NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 6 de desembre de 2022 | Nicolau    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Altres festes de juliol > Festes majors


Les Santes
Una festa que crea addicció
Mataró (el Maresme), Setmana del 27 de juliol


Les santes Juliana i Semproniana


Ballada de l'Àliga de Mataró


El Devetllament Bellugós


El gegant Robafaves a la Crida de la Festa Major


La familia Robafaves al "No n'hi ha prou"


Foc a les Santes


La Momerota i la Momeroteta


La Xeringada


 

Els dies de la festa major de les Santes són, sens dubte, els més intensos i esbojarrats de l'any mataroní. Una seqüència ritual ben estructurada al voltant de la nombrosíssima imatgeria festiva local i la participació entusiasta de petits i grans fa que molts es defineixin com a addictes a la festa major.

Les Santes, Festa Major de Mataró

La festa major de Mataró coincideix cada any amb l’última setmana de juliol i es fa en honor de les santes Juliana i Semproniana, filles de la romana Iluro i devotes seguidores de Sant Cugat.

Antigament, la celebració es feia a mitjans d’agost i estava dedicada a la Mare de Déu, però amb el temps l’arrelament popular de les Santes va anar desplaçant les dates de l’antiga festa major.

L’epicentre de la festa és el 27 de juliol, dia de les matinades, del toc d'ofici amb les campanes de la basílica de Santa Maria i de l'ofici dedicat a les Santes. Prèviament, una comitiva, amb l’alcalde i les autoritats, enfila La Riera acompanyats per totes les comparses institucionals i l’Herald, les Trampes, els Macers i els Guàrdies de Gran Gala, acompanyats per l'Agrupació Musical Maresme.

La Missa de Les Santes compta amb la interpretació de la Missa de Glòria del mataroní mossèn Manuel Blanch en honor a les patrones de Mataró, considerada una de les joies de la música religiosa del segle XIX.

Devoció gegantera

Mataró és una de les ciutats de Catalunya amb més gegants per metre quadrat. Totes les associacions, els esplais, les escoles i les institucions, tenen un gegant o geganta que els representa. En total hi ha més de setanta figures desplegades per tota la ciutat i no hi ha festa de barri o carrer que no inclogui, en els actes programats, una cercavila amb l’activa participació d’aquests personatges.

Així doncs, a la festa de Les Santes els gegants, i especialment els de la família Robafaves, els magnífics gegants oficials de la ciutat, tenen el màxim protagonisme. Participen en la Crida a la Festa i el Desvetllament Bellugós el dia 25; a La Gegantada del dia 26, un dels actes centrals de tota la festa major; a l’ Anada a l'Ofici i la Cercavila de la Diada de Les Santes el dia 27; a la Postal de Gegants, una foto de família amb gegants convidats; i també són els encarregats de l’Anem a Tancar, la darrera de les jornades festives.

En Robafaves, un dels gegants més famosos i espectaculars de la gran família gegantera catalana, és un personatge alt i gros, que representa i enalteix la figura del rei Jaume I el Conqueridor. Porta un vestuari de guerrer medieval -casc, capa, cota de malles i espasa- i té el pit engalardonat amb medalles.

El seu nom popular de “Robafaves” prové d'una llegenda local ben curiosa. Segons s’explica, quan els portadors del gegant tornaven a casa després d’un dia de ball van anar a robar faves a un camp proper i les van amagar sota la panxa del gegant. Quan van entrar a la vila una autoritat els va obligar a ballar i el gegant va començar a treure faves a dojo per sota del vestit. A partir d’aquell moment el nom Robafaves va quedar identificat a la figura del gegant.

El foc i l’aigua de Les Santes

El foc també ocupa un paper destacat en el transcurs de la festa de les Santes. Les figures de foc surten en tres ocasions assenyalades: l’Escapada a Negra Nit, la Passada de les Diablesses i el Correfoc.

En aquests actes regna la Momerota, una figura que representa un animalot amb pirotècnia a les banyes. Quan surt, la bèstia balla en una successió de salts, voltes i culejades que deriven en moviments circulars cada cop més accelerats. Al final, la bèstia s'encabrita i encén les carretilles o sortidors que porta a les banyes.

En poc temps, les Diablesses s’han convertit també en un grup força important de la festa mataronina. Es tracta d'una colla de diables integrada per 30 noies, nascuda l’any 1985, que destaca pel seu magnífic vestuari amb motius al·legòrics cosits a la capa, caputxa negra i unes grans banyes de fibra de vidre. Elles, amb les carretilles, els titànics o inclús la pirotècnia xinesa són, durant la nit, les reines de la festa.

Altres actes destacats de les festes són els focs del dia 27 i la Xeringada, una batalla festiva amb xeringues de plàstic plenes d’aigua que fa les delícies dels més petits.

Les Santes per als més petits

Des de fa uns anys, les Santes compta amb un dia dedicat els més petits. El 26 de juliol se celebra la Tarda Guillada, una reproducció dels actes de la Nit Boja per als més petits, que comença amb la cercavila De Parranda, segueix amb el berenar de la Convidada, el correfoc Correguspira i la Ruixadeta.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Ajuntament de Mataró, Rafael López-Monné (portada), Pere Masramon


  Data de publicació digital: 19/7/2004 11494 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Les Santes amb lletra i música
Cruzate, Angelona / Associació Cultura i 15!
Llibre que vol contribuir a donar a conèixer el bestiari de Les Santes, ...

La Pedra del Diable
Diversos autors, / Ajuntament de Parets, Regidoria de Cultura
El còmic, il·lustrat per Martí Torras i amb textos del poeta barceloní ...

comprar
Les Santes. La festa major de Mataró
Guanyabens i Calvet, Nicolau / Arola Editors
Les Santes són la festa gran de la ciutat de Mataró. Rescatades de la letargia ...

No n’hi ha prou!
Àlvarez, Dani / ...i 15! Associació Cultural i Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró
Aquest llibre vol donar a conèixer -a mode de guia, d'una manera didàctica- ...

La gralla a Torredembarra i la tradició musical a la vila
Morlà Gómez, David / Grallers de la Torre
Aquest llibre se centra en la història de la gralla i dels grallers a Torredembarra, ...

comprar
Museu Ceràmica Manises
Diversos autors, / Museu Valencià d'Etnologia
La publicació ha estat elaborada per especialistes, entre ells la directora ...

Art i festa. ELs cartells de Les Santes de Mataró
Diversos autors, / Editorial Efadós
El Museu Arxiu de Santa Maria atresora una gran col·lecció de cartells ...

Tocs i músiques de Les Santes. Recull de tonades tradicionals de la Festa Major de Mataró
Diversos autors, / Tram
Un recull de les músiques d'aquesta festa , ideat i coordinat pels grallers ...

La Dormida. Gegants i nans de la ciutat de Mataró
Diversos autors, / Ajuntament de Mataró. Patronat Municipal de Cultura

llegir
Les Santes de Mataró: un model encara per consolidar
Vidal i Federico, Antoni Maria / festes.org
A finals dels anys 70 i primers dels 80 es forjava a la nostra ciutat un ...

llegir
Ha ballat el Gegant Robafaves de Mataró
Bertran Luengo, Jordi / festes.org
No eren les Santes a Mataró, però el Gegant Robafaves va ballar dilluns ...



Institut Municipal d'Acció Cultural
http://www.lessantes.cat/
C. de Sant Josep, 9
08302 Mataró (el Maresme)
937.58.23.61
cultura@ajmataro.cat

Sóc Santero
http://www.socsantero.cat/
Mataró (el Maresme)
jo@socsantero.cat



· Colla del Basilisc de Mataró (el Maresme)

· Capgrossos de Mataró (el Maresme)

· La Web dels Gegants de Mataró (el Maresme)

· Familia Robafaves de Mataró (el Maresme)




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2022 festes.org