NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 3 de novembre de 2024 | Ermengol    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de Sant Narcís > Biografia i llegenda de sant Narcís


Sant Narcís
El senyor de les mosques
Girona (el Gironès), pels volts del 29 d'octubre


Xilografia de Sant Narcís


Gravat de Sant Narcís


Imatge de Sant Narcís del segle XV


Plafó de ceràmica de Sant Narcís


Pintura amb la història de Sant Narcís


Sepulcre gòtic on descansava el sant


 

Segons diuen les cròniques, l’any 307, mentre Sant Narcís celebrava la Santa Missa, un grup de persones va entrar a l’església gironina de Sant Fèlix i van matar el sant sobre l’altar mateix. La data precisa de l’assassinat no es coneix amb certesa, però des de fa ja molts segles s’associa al dia 29 d’octubre, data al voltant de la qual giren les Fires.

Aquest sant, venerat cada any per milers de gironins, ha protagonitzat episodis històrics que han quedat gravats en la memòria de la gent generació rere generació. L’any 1792 es va inaugurar una capella dedicada únicament a ell, construïda per iniciativa del bisbe de Girona, amb un sepulcre de forma pentagonal, cobert de plata. Es diu que el cos del màrtir va ser trobat incorrupte entre els segles X i principis del XI, més de set segles després de la seva mort. Des de llavors la figura de sant Narcís va despertar la devoció dels gironins.

L’any 1936, el sepulcre va patir l’escomesa dels iconoclastes. Durant els primers dies de la Guerra del 1936-39, el sepulcre de la capella va ser profanat per les tropes antifranquistes. un grup de persones va treure el cos del sant del seu sepulcre i, després de passejar-lo per tota la ciutat, el van cremar al mig d’un carrer.

La Llegenda de les Mosques

Ara bé, d’entre totes les històries i llegendes que envolten la figura de sant Narcís, la més popular de totes és la Llegenda de les Mosques. Tots els gironins i les gironines han sentit parlar alguna vegada a la seva vida d'aquesta increïble història, una llegenda que els molts pares expliquen als seus fills quan són petits.

Segons l’historiador i cronista local Bernat Desclot el mes de juny de 1285 les tropes franceses capitanejades per Felip l’Ardit van envair a la ciutat de Girona i van ocupar la col·legiata de Sant Fèlix on es venerava sant Narcís.

Quan els invasors francs van profanar el sepulcre, de dins seu, de cop i volta, van començar a sortir una gran quantitat de mosques “tan grosses com un gla” que començaren a picar sense pietat als soldats i als cavalls. Els francesos van haver de marxar a corre-cuita i van perdre, en poques hores, vint mil soldats i quatre mil cavalls.

Però les mosques no només varen ajudar als gironins a combatre el setge del segle XIII, sinó també en una altra ocupació francesa que va patir la ciutat l’any 1653. En aquella ocasió van ser centenars de milers de mosques blaves, blanques, verdes, vermelles i negres, les que, segons la llegenda, sortien del nas del cos del sant que havia estat transportat en una caixa al costat de la muralla que protegia la ciutat.

Aquestes dues intercessions llegendàries del sant van contribuir a fer que la figura de sant Narcís sigui tan respectada. Narcís, i les seves mosques, com es pot veure en uns antics goigs d'autor desconegut, simbolitza la protecció permanent de la vila davant les possibles agressions externes:

"Qualsevol mal i perill
el vostre amor atropella,
per ser de Girona fill,
patró, bisbe i màrtir d'ella
"

Breu història de les Fires

Les Fires de Girona ja estan documentades al segle XIII, tot i que sembla que no sempre s’havien celebrat al novembre.

Juntament amb la Mostra de Productes Agrícoles i Comercials, durant tots aquests dies a la ciutat es fan una gran quantitat d’actes festius i competicions esportives. La vigília de la festa es llegeix el pregó i es fa la penjada del tarlà, un ninot vestit d’arlequí característic del centre comercial de Girona.

Durant tots els dies que dures les fires, al Parc de la Devesa hi ha una gran fira d’atraccions.

Text: Redacció festes.org


  10798 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





El miracle de les mosques i altres llegendes
Alberch, Ramon / CCG Edicions
Girona, cruïlla de camins i centre monumental és també una ciutat de llegendes. ...

comprar
Llegenda de Sant Narcís
Diversos autors, / Brau Edicions
Un estil senzill, encisador i molt poètic. Conté tots els elements de la ...



Ajuntament de Girona
http://www.girona.cat
Pl. del Vi, 1
17004 Girona (el Gironès)
972.419.000
cultura@ajgirona.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org