|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Julià > Festes majors
|
|
La Carretillada
El foc incessant
L’Arboç (el Baix Penedès), quart diumenge d'agost
L'inici de la cercavila
El Drac Badalot
El petit sant Miquel lluitant contra els diables
Entrada a plaça
Sota una pluja de coets
Espeteguen ben amunt els efectes aeris
|
| La Carretillada del Ball de Diables de l’Arboç és un dels actes de foc més mítics dins el món dels diables festius a Catalunya. Es tracta d'una impressionant encesa conjunta de carretilles i altres artefactes pirotècnics que posa punt i final a la representació de l'Acte Sacramental parlat que la colla escenifica la nit de sant Julià, en el marc de la festa major.
L’Arboç celebra la seva Festa Major en honor al patró sant Julià, que celebra la seva festivitat el 22 d'agost. D'entre tots els actes que tenen lloc a la festa major de l'Arboç destaca la Carretillada, un salt de diables que pels volts del quart diumenge d’agost transforma la localitat en una autèntica expressió de l’infern a la Terra.
El Ball de Diables de l'Arboç
El Ball de Diables de l'Arboç escenifica un acte de foc de primer ordre que ha conservat les tradicions i les pràctiques durant més de 150 anys, i s’ha convertit en un punt de referència per a tots els amants de les flames i les explosions festives.
Diuen els estudiosos que els primers documents que parlen de la festa –un encàrrec de vestits per part de l’Ajuntament- daten de 1846, tot i que és molt probable que la celebració hagués aparegut alguns anys abans. El que és cert és que des de mitjans del segle XIX, i fins avui, el ball ha participat sempre a les festes de l'Arboç, excepte en els períodes de conflicte armat, i amb els anys, ha esdevingut una de les entitats de cultura popular que identifica a tot el poble.
Aquesta colla segueix el model històric del Penedès, bressol de les primeres colles de diables catalanes. La colla és l'encarregada de dur el drac de 5 caps Badalot, un dels dracs més ferotges i espectaculars de la nostra terra. A la colla, que avui compta amb més de 150 components, destaquen una sèrie de personatges com Llucifer, la Diablessa o l’Angel que intervenen en l'Acte Sacramental, un ball parlat que representa l’enfrontament entre el bé i el mal. El ball es acompanyat pels timbalers, i altres personatges com el calador i el saquer, encarregats de donar foc i portar la pirotècnia.
Els diables també reciten versots, textos satírics dedicats a fer un repàs dels esdeveniments i persones que han estat actualitat a la població, i al final, la Diablessa envoltada pels diables, encén una carretilla per sobre la seva esquena.
La Carretillada
Després de l’acte sacramental, a la plaça del poble, té lloc la Carretillada, el moment més esperat. Més d’un centenar de diables, posseïts pel Maligne, s'apleguen i salten en cercle mentre cremen les seves carretilles sense parar. Els diables són acompanyats pel so enfurismat dels tabals.
Presideixen l’orgia d’espurnes Llucifer, amb el seu ceptrot, i la Diablessa amb la seva forca, que van cremant desenes de sortidors i altres materials pirotècnics. L'infern dura més de vint minuts, durant els quals el foc no es pot aturar ni un segon. L’atractiu de l’acte, i la seva intensitat emocional, es basa en l’esforç dels diables per mantenir ben alt el nivell de foc. En tot moment acompanya l’escena el so frenètic dels tabals. Tot i que la seva estructura és aparentment idèntica, cada any, la màgia del foc crea una carretillada diferent a les anteriors.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
El foc no pot aturar-se |
|
Transcripció literal d'una carretillada al 1894
“Encara que sigui apartar-me un xich de lo que m’havia proposat, vuy parlar d’aquestes moxigangas, balls o passos de carrer tant tradicionals en la nostra terra y que van desapareixent paulatinament d’ella. Arbós té los seus per las grans festivitats, y un n’hi ha que és comú en tots los pobles, lo dels Diables, y, com en tots, fan, a poca diferència, las mateixas diabluras, pero los de l’Arbós tenen fama y es distingeixen pel modo extraordinari ab què tancan la festa. L’últim dia, després d’haver entrat la professó y desfilat, despedint-se un a un, tots los balls devant de Casa de la Vila, exprement-hi totes sas postreras forsas, entran los diables y forman un perfecte círcul, guardant distància igual d’individuo a l’altre. Arman la part superior de sas massas ab lo corresponent surtidor o carretilla, y, un cop tots preparats, comensa a encendre y a voltar. Repartits de distància en distància hi ha gent ab cabassos de carretillas y altres ab sogas encesas pera las metxas, distribuïts de tal modo que·l diable, un cop ha engegat la carretilla, ne pren una altre del primer cabàs que troba y l’encén a la primera corda. Mes això·s fa tant ràpit y se’n creman tantes mils, que aquell foch y espetechs continuats, ajudat del moviment raro que li donan los diables, causa novetat y atiansan la superioritat dels diables de l’Arbós sobre’ls d’altres terras. La població en massa acut a veure aquesta roda última, y ab atenció no deixa de vista·l foch, que no pot acabar-se un cop comensat fins que s’ha cremat l’última carretilla. Si per casualitat sols un segon parés, veureu rondinar als jayos y fer demostracions de desagrado a tothom, en això el judici del poble és sever, lo foch ha d’ésser incessant. Succeheix moltas vegadas que continua per espay d’un quart y mitja hora, segons las provisions, y aquestas son generalment proporcionadas pels vehins richs, que·s posan en competència sobre la quantitat més grossa que cada hu ne pot oferir”
Publicat al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya al 1894
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
La Festa Major de l'Arboç
Diversos autors, / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
L' Arboç i la seva festa major, amb una estructura que s'ha mantingut invariable ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
