NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 22 de maig de 2019 | Quitèria | Dia Internacional de la Diversitat Biològica    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de Misericòrdia > Festes majors


Rosari de torxes
Via de llum cap a Misericòrdia
Reus (el Baix Camp), 24 de setembre


La Mare de Deú de Misericòrdia


El santuari


Una de les torxes


Milers de punts de foc ocupen el carrer


Veneració de la Mare de Deú de Misericòrdia


Espelmes al santuari


 

El Rosari de Torxes de Reus és una impressionant manifestació de devoció religiosa que cada 24 de setembre a la nit omple amb milers de petits punts de llum el passeig que desemboca en el Santuari de Misericòrdia, punt neuràlgic de la segona de les cites festives majors de la ciutat.

Les dues cites festives més importants de Reus són les festes de Sant Pere, que se celebren pels volts del 28-29 de juny, i les festes de la Misericòrdia, que tenen lloc pels volts del 25 de setembre i que fins fa ben poc només eren considerades com una «festa petita». Segons explica la llegenda, la Mare de Déu de Misericòrdia es va aparèixer a una xiqueta de Reus l’any 1592 en un indret als afores del nucli urbà. Anys més tard, en aquell mateix lloc els reusencs van erigir un santuari a la Mare de Déu i més tard la van fer patrona de la seva ciutat.

La fama de ser una bona marededéu va fer que molts reusencs l’adoptessin com a divinitat particular i que la població acudís en massa al seu santuari cada vegada que una desgràcia —sequera, guerra— amenaçava la ciutat. Durant molts anys la seva festa (que s’escau el dia 25 de setembre des de l’any 1948) va tenir un caire bàsicament religiós, però en l’actualitat les celebracions s’allarguen per espai de deu dies amb actes repartits per tota la ciutat, que bull amb tot tipus d’activitats festives (aplec sardanista, diada castellera, lliurament dels guardons de la ciutat, concerts i revetlles, etc.).

El dia central de les festes, 25 de setembre, es fa la ja tradicional baixada matinal fins al santuari —avui integrat al nucli urbà— a càrrec del riquíssim seguici festiu de la ciutat (drac, lleó, nanos, mulassa, gegants, gegant Carrasclet, ball de galeres, ball de cavallets, ball de cercolets, ball de prims, ball de bastons, ball de mossèn Joan de Vic, ball de valencians, ball de gitanes, ball de bastons de la ciutat, les colles castelleres i l’àliga), on es fa l’ofici a l’aire lliure.

Durant tot el dia la gent passa individualment o en grup pel cambril a veure la Mare de Déu. Al vespre, hi ha l’emocionant i solemne ball de l’àliga a l’interior del temple i l’escenificació del Ball de Sant Miquel i la carretillada final que el Ball de Diables de Reus executa a la porta del santuari, amb el llançament d’una gran diversitat d’elements pirotècnics.

Ara bé, un dels actes que sens dubte permet visualitzar millor la devoció que els reusencs senten per la Mare de Déu de Misericòrdia és el que se celebra la vigília, el 24 de setembre. Aquell dia, a la tarda, es fa una cercavila amb tot el seguici festiu de la ciutat i, hores més tard, ja de nit, té lloc l’impressionant i massiu rosari de torxes, un dels actes més desconeguts de les Festes de Misericòrdia pels que no són reusencs, que omple de petites flames el passeig que hi ha davant el santuari.

En solemne i nocturna desfilada, els milers de persones que hi participen avancen amb una petita candela de cera encesa a la mà. Les candeles incorporen un sistema de protecció de paper —perquè el vent no les apagui i perquè la cera no caigui al terra— que duu estampat un dibuix de la Mare de Déu, l’escut del santuari i la lletra de l’«Himne de Misericòrdia». Cada candela representa un anhel, un desig que la persona que la porta demana a la Mare de Déu, en espera que la divinitat el satisfaci.

El rosari de torxes és, de fet, un rés del rosari caminat. Mentre avancen a peu, els participants reciten el rosari, una pregària dirigida des de l’interior del santuari pel sacerdot i amplificada per un potent sistema de megafonia que ressona pel passeig de Misericòrdia.

El rosari de torxes fa un recorregut relativament curt, que comença a la plaça de la Pastoreta, es desenvolupa al llarg de tot el passeig de Misericòrdia i finalitza al santuari. Una vegada s’hi arriba es fan pregàries, es canta l’«Himne de la Mare de Déu de Misericòrdia» i es passa individualment pel cambril a venerar —tocar, fotografiar i besar— la imatge.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  1410 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El ball de la Mare de Déu de Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Carrutxa
Opuscle editat amb motiu de la sortida d'aquest ball parlat a les festes ...

Ball de la Mare de Déu. Adaptació radiofònica.
de Belfort, Roger / Imprempta Diana
Adaptació Radiofònica del Ball de la Mare de Déu de Reus, una dansa popular ...

Reus i Misericòrdia: 400 anys d'història
Palomar i Abadia, Salvador / Diari de Tarragona
Una primera aportació d'Ezequiel Gort i Salvador Palomar a la història ...



Ajuntament de Reus. Institut Municipal d'Acció Cultural
http://www.festesreus.cat
C/ de Sant Joan, 27 (Casa Rull)
43201 Reus (el Baix Camp)
977.778.110
cultura@reus.net




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org