NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 13 de novembre de 2019 | Eugeni    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de les Mares de Déu Trobades > Festes de tradició marinera


Festes de la Mare de Déu Ermitana
Bous, Moros i Cristians, i els "dansants" i les llauradores
Peníscola (el Baix Maestrat), Pels volts del 8 de setembre


Mare de Déu Ermitana


Plaça de bous construïda per a les festes


Els cavallets


"Dansants" i llauradores


Imatge mòbil de l'Ermitana


Els moros


Entrada de la Mare de Déu de l'Ermitana


Les pelegrines a la plaça d'armes


El castell


Ball parlat de Moros i Cristians


Els moros prenen el Castell


 

Les festes s'estructuren al voltant de la sortida anual de la protectora, la Mare de Déu de l'Ermitana, una processó que inclou un arcaic conjunt de danses rituals d'entre les quals destaquen els "dansants" i llauradores i la representació parlada d'una batalla de Moros i Cristians que suposadament tingué lloc en aquest tram de costa.

Les festes patronals de Peníscola

Peníscola és una localitat valenciana que destaca pel seu nucli antic emmurallat i pel castell, erigit al capdamunt d'un gran penyal de pedra d'uns quaranta metres d'alçada unit al continent per una estreta llengua de terra, avui urbanitzada. Durant segles fou un poble de pescadors envoltat d'aigua per tres cantons i en l'actualitat és una important destinació turística costanera molt apreciada per la seva gastronomia, que excel·leix en els plats amb marisc i peix. Per això, no ha d'estranyar que la mar hagi estat, i encara sigui, molt present en la seva cultura popular.

Peníscola celebra les seves festes patronals pels volts del 8 de setembre, diada de la Mare de Déu de l'Ermitana, protectora de la vila. L'Ermitana ja està documentada en el 1395 i la primera referència a les seves festes és del 1664. Les festes actuals duren més de deu dies i inclouen una gran quantitat d'actes (concerts, exposicions, correfocs, teatre...), d'entre els quals destaquen les diverses modalitats de jocs amb bous, que tenen lloc pels carrers, a la platja i en una petita plaça de braus construïda per a l'ocasió a l'entrada de la muralla, i les desfilades de Moros i Cristians al passeig marítim, que s'han incorporat modernament a la festa (1985).

La seqüència ritual

Els dies 8 i 9 de setembre té lloc el ritu central de les festes: la sortida anual de la patrona, acompanyada per tots els balls populars i la representació de la lluita entre Moros i Cristians. Els actes se celebren pels estrets carrers del nucli antic, amb les terrasses dels bars i restaurants plenes i les cases engalanades amb domassos i banderes, i tenen com a epicentre l'ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana, una església adossada al castell al segle XVIII.

El 8 de setembre al migdia, després de la missa solemne en honor a la patrona, es forma la singular processó amb les danses que acompanyaran la imatge de la Mare de Déu en el seu passeig anual. Encapçalen les danses processionals els cavallets, deu homes a cavall que simulen ser un grup de moros i cristians armats amb una espasa a la mà, i les pelegrines, un grup de dotze dones amb uns vestits negres i uns barrets ricament guarnits amb flors que representa que han vingut al santuari en pelegrinatge.

Després hi ha un dels grans protagonistes d'aquesta festa, els "dansants" i les llauradores, un ampli grup de persones que duen camisa blanca i faldilles de color blau cel i que ballen acompanyats amb música de dolçaina i tabalet mentre fan sonar les castanyetes (o els bastons) que duen a les mans. Els "dansants" porten un mocador al cap i una camisa blanca amb dues cintes verda i vermella entrecreuades, que acaben amb un fermall adornat amb un mirallet o una es tampa religiosa de la qual surten vetes de tots colors. Les llauradores duen un mantó de Manila negre damunt la camisa. Els "dansants" són el grup més antic de la festa, ja documentat en el 1677, i el que –amb les seves complexes figures i moviments coreogràfics amb les llauradores– marca el ritme dels desplaçaments. Un ball extàtic que presenta moltes concomitàncies amb altres balls rituals, com els cossiers de Mallorca.

Darrere seu hi ha els grups d'homes vestits de mariners que porten el baiard de fusta guarnit amb flors que duu la Mare de Déu, una imatge mòbil de la Verge i el seu infant que llueixen una llarga cabellera. Els acompanya un altre dels grups festius singulars de la festa, els Moros i Cristians, que acostumen a ser una vintena: un general, un ambaixador i un grup de vuit soldats per bàndol. Els cristians porten una senyera, una gorra i un vestit fosc, mentre que els sarraïns porten una bandera turca i uns vistosos vestits de colors estampats amb flors i guarnits amb collarets. Tanca la comitiva la banda de música Verge de l'Ermitana, les dames d'honor i els representants polítics. Tant els "dansants" i les llauradores com els Moros i Cristians tenen la seva versió infantil.

La processó dóna una volta pels estrets carrers del nucli antic de Peníscola al pas que marquen els "dansants" i torna fins a l'ermita. A mesura que van arribant tots els balls es col·loquen en dues fileres a banda i banda de l'entrada per, quan la imatge entra de nou al temple, ballar conjuntament.

Tot seguit té lloc l'exhibició dels balls a la plaça d'Armes, que és una mica més avall de l'ermita. Després de cada ball, cada grup recita la seva lloa, unes paraules rimades adreçades a la Mare de Déu. Un dels moments més emotius de la festa es produeix durant l'exhibició i la lloa dels "dansants". Després d'efectuar els seus dos balls amb castanyetes i vuit amb bastonets, els "dansants" fan una pila de tres pisos (3+3+1), coneguda amb el nom de "castell". Corona l'estructura un jove encarregat de recitar, cridant a viva veu enmig d'un silenci absolut, un text que es renova cada any i que demana a la patrona que beneeixi els penisclans, amb menció especial als pescadors. Per acabar, el lloador demana als campaners que facin sonar les campanes i anuncia que volen pujar a visitar-la. Aleshores, els "dansants" fan quatre pilars de dos i, fent-se pas entre el públic, pugen les escales fins a l'interior de l'ermita per saludar la patrona enmig d'una gran expectació. Després, tornen a baixar a la plaça i comencen a donar voltes en una mena de competició per veure quin dels quatre pilars aguanta més estona dret.

El darrer ball és el de Moros i Cristians, un ball parlat que simula l'enfrontament entre un grup de sarraïns i un de cristians. Aquesta representació parateatral parlada i dansada és una de les poques que s'ha mantingut fidel al model original i és el precedent més arcaic de les actuals desfilades de Moros i Cristians que en els darrers anys han aparegut arreu del País Valencià. Hi prenen part una vintena de personatges: els generals i ambaixadors moros i cristians, i la seva respectiva tropa de combatents. Malgrat que la majoria de balladors i públic assistent tenen el valencià com a llengua, per als parlaments de la dansa batalla de Moros i Cristians, així com en les lloes, es fa servir el castellà.

El ball té dues parts. La primera se celebra el dia 8 de setembre i acaba amb la victòria dels moros, que aconsegueixen prendre el castell. La segona té lloc l'endemà, 9 de setembre, quan, després d'una nova sortida de la processó i de tots els balls, es fa la representació de la reconquesta del castell i la victòria final cristiana. La representació combina escenes dialogades on els capitans es desafien, amb escenes on tots els balladors, armats amb una espasa en una mà i un bastonet en l'altra, simulen un enfrontament.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé

(Article publicat al llibre "Calendari de festes del mar")


  139 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





La Mare de Déu del Camí i el seu Santuari
Salceda i Castells, Josep / Edicions de l'Ajuntament de Cambrils
L'escriptor cambrilenc i cronista de la vila, Josep Salceda i Castells, ...



Ajuntament de Peníscola
http://va.peniscola.org
Plaça de l'Ajuntament, 1
12598 Peníscola (el Baix Maestrat)
964.481.729




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org