|
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Disfresses, fresses, tapats...
|
|
El joc d’endevinar-se
Les Carasses: el camuflatge desordenat de la identitat
el Petrer (el Vinalopó Mitjà), Diumenges i festius d’octubre
Les Carasses desfilant
Qualsevol peça de roba serveix
Amb la dolçaina i el tabalet
Una careta cobreix el rostre
La comitiva
Unes Carasses antigues
Les Carasses de 1954
Els "maras" nepalesos
La cara és tapada i la figura també
|
| Cada diumenge del mes d’octubre, els carrers d’el Petrer són l’escenari d’un joc festiu entre les Carasses, un conjunt de persones vestides amb tot tipus de peces de roba estrambòtiques i amb la cara coberta, i el públic que s’ho mira. És l’art de l’engany i la mentida i també el moment de la sàtira, l’escarni i la crítica social.
Les Carasses són un conjunt de persones disfressades que, tots els diumenges i festius del mes d’octubre, i coincidint amb les festes de la Verge del Remei, deambulen pels carrers del barri antic de Petrer ballant al so de la música de dolçaina i tabalet i jugant llicenciosa i festivament amb els espectadors. La persona que hi ha sota cada Carassa és irreconeixible gràcies a les vestimentes estrambòtiques que li amaguen el tipus i a la màscara que li cobreix la cara.
Disfresses sense patró
La vestimenta de les Carasses es composa de trossos de roba malcosits i enganxats amb peces velles i sense cap pretensió estètica. Unes cortines velles per pantalons, el mocador de l’àvia per camisa, les cobertes de llit per abric, unes tovalloles per mamelles, un barret antic i una tela blanca com a careta, amb dos forats pels ulls i un per la boca… qualsevol tros de roba de l’armari, estripada o no, serveix per a confeccionar les extravagants disfresses de les Carasses. Tanmateix, les Carasses no són disfresses, en el sentit d’adquirir una nova personalitat coneguda (“disfressar-se de”) sino que són el vestit que permet als que hi participen camuflar la seva identitat per poder fer malifetes i trapelleries durant les eixides. En les Carasses no hi ha un patró o model que imitar, no hi ha que convertir-se en un determinat personatge sinó que cadascú es fa el seu propi, únic i irrepetible, equip de camuflatge.
I és que les Carasses del Petrer evidencien és que, a vegades, per fer festa i passar-ho bé no cal altra cosa que remenar l’armari o el quarto dels trastos vells.
Un altre dels trets característics de les Carasses, el que dóna nom al conjunt, és la màscara o careta de tela, la “carassa”, que els participants es posen per tapar-se la cara i ocultar encara més la seva identitat. El diccionari diu que una carassa és efectivament aquesta “Cara figurada, de cartó o d'altra matèria, que es posava davant la cara de carn per dissimular-la o donar-li un aspecte grotesc”, però també fa referència a la “Cara deforme per fer por (or.). Carassa, cara lletjament contrafeta.” i fins i tot a “l’Expressió lletja de la cara, adoptada per fer por o fer riure”, els que els castellans coneixen per mueca .
El joc de clavar-se amb els que s’ho miren
Els participants d’aquestes comitives, homes, dones, infants i gent gran, tenen un únic objectiu: no ésser reconeguts pels seus veïns i veïnes durant el recorregut que efectuen pels principals carrers del nucli antic del municipi. Des del punt de vista de les Carasses, es tracta de jugar a no ser identificats i, des del punt de vista del públic, a descobrir qui hi ha sota la disfressa.
I mentre es camina, sempre amb l’acompanyament del so de la dolçaina i el tabalet i amb la protecció que atorga el fet d’anar amb la cara coberta, els carassers i carasseres es permeten tot tipus de llicències. Es "claven" (es posen, es fiquen, en valencià) amb els que s'ho miren, s’escarnien amb els representants polítics, amb determinats veïns i amb diferents aspectes de la vida social local i de l’actualitat internacional. Com en el Carnestoltes, també hi ha inversió i crítica social: molts homes es vesteixen amb roba de dona i d’altres es burlen dels membres de la corporació municipal.
Un tipus de festa profana
Malgrat tenir evidents característiques carnavalesques, les Carasses del Petrer, no formen part del Carnestoltes tradicional que es celebra abans de la Quaresma. Segons alguns estudiosos les Carasses procedeixen de les danses de tapats que tenen un origen medieval. Altres en situen l’origen més endavant, en les contra-processons que els joves de Petrer feien per mofar-se dels que assistien a les processons religioses de la Verge del Remei. Sigui com sigui, les Carasses formarien part d’aquell conjunt de manifestacions festives que, tot i que participant del ritus de la festa i formant part de la comitiva religiosa (cercavila, processó, ofrena, etc), ho fan d’una forma juganera, irreverent, sarcàstica, burleta. Des d’aquest punt de vista, les Carasses formarien part d’aquest conjunt d’elements profans de la festa popular que representen el contrapunt festiu i alegre a determinades celebracions religioses. Participen de la mateixa festa, però amb un sentit antagònic al dels altres. Així, mentre uns realitzen el ritu amb els vestits que mana la tradició, amb seriositat i transcendència, ells, les Carasses, vesteixen de forma estrambòtica, lúdica i festiva, cantant i ballant, amb gresca, realitzant jocs i bromes amb els que s’ho miren.
Altres exemples d’aquests personatges són els Tapats d’Ibi, les Mucarasses d’Onil, les espies de Biar o les Carasses de Castalla. Aquest tipus de personatges del folclore festiu no és exclusiu del nostre país. Personatges trapelles amb funcions i atribucions semblants apareixen a les festes populars d'arreu del món. Com els “maras” de la festa buddhista newar del Mataya a Patan, al Nepal, que vesteixen estrafolàriament i amb els seus càntics i bromes posen un contrapunt festiu a la seriositat del peregrinatge religiós que durant 22 hores fan per la ciutat milers de ciutadans. Els “maras” representen les temptacions que intenten fer la punyeta als peregrins que amb la processó creuen que guanyen mèrits en el seu camí cap a l’il·luminació.
Text: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
Ajuntament de Petrer. Departament de Cultura
http://www.petrer.es
Plaça de Baix, 1
03610 el Petrer (el Vinalopó Mitjà)
96.698.94.09
|
| | |
|
ECOSISTEMA
