|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Santa Cristina > Festes majors
|
|
Festa major
Llaguts i almorratxes a la festa major més marinera
Lloret de Mar (la Selva), Pels volts del 24 i 26 de juliol
Passada dels obrers de Santa Cristina
La processó
La comitiva a la platja
El S'amorra Amorra
El Ball de l'Almorratxa
Inici del Toquen a Córrer
|
| La festa major de Lloret de Mar és una celebració festiva durant la qual els lloretencs, avui majoritàriament dedicats a l'atenció als turistes, recorden als avantpassats mariners i renoven els seus vincles amb l’entorn marí.
La història de la vila de Lloret de Mar està íntimament lligada a la mar. Durant segles fou un poble majoritàriament dedicat a la pesca i, a partir del XVIII, al comerç marítim. Amb l’arribada del turisme de masses, a mitjans segle XX, la vila va transformar completament la seva fesonomia.
Organitzada per l'Obreria de Santa Cristina en col·laboració amb l'Ajuntament, la festa major se celebra sempre pels volts del 24 de juliol, diada de Santa Cristina, patrona de la vila.
Actes previs
La vigília, el 23 de juliol, se celebra la passada dels Obrers de Santa Cristina pels principals carrers de la vila, per anunciar la festa de l’endemà. Tot seguit, a la plaça de la Vila, es fa el sorteig de les posicions de sortida de la regata S’Amorra Amorra i el Toquen a Córrer popular, una animada cursa dansada durant la qual fileres de lloretencs i lloretenques donen voltes a la plaça, agafats i eufòrics, fins que la cobla deixa de tocar.
L'endemà, 24 de juliol, diada de Santa Cristina, tenen lloc els dos grans actes de la festa major: al matí, la processó de les barques i la cursa de llaguts S'amorra Amorra, i a la tarda el Ball de Plaça.
La processó de les Barques
La processó marinera comença de bon matí amb la passada dels Obrers de Santa Cristina que anuncien l’inici de la processó. La processó surt de l’Ajuntament i va fins a l’església de Santa Cristina acompanyada per les autoritats i la banda de música. Allà la imatge de la santa es treu solemnement i es porta en processó fins a la platja, on s’embarca en una nau. Uns seixantena d’embarcacions encapçalades per la capitana fan un recorregut marítim per les aigües de Lloret. Després d’una mitja hora de navegació, passada la punta de Sureda, la comitiva, que ha estat cantant i bevent durant tot el trajecte, s’atura, fa silenci i canta una salve.
L'últim tram abans d’arribar a la platja de Santa Cristina s’anima amb el s’amorra amorra una regata amb els llaguts tradicionals que les entitats de la vila han recuperat per a la festa. La regata és una cursa no competitiva amb aquestes embarcacions de rems protagonitzada pels més joves i dóna continuïtat a la tradició, doncs antigament la celebraven els pescadors més joves. La regata té lloc mentre sona la música del "Toquen a córrer". El nom de la regata li ve dels crits de "S'amorra, s'amorra!" que profereixen els espectadors cada vegada que toca terra la proa d'una embarcació.
Finalitzada la regata es va a l’ermita de Santa Cristina on es fa una missa, es venera Sa Relíquia de la santa i es canten els goigs. Després es serveix un estofat de carn amb patates als mariners. Al migdia, la processó torna a la platja i es celebren més regates de llaguts, la femenina, organitzada per l'Obreria de Santa Cristina i la professional, organitzada pel Club Nàutic.
El Ball de Plaça
La tarda del 24 de juliol és el moment més esperat de la festa. Des de primera hora moltes lloretenques i turistes despistats s’apleguen a l’espai que hi ha entre l’Ajuntament i el passeig per contemplar el Ball de Plaça o Dansa de les Almorratxes.
Les quatre parelles de dansaires, els obrers i obreres de Santa Cristina, són els encarregats de perpetuar la tradició. Vestits amb indumentària actual: ells, de fosc; elles, de llarg i de blanc, ballen al compàs de la música de la banda i sota l’atenta mirada de petits i grans. Es tracta d’un ball solemne i rígid però que expressa el valor de l’amistat dels lloretencs i que contrasta amb la gresca de la processó de les barques.
Els homes duen “almorratxes” uns cànters de vidre amb molts de brocs i sovint amb guarnits de diferents colors o amb flors, que serveix per tenir-hi aigua perfumada. Les almorratxes servien antigament per designar a les donzelles que havien de ballar tirant-los aquesta aigua d’olors pel damunt. En l'actualitat, a la tercera part del ball, els nois vessen al peu de les autoritats - antic senyal d'homenatge- l'aigua perfumada de les almorratxes i després ofereixen el vas a les noies. Però elles, en memòria de la llegenda local d'un àrab ric que volia ballar amb una cristiana, rebutgen l'almorratxa i la llencen a terra. Diuen que si el vas es trenca - cosa que s'escau sovint- la noia es casarà dins l'any següent.
Acabat el ball de les almorratxes comença el Toquen a Córrer i una ballada de sardanes a càrrec dels balladors.
El Ball de Plaça es repeteix el dia 26 de juliol, diada de sant Elm, també conegut per sant Erasme i patró tradicional dels oficis tradicionals del mar catalans.
Altres actes de la festa major
La festa major es complementa amb altres activitats que tenen lloc els dos dies següents, diada de Sant Jaume i festivitat de sant Elm, amb cercaviles de gegants i bestiari, correfocs, sardanes, jocs tradicionals i un acte d’homenatge als que han perdut la vida al mar.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Ajuntament de Lloret (lloret.org)
|
|
|
La importància de la festa major
Segons Joan Amades: "Hom calculava la importància d'una festa major pel nombre de milers d'almorratxes trencades en el ball de l'envelat".
|
|
|
| |
| |
Data de publicació digital: 2/6/2005 |
8558 lectures
|
|
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
