Un dels cartrons del joc a Bretui
Cada cartró té quatre cartes
Parada de firaire de torrons d'Agramunt
Catxo i torrons estan relacionats
|
| Diverses poblacions del Pallars, com Bretui o la Pobleta de Bellveí, fan servir el Catxo com a font de finançament de la seva festa major d'estiu. El Catxo és, originàriament, un antic joc d'atzar utilitzat pels elaboradors de torrons lleidatans per a vendre els seus productes a les fires.
El finançament de la festa major
Durant el mes d'agost, amb l'arribada dels estiuejants, molts pobles del Pallars, celebren la seva festa major. Balls, concerts, jocs de cucanya i l'ofici religiós en honor al patró conformen moltes vegades el gruix de les celebracions.
En alguns pobles, com Bretui o la Pobleta de Bellveí la festa es finança, en part, gràcies al Catxo, un joc d'atzar, semblant a una loteria, que funciona en base a un sistema de cartons i cartes. Hi ha 24 cartons de fusta o fulloles, cada un dels quals conté quatre cartes de la baralla diferents. Cada fullola val 5 euros. Quan tots els cartons estan venuts, la persona que dirigeix el joc busca una mà innocent d'algun nen o nena per tal que tregui una carta a l'atzar. L'speaker anima a tothom a participar-hi tot cridant: "qui vol fer una catxadeta?" una frase amb doble sentit, doncs catxar, en aquesta zona del Pirineu, com també a altres indrets de Lleida, és un sinònim de cardar, de follar, de tenir acte sexual.
La persona que té la carta al seu cartró guanya el premi del sorteig, que normalment és un pernil o un lot de productes alimentaris. Com que en les 24 fulloles hi ha 2 baralles de cartes sempre hi ha dos guanyadors i dos premis en cada sorteig. El joc, que té lloc a la mitja part del ball de nit de la festa major, dura una mitja hora, que és el temps de paus del concert. Els beneficis que genera el catxo van íntegrament destinats a l'organització i, per tant, a pagar les despeses que genera la festa major.
Dels firaires a la festa major
El catxo fou, en origen, el sistema que feien servir - i encara utilitzen- els elaboradors de torrons rodons d'alguns pobles de Lleida, com Agramunt o Ós de Balaguer, quan anaven a vendre els seus productes en fires i festes populars d'arreu del territori. Un sistema arcaic de venda de torrons que avui ha perdut bona part de la seva vigència, tot i que encara avui alguns elaboradors petits de torrons l'utilitzen quan van a les fires. Originariament els cartons tenien 2 cartes, valien 10 duros cada un i el premi consistia en un lot de torrons.
Segons expliquen a Bretui, un any vingué un firaire de torrons lleidatà a la Fira de Pobleta de Bellveí i féu servir el sistema del catxo. Algú del poble veié el joc, s'inspirà i decidí adoptar-lo, fent algunes petites variacions, com a forma de finançament de la festa major. El Joc del Catxo, com a sistema de finançament de la festa s'originà doncs a la Pobleta i d'allà passà, per imitació, a altres pobles de la zona, com Bretui.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
