|
Calendari: Festes d'Estiu > Altres festes de juliol > Festes majors
|
|
Les Santes
Una festa que crea addicció
Mataró (el Maresme), Setmana del 27 de juliol
Les santes Juliana i Semproniana
L'Àliga de Mataró
El Devetllament Bellugós
El gegant Robafaves
La Momerota i la Momeroteta
La Xeringada
|
| Els dies de la festa major de les Santes són, sens dubte, els més intensos i esbojarrats de l'any mataroní. Una seqüència ritual ben estructurada al voltant de la nombrosíssima imatgeria festiva local i la participació entusiasta de petits i grans fa que molts es defineixin com a addictes a la festa major.
La festa major de Mataró coincideix cada any amb l’última setmana de juliol i es fa en honor de les santes Juliana i Semproniana, filles de la romana Iluro i devotes seguidores de Sant Cugat. Antigament, la celebració es feia a mitjans d’agost i estava dedicada a la Mare de Déu, però amb el temps l’arrelament popular de les Santes va anar desplaçant les dates de l’antiga festa major.
L’epicentre de la festa és el 27 de juliol, dia de la Missa de Glòria, la processó d'acompanyament, la dansa de l'Àliga i la desfilada de lluïment fins a la plaça de l'Ajuntament on fan acte de presència els elements més importants de la imatgeria festiva mataronina: els gegants i els nans i tot el conjunt de bèsties de foc.
Devoció gegantera
Mataró és una de les ciutats de Catalunya amb més gegants per metre quadrat. Totes les associacions, els esplais, les escoles i les institucions, tenen un gegant o geganta que els representa. En total hi ha més de setanta figures desplegades per tota la ciutat i no hi ha festa de barri o carrer que no inclogui, en els actes programats, una cercavila amb l’activa participació d’aquests personatges. Així doncs, a la festa de Les Santes els gegants, i especialment els de la família Robafaves, els magnífics gegants oficials de la ciutat, tenen el màxim protagonisme. Participen en la Crida a la Festa i el Desvetllament Bellugós el dia 25; a La Gegantada del dia 26, un dels actes centrals de tota la festa major; a l’ Anada a l'Ofici i la Cercavila de la Diada de Les Santes el dia 27; a la Postal de Gegants, una foto de família amb gegants convidats; i també són els encarregats de l’Anem a Tancar, la darrera de les jornades festives.
En Robafaves, un dels gegants més famosos i espectaculars de la gran família gegantera catalana, és un personatge alt i gros, que representa i enalteix la figura del rei Jaume I el Conqueridor. Porta un vestuari de guerrer medieval -casc, capa, cota de malles i espasa- i té el pit engalardonat amb medalles. El seu nom popular de “Robafaves” prové d'una llegenda local ben curiosa. Segons s’explica, quan els portadors del gegant tornaven a casa després d’un dia de ball van anar a robar faves a un camp proper i les van amagar sota la panxa del gegant. Quan van entrar a la vila una autoritat els va obligar a ballar i el gegant va començar a treure faves a dojo per sota del vestit. A partir d’aquell moment el nom Robafaves va quedar identificat a la figura del gegant.
El foc i l’aigua de Les Santes
El foc també ocupa un paper destacat en el transcurs de la festa de les Santes. Les figures de foc surten en tres ocasions assenyalades: l’Escapada a Negra Nit, la Passada de les Diablesses i el Correfoc. En aquests actes regna la Momerota, una figura que representa un animalot amb pirotècnia a les banyes. Quan surt, la bèstia balla en una successió de salts, voltes i culejades que deriven en moviments circulars cada cop més accelerats. Al final, la bèstia s'encabrita i encén les carretilles o sortidors que porta a les banyes.
En poc temps, les Diablesses s’han convertit també en un grup força important de la festa mataronina. Es tracta d'una colla de diables integrada per 30 noies, nascuda l’any 1985, que destaca pel seu magnífic vestuari amb motius al·legòrics cosits a la capa, caputxa negra i unes grans banyes de fibra de vidre. Elles, amb les carretilles, els titànics o inclús la pirotècnia xinesa són, durant la nit, les reines de la festa.
Altres actes destacats de les festes són els focs del dia 27 i la Xeringada, una batalla festiva amb xeringues de plàstic plenes d’aigua que fa les delícies dels més petits.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Lessantes.net, Rafael López-Monné, Víctor Rodríguez, Toni Braza, Coral Mas, i Jordi Coll
|
|
|
| |
| |
Data de publicació digital: 19/7/2004 |
10915 lectures
|
|
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Les Santes amb lletra i música
Cruzate, Angelona / Associació Cultura i 15!
Llibre que vol contribuir a donar a conèixer el bestiari de Les Santes, ...
|
|
|
| |
La Pedra del Diable
Diversos autors, / Ajuntament de Parets, Regidoria de Cultura
El còmic, il·lustrat per Martí Torras i amb textos del poeta barceloní ...
|
|
|
comprar
| |
Les Santes. La festa major de Mataró
Guanyabens i Calvet, Nicolau / Arola Editors
Les Santes són la festa gran de la ciutat de Mataró. Rescatades de la letargia ...
|
|
|
| |
Santa Cristina de Vallarnau
Palaudelmàs i Casals, Salvador / Obreria de Santa Cristina
A través de més de 200 pàgines i 11 capítols, aquest llibre de gran qualitat ...
|
|
|
| |
Dansa de ses almorratxes (1910-1999)
Diversos autors, / Ajuntament de Lloret de Mar
Programa de festes de l'any 2000 dedicat al Ball de Plaça, amb una relació ...
|
|
|
| |
No n’hi ha prou!
Àlvarez, Dani / ...i 15! Associació Cultural i Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró
Aquest llibre vol donar a conèixer -a mode de guia, d'una manera didàctica- ...
|
|
|
| |
El Ball de Plaça i l’Obreria de Santa Cristina de Lloret de Mar (650 anys documentats)
Diversos autors, / Obreria de Santa Cristina
Escrit conjuntament per Joan Domènech i M. Antònia Juan i Nebot. ...
|
|
|
| |
El llibre de Santa Cristina de Lloret
Pons i Guri, Josep Maria / Josep Maria Pons i Guri
Aquest llibre recull informació històrica al voltant del santuari de Santa ...
|
|
|
| |
La gralla a Torredembarra i la tradició musical a la vila
Morlà Gómez, David / Grallers de la Torre
Aquest llibre se centra en la història de la gralla i dels grallers a Torredembarra, ...
|
|
|
| |
Lloret de Mar. La història marinera. El turisme. L'esperit.
Fàbregas i Barri, Esteve / Editorial Selecta
Ultra mostrar-nos tots els aspectes de Lloret de Mar, l'autor desenrotlla ...
|
|
| |
 | | | |
|
ECOSISTEMA
