NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 29 de març de 2024 | Segon    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Cultura popular > Cultura marítima > Sistemes de pesca


Pesca a l'encesa
La tradició de pescar amb foc
Diferents poblacions, D'abril a setembre


Encenent el foc


Teiera a la proa d'una embarcació


Dibuix del fogater amb el foc encès


Pesca amb llum elèctrica actual


Recreació moderna de l'Encesa a Cadaqués (2006)


Dibuix del funcionament de l'Encesa


Arrossegament de la xarxa


Pesca a l'encesa a Taiwan


Els peixos salten atrets per la llum


Dibuix del tradicional ukai japonès


El fester amb el foc encès


El cormorans són imprescindibles en l'ukai


 

Ja documentada al segle XIV, la pesca a l'encesa és un dels arts de pesca més antics de Catalunya. Basat en el fet que el foc atrau el peix, aquest sistema de pesca està en desús al nostre litoral però es manté com a sistema de pesca artesanal i sostenible en diferents indrets del món.

D'entre tots els sistemes que els pescadors han fet servir al llarg dels segles per capturar peix, un dels més arcaics i més utilitzats és el de la pesca a l'encesa. Es tracta d’un art de pesca nocturn que es basa en un principi bàsic conegut des de ben antic per la gent de mar: que la llum atrau als peixos. En encendre foc, els peixos -atrets pel resplendor i qui sap si també per l'escalfor- s'hi acosten i pugen fins a la superfície, moment que és aprofitat pels pescadors per capturar-los.

A casa nostra, es coneix per "pesca a l’encesa", "pesca amb foc" o senzillament "l'Encesa”. Fou àmpliament utilitzat a la costa nord de Catalunya, concretament a la zona compresa entre Cadaqués i Palamós, un tram litoral amb una singular orografia, feta a base de petites i estretes cales rocoses. Sembla que s'originà a Cadaqués i que anà estenent-se costera avall, essent aquesta població i el Port de la Selva les dues localitats on aquest sistema de pesca estigué més arrelat.

L’encesa fou un dels sistemes de pesca més antics del litoral català. La primera referència escrita que se'n té és del segle XIV però no és fins al segle XVI (1542 a Cadaqués) que, gràcies a les Ordinacions pesqueres (les lleis de regulació de la pesca) que se'n coneixen tots els detalls. Fou àmpliament practicat entre finals dels segles XVII i XVIII amb foc real, s'anà modificant amb el temps i finalment, cap a mitjans segle XX s'extingí, substituït pels sistemes de pesca amb llum artificial. Primer se substituí per la llum d’acetilè (carbur), després per “Petromax” (a base de petroli o de gasolina), més endavant, per butà i, en l'actualitat, per electricitat. Les embarcacions de pesca amb llum actuals duen uns potents focus elèctrics que emeten llum i estan majoritàriament dedicades a la pesca del calamar.

L'any 2006 es va fer una recreació de la pesca a l'encesa a Cadaqués amb una de les darreres barques dedicades a aquest art que han quedat a Catalunya, la Lola, construïda l'any 1906.

Funcionament de l’Encesa

La pesca a l'encesa és un sistema de pesca nocturn, utilitzat només les nits de lluna nova, en què la més absoluta foscor envaeix el mar. Es practicava a les cales entre els mesos d'abril a novembre, un lapse de temps que coincidia amb el moment en què el peix blau (les sardines, les anxoves i el verat, entre d'altres) recorre la costa catalana de nord a sud en el seu procés de migració anual. A l’hivern es deixava de fer perquè feia massa fred.

Tot i que també es podia practicar individualment (fent un petit foc a les roques i pescant amb una fitora), la pesca a l'encesa tradicionalment la feien diferents embarcacions: la "companyia d'encesa". Un d'ells, el "bolitx o fogater" portava una graella de ferro -anomenada teiera o fester- a la popa d'una embarcació, on es cremaven trossos de llenya seca i resinosa de pi, la "fusterada". La resta feia anar la xarxa.

El sistema funcionava de la següent manera: l’embarcació que duia la xarxa, anomenat "llaüt gros", es varava en un dels extrems de la cala, deixant un cap a terra. Aleshores el llagut que duia el foc sortia mar endins a la recerca d'un banc de peixos. Quan en trobava un, tornava cap a l'interior de la cala, amb el banc de peix a darrera seguint el foc. Una vegada passava, la barca que duia la xarxa es dirigia cap a l'altre extrem i anava deixant l’ormeig que, gràcies a uns ploms, s’enfonsava dins l’aigua. Des de terra i des de la barca s'anava recollint la xarxa, que arribava a la cala amb tot el peix a dins.

Gràcies a les Ordinacions pesqueres i altres documents de l'època, se sap que les cales on s'havia de fer l’Encesa se sortejaven en dates assenyalades entre els pescadors que volien fer-la. També se sap que hi havia normes per regular les tandes d'encesa i que hi havia dies prohibits per a fer aquest art de pesca.

Els guanys es repartien entre el propietari de les embarcacions i xarxes, els tripulants i l'església, que feia servir aquest "impost" per pagar les despeses de construcció d'esglésies i capelles en territori costaner. El peix que sobrava es venia als mercats

La pesca amb foc al món

La pesca amb foc real és un sistema de pesca desaparegut de les nostres costes, però encara es practica en d'altres indrets del món, com a sistema de pesca tradicional, artesanal i sostenible.

A la costa nord de l’illa de Taiwan, per exemple, l’encesa és el sistema utilitzat pels pescadors locals durant les fosques nits d’estiu, tot i que pel que sembla només queden algunes poques embarcacions que la practiquen. Aprop de la població de Jinshan, al nord de Tapei, la capital, és on aquesta tècnica està més arrelada. La principal particularitat és que es realitza amb un tipus de foc creat a partir de la combustió de sofre, que provoca un gran resplendor de llum que surt de l’extrem d’un pal situat en un dels cantons del vaixell. Es porta a terme amb una sola gran embarcació, que duu el foc i la xarxa per capturar els peixos. A mesura que salten buscant la llum, els peixos cauen dins una malla que els pescadors duen subjectada per uns grans pals. Aquest sistema és força eficaç encara per capturar grans estols de peix blau, i especialment sardines, molt apreciades a Taiwan. D’aquest tradicional mètode de pesca se’n fa un gran espectacle una vegada a l’any, obert a tothom i que també inclou concerts i altres activitats culturals.

Al Japó, la pesca amb foc real també és un art viu. S’anomena “ukai” i fa servir cormorans per atrapar el peix. S’utilitza una sola embarcació que porta una gran teiera de foc encesa a la proa, tot i que sovint surten a pescar diverses barques al mateix temps. Els pescadors duen els cormorans lligats amb cordes a la mateixa barca. Mentre el vaixell avança, els cormorans van recollint el peix que salta atret pel foc. Aquests ocells marítims es distingeixen per guardar el peix viu a l’interior del seu coll. Una vegada el cormorà ha engolit diversos peixos, el pescador fa sortir l’ocell de l’aigua i els hi fa treure la captura per la boca, estrenyent-los el coll. L’Ukai és propi de diversos indrets del Japó però a la ciutat de Gifu, al costat del riu Nagara, hi ha fins i tot un museu dedicat a explicar aquest art de pesca.

Com en el cas de Taiwan, la forma i el sistema de l’ukai japonès s’utilitza també en recreacions que se’n fan periòdicament per a turistes. A canvi d’uns diners, els visitants poden acompanyar i fotografiar -des d’un vaixell apart- aquest singular sistema de pesca a l’encesa japonès basat en el foc i la destresa els cormorans.

Text: Manel Carrera i Escudé

Imatges: Vicente Garcia-Delgado i Cesc Jordan, dibuixos de Francesc Oller.

Fotografies i dibuixos de Taiwan i Japó: Extretes de la xarxa, Chang Ming Chih i Hiyoshi Mamorug. Dibuix de Hiyoshi Mamorug


  2261 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





La pesca a l'encesa
Nadal i Fortià, Joan / Carles Vallès
Llibret monogràfic sobre aquest antiquíssim sistema de pesca propi de la ...

La pesca a Catalunya
Diversos autors, / Edicions Destino
Si bé és cert que la pesca a Catalunya no pot assolir els volums que proporcionen ...

El mon mariner de Vinarós: una recerca lingüística
Simó i Redó, Francesc / Editorial Antinea
La pesca a Vinaròs i tot el que envolta aquesta tradicional pràctica: les ...

comprar
Qui vol peix...
Diversos autors, / Institut d'Estudis Eivissencs
Aportació a l’estudi dels ormejos de pesca i al vocabulari nàutic de Formentera, ...



La pesca a l'encesa
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pesca_a_l'...

Nagaragawa Ukai Museum
https://www.ukaimuseum.jp/
51-2 Nagara
502-0 Gifu (Japó)
+81 58-210-1555



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org