una torxa amb foc a la mà. Al so d'un animat toc de timbals, en Bailo refà els mil metres de traca, des del final fins al principi, per revisar tot el recorregut de la traca i, finalment, encendre-la. També és l'encarregat d'obrir i portar el foc als diables durant els dos correfocs de la festa major.
En només uns minuts, el foc recorre els mil metres de trajecte entre espetecs i corredisses de la gent que es posa davant, damunt i darrere seu mirant de tenir la traca tan a prop com sigui possible. Una potent explosió posa el punt final a la traca i dóna pas al castell de focs de cloenda de les festes, ja documentat el 1860.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
La festa major. Granollers 1857-2003
Cruz Corral, Paco / Ajuntament de Granollers
En aquest llibre l'autor fa un repàs a la trajectòria de més de 200 anys ...
|
|
|
comprar
| |
Els Blancs i Blaus. Granollers. La festa major entre la tradició i la innovació
Cruz Corral, Paco / Arola Editors
La Festa Major dels Blancs i Blaus és la celebració gran de la ciutat de ...
|
|
|
| |
L'ofici de rajoler. Tan proper i tan desconegut
Cruz Corral, Paco / Editorial Alpina
Maons, cairons, rajoles,... paraules tan properes i a la vegada tan desconegudes. ...
|
|
|
| |
El Relat de Festa Major
Diversos autors, / Editorial Alpina
Des de l’any 2000, la Comissió de la Festa Major de Granollers convida ...
|
|
|
comprar
| |
De fang, rajoles i teules
Muntanya i Martí, Maria-Teresa / Arola Editors
En el decurs del temps, la feina de transformació de la terra en quelcom ...
|
|
|
comprar
| |
...i que soni la Guimbada! Músiques de la Festa Major de Granollers
Diversos autors, / Goliath edicions
Llibre que recull les músiques i els elements festius que omplen les places ...
|
|
| |
 | | | |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
