NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 15 de novembre de 2019 | Albert    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Julià > Festes majors


La Carretillada
El foc incessant
L’Arboç (el Baix Penedès), quart diumenge d'agost


L'inici de la cercavila


El Drac Badalot


El petit sant Miquel lluitant contra els diables


Entrada a plaça


Sota una pluja de coets


Espeteguen ben amunt els efectes aeris


 

La Carretillada del Ball de Diables de l’Arboç és un dels ritus de foc més mítics dins el món dels diables festius a Catalunya. Es tracta d'una espectacular i circular encesa conjunta de carretilles i altres efectes pirotècnics que posa punt i final a la representació de l'Acte Sacramental parlat que la colla escenifica la nit de sant Julià, en el marc de la festa major.

L’Arboç celebra la seva Festa Major en honor al patró sant Julià, que celebra la seva festivitat el 22 d'agost. D'entre tots els actes que tenen lloc a la festa major de l'Arboç destaca la Carretillada, un salt de diables que pels volts del quart diumenge d’agost transforma la localitat en una autèntica expressió de l’infern a la Terra.

El Ball de Diables de l'Arboç

El Ball de Diables de l'Arboç escenifica un festa de foc de primer ordre que ha conservat les tradicions i les pràctiques durant més de 150 anys, i s’ha convertit en un punt de referència per a tots els amants de les flames i les explosions festives.

Diuen els estudiosos que els primers documents que parlen de la festa –un encàrrec de vestits per part de l’Ajuntament- daten de 1846, tot i que és molt probable que la celebració hagués aparegut alguns anys abans. El que és cert és que des de mitjans del segle XIX, i fins avui, el ball ha participat sempre a les festes de l'Arboç, excepte en els períodes de conflicte armat, i amb els anys, ha esdevingut una de les manifestacions de cultura popular que identifica tot el poble.

Aquesta colla segueix el model històric del Penedès, bressol de les primeres colles de diables catalanes. La colla és l'encarregada de dur el drac de 5 caps Badalot, un dels dracs més ferotges i espectaculars de la nostra terra. A la colla, que avui compta amb més de 150 components, destaquen una sèrie de personatges com Llucifer, la Diablessa o l’Angel que intervenen en l'Acte Sacramental, un ball parlat que representa l’enfrontament entre el bé i el mal. El ball es acompanyat pels timbalers, i altres personatges com el calador i el saquer, encarregats de donar foc i portar la pirotècnia.

Els diables també reciten versots, textos satírics dedicats a fer un repàs dels esdeveniments i persones que han estat actualitat a la població, i al final, la Diablessa envoltada pels diables, encén una carretilla per sobre la seva esquena.

La carretillada

Després de l’acte sacramental, a la plaça del poble, té lloc la Carretillada, el moment més esperat. Més d’un centenar de diables, posseïts pel Maligne, s'apleguen i salten en cercle mentre cremen les seves carretilles sense parar. Els diables són acompanyats pel so enfurismat dels tabals.

Presideixen l’orgia d’espurnes Llucifer, amb el seu ceptrot, i la Diablessa amb la seva forca, que van cremant desenes de sortidors i altres materials pirotècnics. L'infern dura més de vint minuts, durant els quals el foc no es pot aturar ni un segon. L’atractiu de l’acte, i la seva intensitat emocional, es basa en l’esforç dels diables per mantenir ben alt el nivell de foc. En tot moment acompanya l’escena el so frenètic dels tabals. Tot i que la seva estructura és aparentment idèntica, cada any, la màgia del foc crea una carretillada diferent a les anteriors.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Manel Carrera i Escudé


El foc no pot aturar-se


Transcripció literal d'una carretillada al 1894
“Encara que sigui apartar-me un xich de lo que m’havia proposat, vuy parlar d’aquestes moxigangas, balls o passos de carrer tant tradicionals en la nostra terra y que van desapareixent paulatinament d’ella. Arbós té los seus per las grans festivitats, y un n’hi ha que és comú en tots los pobles, lo dels Diables, y, com en tots, fan, a poca diferència, las mateixas diabluras, pero los de l’Arbós tenen fama y es distingeixen pel modo extraordinari ab què tancan la festa. L’últim dia, després d’haver entrat la professó y desfilat, despedint-se un a un, tots los balls devant de Casa de la Vila, exprement-hi totes sas postreras forsas, entran los diables y forman un perfecte círcul, guardant distància igual d’individuo a l’altre. Arman la part superior de sas massas ab lo corresponent surtidor o carretilla, y, un cop tots preparats, comensa a encendre y a voltar. Repartits de distància en distància hi ha gent ab cabassos de carretillas y altres ab sogas encesas pera las metxas, distribuïts de tal modo que·l diable, un cop ha engegat la carretilla, ne pren una altre del primer cabàs que troba y l’encén a la primera corda. Mes això·s fa tant ràpit y se’n creman tantes mils, que aquell foch y espetechs continuats, ajudat del moviment raro que li donan los diables, causa novetat y atiansan la superioritat dels diables de l’Arbós sobre’ls d’altres terras. La població en massa acut a veure aquesta roda última, y ab atenció no deixa de vista·l foch, que no pot acabar-se un cop comensat fins que s’ha cremat l’última carretilla. Si per casualitat sols un segon parés, veureu rondinar als jayos y fer demostracions de desagrado a tothom, en això el judici del poble és sever, lo foch ha d’ésser incessant. Succeheix moltas vegadas que continua per espay d’un quart y mitja hora, segons las provisions, y aquestas son generalment proporcionadas pels vehins richs, que·s posan en competència sobre la quantitat més grossa que cada hu ne pot oferir”

Publicat al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya al 1894


  14096 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





La Festa Major de l'Arboç
Diversos autors, / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
L' Arboç i la seva festa major, amb una estructura que s'ha mantingut invariable ...

llegir
Foc, foc!
Palomar i Abadia, Salvador / Diari de Tarragona
El quart diumenge d’agost, l’Arboç es punt de trobada per a afeccionats ...

llegir
Pregó de la Festa Major de l'Arboç 2010
Bertran Luengo, Jordi / festes.org
Benvolgut general Chabran, els teus convilatans m’han fet l’encàrrec de ...



Ball de Diables de l'Arboç
http://www.balldediablesdelarboc.cat/
43720 L’Arboç (el Baix Penedès)
balldediablesdelarboc@gmail.com

Ajuntament de l'Arboç. Casa de Cultura.
http://www.arbocenc.org
Major, 37
43720 L’Arboç (el Baix Penedès)
977.67.06.21
j.arboc@altanet.org



· Ball de Bastons de l'Arboç (Baix Penedès)

· Gegants i Nans de l'Arboç (Baix Penedès)

· Esbart Sant Julià de l'Arboç (el Baix Penedès)

· Badalot. Drac de l'Arboç




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org