|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de la Mare de Déu del Remei > Festes majors
|
|
Les Carasses
"..i un plat de tomaques per al senyor retor"
Petrer (el Vinalopó Mitjà), Pels volts del 7 d'octubre
Cercavila amb els Nans
Un grup de Carasses
Una Carassa
Amb els dolçainers i tabaleters
Arribada a plaça
Les Carasses, anys enrera
Les Carasses el 1954
|
| Les festes de la Mare de Déu del Remei, patrona de la vila de Petrer se celebren pels volts del 7 d’octubre amb un conjunt d’activitats religioses dedicades a la verge i amb la sortida de les tradicionals Carasses, unes comparses festives que es dediquen a satiritzar diferents aspectes de la vida social i política de la vila.
Les festes de Petrer comencen els dies més propers al 7 d’octubre: hi ha passacarrers amb bandes de musica, colles de dolçainers, grups de mans i gegants; mascletades i focs artificials; disparada de salves, i ofrenes florals, misses i processó solemne dedicades a la Verge del Remei, i també altres actes de recent implantació, com el correfoc, etc.
Però un dels actes més populars de les festes de Petrer són les anomenades “Carasses”. Es tracta de grups de persones disfressades amb tot tipus de peces de roba i amb la cara coberta amb una tela, màscara o careta. Les Carasses es reuneixen a la Plaça de Baix i evolucionen pels carrers de la vila al so de la música interpretada per dolçaina i tabalet i al ritme d’unes danses particulars. Durant el recorregut els que participen de Les Carasses es dediquen a increpar, satiritzar i magrejar de forma irreverent i burlesca als veïns i veïnes de la població i visitants que acudeixen a la festa. Les Carasses es "claven" (es posen, es fiquen) amb els que s'ho miren.
Origen de les Carasses
Aquest costum sembla que va arribar a Petrer importat pels nous pobladors que, procedents d’altres contrades del País Valencià –Foia de Castalla, Onil, Ibi, Tibi, Biar, Xixona i Mutxamel- s’establiren a la localitat per repoblar la terra després de l’expulsió dels moriscs (segle XVII). De fet encara avui en moltes d’aquestes poblacions escenifiquen danses i balls semblants: Els Tapats d’Ibi, Les Mucarasses d’Onil, Les espies de Biar, Les Carasses de Castalla i també apareixen en les Danses del Rei Moro d’Agost.
Sembla que l’aparició d’aquests balls té la seva explicació històrica en l’intent dels joves d’escapar i fer mofa de les obligacions religioses d’una època. Alguns joves, mentre a una altra banda del poble es feien actes en honor a la Verge del Remei, es divertien disfressant-se i parodiant els moviments encorsetats dels que assistien als actes religiosos.
Les Carasses han estat prohibides per les autoritats locals en diferents moments de la història de la vila (la darrera de les quals fou el 1962), tot i que cap prohibició ha aconseguit erradicar una tradició que, des del segle XVII, fa sortir al carrer a centenars d'habitants de Petrer per tal de passar-ho bé lliurement.
Les carasses avui
Les Carasses de Petrer surten tots els diumenges i festius posteriors al 7 d’octubre a partir de les 5 de la tarda, essent el darrer diumenge de mes quan se’n poden veure més i quan la festa és més animada.
La seqüència ritual del esdeveniments comença sempre a les 12:00 del migdia, quan els dolçainers surten de la Plaça de Baix i donen una volta pels carrers del poble, l’anomenada “volta de les carasses”, anunciant que a la vesprada hi haurà carasses. Havent dinat, els carassers i carasseres es vesteixen amb les seves robes estrafolàries en diferents cases del centre de la vila. Hi participen homes i dones, infants i persones grans, amb un objectiu últim: vestir-se per no ser reconegut. Cortines, cobertes de llits, mocadors, roba vella... qualsevol tela serveix per a camuflar la pròpia identitat i iniciar el joc festiu.
A partir de les 5 i fins a les 7 de la tarda els dolçainers i tabaleters fan la mateixa cercavila però amb les carasses i arriben a la plaça de la vila. Durant el recorregut les carasses es fiquen amb tothom qui troben, fan bromes, crítica social i algun numeret. Hi ha homes disfressats de dones i a l’inrevés i de tant en tant colpegen als assistents amb un espolsador inofensiu. Es tracta d’un joc d’insinuacions entre el públic i les carasses que, al cap i a la fi, és un sa divertiment que serveix per burlar-se d’un mateix i de la comunitat en la què viu.
En l’actualitat, la funció social de Les Carasses perviu malgrat que les formes dels balls hagin estat convenientment adaptades als temps. Potser les Carasses no són com abans, però és que potser és millor que sigui així. Potser no hi ha unes danses convenientment coreografiades, però potser és millor que les Carasses mantinguin un dels seus trets distintius: l'espontaneïtat. L'evolució és una característica inherent a determinades expressions de la festa popular, si l'entenem, també, com un estat d'ànim. Les Carasses permeten l’alliberació múrria, la burla satírica cap a determinats estaments de la societat local, una transgressió controlada que permet, alhora, l’aireig festiu dels problemes.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Ajuntament de Petrer
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
