NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 9 d'agost de 2020 | Romà | Dia Internacional dels Pobles Indígenes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de tot l'any > Altres manifestacions festives > Accions per finançar les festes


El catxo
De sistema de venda de torrons a joc per finançar la festa major
Bretui (Pallars Sobirà), la Pobleta de Bellveí (Pallars Jussà), agost


Un dels cartrons del joc a Bretui


Cada cartró té quatre cartes


Parada de firaire de torrons d'Agramunt


Catxo i torrons estan relacionats


 

Diverses poblacions del Pallars, com Bretui o la Pobleta de Bellveí, fan servir el Catxo com a font de finançament de la seva festa major d'estiu. El Catxo és, originàriament, un antic joc d'atzar utilitzat pels elaboradors de torrons lleidatans per a vendre els seus productes a les fires.

El finançament de la festa major

Durant el mes d'agost, amb l'arribada dels estiuejants, molts pobles del Pallars, celebren la seva festa major. Balls, concerts, jocs de cucanya i l'ofici religiós en honor al patró conformen moltes vegades el gruix de les celebracions.

En alguns pobles, com Bretui o la Pobleta de Bellveí la festa es finança, en part, gràcies al Catxo, un joc d'atzar, semblant a una loteria, que funciona en base a un sistema de cartons i cartes. Hi ha 24 cartons de fusta o fulloles, cada un dels quals conté quatre cartes de la baralla diferents. Cada fullola val 5 euros. Quan tots els cartons estan venuts, la persona que dirigeix el joc busca una mà innocent d'algun nen o nena per tal que tregui una carta a l'atzar. L'speaker anima a tothom a participar-hi tot cridant: "qui vol fer una catxadeta?" una frase amb doble sentit, doncs catxar, en aquesta zona del Pirineu, com també a altres indrets de Lleida, és un sinònim de cardar, de follar, de tenir acte sexual.

La persona que té la carta al seu cartró guanya el premi del sorteig, que normalment és un pernil o un lot de productes alimentaris. Com que en les 24 fulloles hi ha 2 baralles de cartes sempre hi ha dos guanyadors i dos premis en cada sorteig. El joc, que té lloc a la mitja part del ball de nit de la festa major, dura una mitja hora, que és el temps de paus del concert. Els beneficis que genera el catxo van íntegrament destinats a l'organització i, per tant, a pagar les despeses que genera la festa major.

Dels firaires a la festa major

El catxo fou, en origen, el sistema que feien servir - i encara utilitzen- els elaboradors de torrons rodons d'alguns pobles de Lleida, com Agramunt o Ós de Balaguer, quan anaven a vendre els seus productes en fires i festes populars d'arreu del territori. Un sistema arcaic de venda de torrons que avui ha perdut bona part de la seva vigència, tot i que encara avui alguns elaboradors petits de torrons l'utilitzen quan van a les fires. Originariament els cartons tenien 2 cartes, valien 10 duros cada un i el premi consistia en un lot de torrons.

Segons expliquen a Bretui, un any vingué un firaire de torrons lleidatà a la Fira de Pobleta de Bellveí i féu servir el sistema del catxo. Algú del poble veié el joc, s'inspirà i decidí adoptar-lo, fent algunes petites variacions, com a forma de finançament de la festa major. El Joc del Catxo, com a sistema de finançament de la festa s'originà doncs a la Pobleta i d'allà passà, per imitació, a altres pobles de la zona, com Bretui.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  2212 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  








Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org