NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 5 d'agost de 2020 | Neus    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Feliu > Festes majors


Festa major
Valga'ns sant Feliu!
Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà), Pels volts de l'1 d'agost


Gravat antic de Sant Feliu, amb vaixells, castell i sant Elm


Veler a la platja de Sant Feliu just abans de la seva avarada (1870-1880)


Les drassanes Mallol amb el veler Sant Jordi en construcció (1920)


Bot de salvament Miquel de Bohera


Estació de Salvament Marítim


Gravat de Sant Feliu


Una de les colles participants


Sortida de la cursa


Embarcacions autoconstruïdes


Arribada de les embarcacions a la platja


 

Cada any per la festa major, les platges de Sant Feliu de Guíxols s'omplen d'embarcacions autoconstruïdes per participar en la concorreguda Cursa de Pasteres, una regata festiva que recorda l'extensíssima tradició constructiva naval del municipi, avui en procés de desaparició.

Sant Feliu de Guíxols i la construcció de vaixells

Sant Feliu de Guíxols, població que des de l'època medieval ha estat la via natural cap al mar de la ciutat de Girona, compta amb una reculadíssima tradició en la construcció de vaixells.

L'any 1258, l'abat Gerald del monestir de Sant Feliu dóna permís per aixecar unes primitives drassanes a la platja, des d'on es construeixen alguns dels vaixells que s'uniran a la flota del rei Pere II el Gran en l'expansió catalana per la Mediterrània. Als segles XV-XVI la construcció naval s'intensifica i la vila es dota d'un consolat de mar, una llotja i un port.

Durant els segles XVII i XVIII la marina mercant i el comerç de cabotatge es desenvolupen conjuntament amb la pesca, la manufactura de xarxes i l'exportació de suro. Al segle XIX, segle d'or de la marina mercant catalana, a la platja de Sant Feliu s'hi construeixen els grans velers (pollacres, goletes, bergantins...) que tenen per destinació el Mediterrani i les illes de Cuba i Puerto Rico.

D'aquesta època és l'estació de Salvament Marítim situada al capdamunt del turó dels Guíxols, que conserva el bot de salvament Miquel de Bohera, una embarcació insubmergible i autoadreçable que es feia servir per auxiliar els mariners i pescadors que, havent sortit a feinejar a la mar, es trobaven en dificultats.

La tradició constructiva de vaixells inicia el seu declivi a finals del segle XIX, primer amb l'aparició del vapor i, després, del motor. En l'actualitat a Sant Feliu encara hi ha un mestre d’aixa i alguna empresa dedicada a la fabricació d'embarcacions esportives i recreatives en polièster.

La Festa Major d'estiu

Sant Feliu de Guíxols celebra la seva Festa Major d'Estiu pels volts de l'1 d'agost, diada de Sant Feliu, patró del municipi, un sant d'origen nord-africà del segle IV que predicà per terres catalanes i fou martiritzat a Girona.

Segons la tradició local, fou conduït fins al capdamunt del turó dels Guíxols, tirat al mar amb una roda de molí lligada al coll i finalment salvat per un estol d'àngels que el passaren per sota del penyal a través d'una cova submarina. D'aquí sorgí el popular costum del jovent ganxó de saltar al mar des del capdamunt del turó al crit de "Valga'ns sant Feliu!", un salt arriscat perquè en caure per aquesta esquerda natural, el saltador passava entre dues parets que estan molt juntes. Una vegada a mar, els joves emulaven la llegenda del martiri passant a l'altra banda per sota l'aigua, nedant a pulmó. Anomenat "salt de la mort", aquesta prova de coratge del jovent guixolenc fou un dels costums rituals més antics de la festa major i ja està documentat al segle XIX. Havia estat tan arrelat que antigament era organitzat per l'Ajuntament, presidit per les autoritats i presenciat amb expectació per milers de persones que acudien a Calassanç (la "cala del sant") per presenciar l'espectacle.

També havien tingut molta tradició els envelats a la sorra de la platja, d'entre els que van destacar, per ordre de sumptuositat: el del Senyors, el dels Nois, el de la Gorga i el de l'Anxova.

La festa major actual dura prop de deu dies i inclou un gran nombre d'activitats, com la sortida dels gegants Angelina i Feliu, les fires d'atraccions al passeig del Mar, curses i cucanyes nàutiques als banys de Sant Elm, la missa i cant dels goigs, el correfoc, sardanes, teatre, curses esportives com la Milla Urbana... i el castell de focs de cloenda a la badia.

La cursa de pasteres

Un dels actes que singularitza la festa és la Cursa de Pasteres que se celebra, des de l'any 2009, el cap de setmana abans de l'1 d'agost. Es tracta d'una cursa amb embarcacions autoconstruïdes pels mateixos participants que es desenvolupa en un petit circuit dins la badia de Sant Feliu. Les pasteres surten des de la platja que hi ha davant dels banys de Sant Elm i arriben –si és que ho aconsegueixen– fins a la platja de davant el passeig, passat l'espigó. La Cursa de Pasteres està organitzada per les entitats i compta amb una gran participació popular.

Les embarcacions són de fabricació casolana, creacions efímeres de caràcter festiu que es construeixen uns dies abans i que, per desplaçar-se per sobre el mar, no poden portar cap mètode de propulsió motoritzat. Hi ha diversos premis que reconeixen la millor embarcació, la que arriba primer, la de la mala sort, la més divertida, la més original... Per això, moltes pasteres inclouen motius satírics que fan mofa i crítica de determinades persones, polítics o situacions del municipi, del país i el món; i els seus tripulants van disfressats d'acord amb el motiu escollit.

L'origen de la cursa cal cercar-lo a finals dels anys 90, moment en què a l'edifici dels banys de Sant Elm hi havia una discoteca que cada any per la festa major oferia entrada gratuïta als qui aconseguien arribar-hi per mar. Una oferta atractiva per als més festers, que organitzaven sonades i espontànies expedicions marítimes nocturnes amb embarcacions de tot tipus per intentar accedir per mar a la sala de ball i, així, estalviar-se pagar entrada. La cursa de pasteres va agafar embranzida quan va incorporar els participants de la baixada d'andròmines que durant uns anys es va fer des de l'ermita de Sant Elm.

Tot i que el principal al·licient de les colles és passar-ho bé i "fer l'ànec" una bona estona, i malgrat que les embarcacions són rudimentàries i no estan pensades per fer grans travessies com les que feien els grans vaixells que durant segles es van construir a les platges de Sant Feliu, la cursa remet, ni que sigui de manera anecdòtica, a l'antiquíssima tradició constructiva naval dels grans mestres d'aixa guixolencs, avui en procés de desaparició.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i Manel Carrera Escudé

(Article publicat al llibre "Calendari de festes del mar")


L'ermita de Sant Elm


L'ermita de Sant Elm
A Sant Feliu de Guíxols hi ha l'ermita de Sant Elm (mitjans segle XV), una de les poques ermites dedicades al primitiu protector dels navegants catalans que hi ha a Catalunya.


  74 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
La Reial fàbrica de vaixells de Sant Feliu de Guíxols (1715-1721)
Pujol Hamelink, Marcel / Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols-Arxiu Municipal / Diputació de Girona
Aquest llibre vol donar a conèixer un aspecte poc conegut de la història ...

Gegants i nans de Torelló. Les músiques
Diversos autors, / Colla Gegantera de Torelló
Edició especial de les músiques dels balls dels gegants de Torelló. Inclou ...



Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
http://www.guixols.cat
Pl. Mercat, 6-9
17220 Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà)
972.32.70.00
oiac@guixols.cat

Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols
http://arxiumunicipal.guixols.cat/
Carretera de Girona, 45-47
17220 Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà)
972.32.25.93
arxiu@guixols.cat



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org