|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de Santa Caterina > Aplecs
|
|
Aplec de Santa Caterina
Retorn anual als orígens mítics
Torroella de Montgrí (el Baix Empordà), Diumenge anterior al 25 de novembre
L'ermita de Santa Caterina
Imatge de santa Caterina a l'altar principal
Les pintures de l'interior de l'ermita
Fent camí
Ballada de sardanes
Fent sonar la campana
El Manelet dins l'urna
La canalla hi posa monedes
La capelleta de Santa Caterina
El pou
|
| Els voltants de l’ermita de Santa Caterina de Torroella és l'espai privilegiat on centenars d'habitants de l'Empordà es troben per celebrar un dels aplecs més importants de l'any, que destaca pel gran àpat a l'aire lliure i per les visites rituals al "Manelet" i al pou on hom creu que es "pesca" a la mainada.
L’aplec se celebra sempre el diumenge abans de la diada de santa Caterina, el 25 de novembre, sempre i quan el dia 25 no s'escaigui en diumenge.
L’ermita de Santa Caterina
Les celebracions tenen lloc al voltant de l’Ermita de Santa Caterina, un espai de culte situat al bell mig del vessant nord del massís del Montgrí, al terme municipal de Torroella de Montgrí. L'entorn de l’ermita ha estat, pel seu emplaçament en una vall interior del Massís del Montgrí, des de fa molts anys un espai privilegiat per a la vida espiritual i la religiositat popular dels habitants de l’Empordà.
L’ermita va ser fundada pels volts del 1390 per tres monjos-ascetes que vivien a la muntanya de Montserrat, Bertomeu Caboters, Pere Tarasacó i Berenguer de Güell. Alguns autors asseguren que els ermitans van ser expulsats del monestir de Montserrat per ser partidaris del papa d'Avinyó. Els ermitans van fundar l'ermita en un lloc anomenat Font Aribosa, doncs hi brollava una font d'aigua clara i neta. conegut amb el nom de Font dedicar l'ermita a Santa Caterina, que al segle XVII va esdevenir patrona de la vila de Torroella. Al segle XVIII van tenir lloc una sèrie de grans reformes a l'immoble, com la pintura dels espectaculars frescos que ocupen tot el sostre de l’ermita, que van ser fets pel mestre de Figueres Fernando de Segovia i el seu ajudant Joan Tàpies i que han estat restaurats recentment.
Durant molts anys Santa Caterina va estar habitada per ermitans, que vivien gràcies al pou i l'hortet. En l’actualitat l’ermita és gestionada pels “pabordes”, uns administradors que s’encarreguen del seu manteniment i de les reparacions. L'entorn del l'ermita i bona part del massís del Montgrí van sofrir un terrible incendi l'any 2004 que va calcinar tota la massa arbòria de la zona, a excepció dels arbres més propers a l'ermita.
Desenvolupament de l’Aplec
La festa pròpiament dita ja comença el vespre anterior, quan diversos grups de joves es congreguen pels volts del massís per tal de fer-hi nit. En l’actualitat, i per culpa de l‘incendi que va arrasar la zona ara fa uns anys, l’acampada es fa just a l’entrada del parc i no es permet a l'esplanada de l'ermita.
Diumenge és el dia escollit per a l’Aplec. Durant tot el matí, persones vingudes dels diferents pobles de la comarca, Torroella, l'Estartit, Bellcaire d'Empordà, Ullà, Gualta, l'Escala, Verges, entre d’altres -i també arribades de l'Alt Empordà i d'altres indrets del país- fan cap a l’ermita. Hi arriben a peu, des de Torroella travessant la muntanya (pel coll de la Creu) i amb tot tipus de vehicles, des de Bellcaire i Ullà. També pugen grups de cantaires, músics i altres entitats de cultura popular.
A mesura que arriben, els peregrins més religiosos encenen un ciri a la santa, a fi i efecte de demanar-li la seva protecció i la seva intercessió en algun assumpte que els preocupa. Els peregrins que no són religiosos comencen a preparar el menjar pel dinar al voltant d'unes fogueres fetes per a l'ocasió, fan xefles amb els amics, veïns i familiars que troben i també aprofiten per visitar l’entorn natural i les exposicions que s’acostumen a fer especialment pel dia de l’Aplec. És tradició que tots els peregrins, per fer sentir la seva presència i comunicar la seva arribada, facin sonar la campana que hi ha al capdamunt de l’ermita. Durant tot el matí, la campana no para de sonar, i els seus repics ressonen entre la muntanya. Molts també aprofiten per visitar una petita capelleta a la paret del fons de la qual hi ha una ceràmica de la santa i es llancen monedes per rebre el seu favor.
A mig matí es celebra la missa solemne en honor a Santa Caterina a l’interior de l’església, i seguidament, hi ha sardanes. En els darrers anys el dia 25 de novembre es fa una altra missa destinada a aquelles persones grans que el dia de l’Aplec prefereixen no pujar a l’ermita.
L’àpat gastronòmic es fa als voltants de l’ermita i tothom se’l porta de casa seva. Entre els assistents es sorteja un anyell o moltó. Antigament sembla que era tradició que l’animal fos passejat els dies anteriors a la festa pels carrers de Torroella, un acte que també servia per anunciar la proximitat de l’Aplec. Una vegada acabat l’àpat és costum de pujar al castell del Montgrí, i, de baixada, visitar la cova que es coneix amb el nom del “Cau del Duc” que es troba al costat de migdia del Montgrí. La tornada cap a l'ermita es fa pel pronunciat camí de pedres anomenat “pedrigolet”.
El retorn anual als orígens mítics
Altres costums típics d’aquesta diada són les visites al Manelet i al Pou. El Manelet és el nom amb què es coneix la imatge del Nen Jesús que hi ha dins una urna instal·lada al primer pis de l’ermita. El Manelet, que hom considera procedent d’un antic ex-vot, està estirat, recull les monedes i els desitjos que els fidels dipositen a la seva mà i els introdueix dins l’urna de vidre. Es tracta d’un curiós mecanisme recaptatori de la voluntat popular que serveix, al mateix temps, per finançar les despeses de l’ermita i per fer les delícies dels més petits, que cada vegada que posen una moneda reben un caramel.
Un altra dels costums d’aquest dia és anar al pou d’aigua que hi ha al pati de l’ermita. Des de fa diverses generacions, a la quitxalla de Torroella, Bellcaire i Ullà se’ls explica que els nens venen del Pou de Santa Caterina, que es “pouen” de l’interior del pou, que es pesquen del seu interior mitjançant una galleda. Es tracta d'una història que els pares expliquen als fills tal i com els ho van sentir explicar del seus. Per això, visitar el pou aquest dia és, per a molts dels adults que van a l'Aplec, tornar d'una forma simbòlica al seu lloc de naixement, un retorn a l'inici del temps mític.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
El “manelet” i el pou de Santa Caterina
Sembla que, antigament, al fons del pou de l'ermita hi havia la imatge del "manelet"i que se li llançaven monedes. La figura era part d'un mecanisme articulat que visibilitzava el relat de la "pesca" dels infants al pou de Santa Caterina.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
