NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 2 de juny de 2020 | Marcelí    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Altres festes majors d'agost > Mitjans d'agost


Festes de Sant Vicenç
Quatre dies de festa grossa en honor al protector local
Cotlliure (el Rosselló), Del 14 al 18 d’agost


Cotlliure


Cucanyes al port


Missa a la capella de Sant Vicenç


Les relíquies


Arribada de les relíquies


Fent sonar el corn


Cantada


Els focs de les festes, pintats en un quadre


Exvots a l'ermita de la Consolació


Ballada de sardanes


Dinar als voltants del santuari


 

La vila nord-catalana de Cotlliure celebra, cada any a mitjan agost, quatre dies de festa major amb la ritual escenificació de l'arribada de les relíquies de sant Vicenç al barri marítim i l'aplec al santuari de Nostra Senyora de la Consolació, situat als afores de la vila.

Cotlliure és una vila situada a l’extrem nord de la Costa Vermella, el tram del litoral nord-català abrupte i rocós que comença al cap de Creus i acaba a Argelers. Antic poble de navegants, vinyaters i pescadors, avui està dedicat principalment a l’atenció als turistes. El seu relleu litoral es caracteritza pels edificis de guaita i defensa –d'entre els quals destaca l'impressionant fort de Sant Elm– que testimonien la importància estratègica que tingué en el passat.

La seqüència ritual

La festa més important de l'any a Cotlliure són les Festes de Sant Vicenç, que se celebren sempre del 14 al 18 d’agost. El primer dia al matí hi ha la tradicional obertura de les festes, amb el pregó i la disparada de sonores canonades. L’endemà, 15 d’agost, es fa la missa de l’Assumpció a Santa Maria dels Àngels, una església situada arran de mar i que té el campanar damunt la torre del far de les antigues muralles de la vila. Durant tot el dia, hi ha jocs nàutics al port (pal ensabonat), regates per la badia (amb llaüts de rem, optimists, embarcacions autoconstruïdes), espectacles d’animació, ballades de sardanes... Antigament es deixaven anar ànecs i porcs vius al mar i també es feien “justes” navals, combats cos a cos entre dos homes que amb les seves llances s'intentaven fer caure a l'aigua des de llurs vaixells.

El dia central de les festes és el 16 d’agost. Al matí se celebra una missa a la capella de Sant Vicenç, una singular esglesiola del segle XVII edificada sobre un illot de roques que, entre 1876 i 1886, fou unit a la costa mitjançant un moll artificial que dotava la vila d’una nova platja i ampliava la protecció del port. La tradició local explica que, el 19 d’abril del 303, en aquest illot fou martiritzat i cremat viu un veí de Cotlliure de nom Vicenç. El seu cos fou llançat al mar en un corriol marí que és conegut per “Bassa de la Sanch” i on, cada any durant la primavera, i per efecte de l'aparició d'unes algues vermelles, es produeix l'anomenat “Miracle de les algues”, que s'atribueix a la sang vessada. Amb els anys Vicenç esdevingué primer el patró dels pescadors locals, que l’invocaven per obtenir una bona pesca i, finalment, acabà sent el protector de tot Cotlliure. Les restes del sant van desaparèixer durant l’ocupació francesa del XVII i no va ser fins al 16 d’agost de 1700 que va arribar –per mar i procedent de Roma– una nova relíquia, juntament amb les de santa Màxima i santa Lliberata.

Acabada la missa, la comitiva encapçalada pels portadors de les relíquies baixa fins a la platja de Sant Vicenç i s’embarca dins un sardinal engalanat per a l’ocasió. L’acompanyen una desena de sardinals aparellats amb vela llatina i altres embarcacions que, després de donar una volta per la badia, es dirigeixen fins a la platja d’Amunt, on recreen l'arribada de les relíquies. Des del mig del mar, després d’anunciar la presència de les barques mitjançant un sonor corn marí, el patró de la barca que duu les relíquies manté una conversa a crits amb el capità del port, que és a la platja:

–Hola! De qui és la barca?
–És la barca de sant Vicenç.
–D'on ve?
–Ve de Sant Vicenç de l'illa.
–Què porta?
–Porta les relíquies de sant Vicenç, santa Màxima i santa Lliberata.
–Els passatgers són en regla?
–Sí, són en regla.
–Què demaneu?
–Demanem bona entrada.
–En nom de Déu vagi la barca, i bona entrada!

Aleshores, el sardinal vara a la platja i les relíquies són desembarcades mentre sona una cobla antiga, els Ministrils del Rosselló, i un cor canta els goigs del sant i altres cançons catalanes. Tot seguit, la comitiva es dirigeix primer fins al carrer Sant Vicenç en el lloc dit "Quatre Cantons" i després fins a l’església de Santa Maria dels Àngels on se celebra una missa i una ballada de sardanes.

Els tripulants dels sardinals dinen a les seves barques atracades al port i canten alegres cançons. La jornada acaba a la nit amb els tradicionals focs artificials, que es disparen des de diferents plataformes instal·lades pel port, la platja i damunt la mateixa aigua, i són seguits per molta gent vinguda del rodal.

La festa se celebra almenys des del 1701. Va ser suprimida el 1905 i es va recuperar l’any 2001. Com que, segons la tradició, l’arribada de les relíquies tingué lloc el 16 d’agost del 1700 a la nit, durant molts anys –fins al 1905– la recreació es feia just abans dels focs. La barca amb les relíquies salpava de l’illot, acompanyada per desenes de sardinals ben engalanats per a l’ocasió i il·luminats amb bengales i torxes. Es procedia al tradicional intercanvi de paraules i, tot seguit, la barca era varada a la platja i arrossegada pels tripulants –vestits de blanc, amb faixa vermella i mocador al cap– amb una corda sobre pals pel carrer Sant Vicenç fins al porxo de la Mare de Déu dels "Quatre Cantons". En passar, la gent cridava "Sant Vicenç beneït!”. L'any 2001 l’escenificació de l’arribada per mar de les relíquies i el posterior arrossegament de la barca pels carrers, que sempre s'havia fet a la nit, va passar al matí, tal com és ara.

Aplec al santuari de Nostra Senyora de la Consolació

El dia 17 té lloc la festa del barri de Port d’Avall, amb "jocs del fissó" per a la mainada, sardanes i concerts de música. El 18 d’agost es fa la tradicional tornaboda o àpat col·lectiu de fi de festa major al santuari de Nostra Senyora de la Consolació, que compta amb l'assistència d'un bon nombre de “ganxeros” o “conyics”, nom amb què popularment es coneix els habitants de Cotlliure.

Al matí els tripulants de les barques de vela llatina pugen a peu fins al santuari, situat en una zona muntanyosa a dos quilòmetres del poble. És costum que els mariners d’un dels sardinals que participen de la festa i que duu el nom del santuari, Nostra Senyora de la Consolació, pugin una reproducció a escala de la seva embarcació. La tradició explica que, l'any 1912, un dels grans patrons de pesca de Cotlliure –Miquel Aloujes– i la seva tripulació van naufragar mentre pescaven amb el sardinal però que, havent invocat la Mare de Déu, varen arribar vius a terra. En agraïment, Miquel va posar el nom de Nostra Senyora de la Consolació al seu nou sardinal, estrenat un any més tard.

Al migdia se celebra una missa a l’interior del santuari, que alberga una bona col·lecció de presentalles i exvots, la majoria de caràcter mariner, com quadres pintats amb accidents al mar, dos caimans dissecats –segurament procedents d'ultramar– i diverses maquetes de vaixells. Després del cant dels goigs, a l'exterior es fa una ballada de tres sardanes interpretades per una cobla i es procedeix a l'entrega d’un record commemoratiu a un mestre d’aixa en reconeixement a la seva feina. Tot seguit comencen els preparatius del dinar, amb l’encesa dels focs on es couran la carn, els cargols i els llagostins (antigament era costum menjar llagosta). El dinar és animat i s’allarga fins a mitja tarda, moment en què comencen els jocs, les cantades improvisades i una nova tanda de sardanes i ball català. Quan comença a fer-se fosc els assistents inicien el descens cap al poble tancant, així, quatre intensos dies de festa major.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  80 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Ascó a l'envelat
Pubill i Soler, Biel / Associació Cultural Lo Llaüt
Recull d’imatges preparat per Biel Pubill i Soler i Josep M. Raduà i Serra, ...

Cotlliure marítim. Navegants, corsaris i pescadors
Cortade, Eugeni / Editorial Barcino
Amb prefaci de Josep Picó....



Ajuntament de Cotlliure
http://www.collioure.fr/fr
3, rue de la République
66190 Cotlliure (el Rosselló)
04.68.82.05.66
contact@collioure.net

Associació Els Amics de la Barca Notre Dame de Consolation
https://www.facebook.com/pg/Association-...
26 BIS route de Banyuls
66660 Portvendres (el Rosselló)
notre.dame.de.consolation@gmail.com



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org