NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 24 de maig de 2019 | Susanna | Dia Mundial sense Cotxes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Primers Carnavals


Festa de la Llordera
El Brut i la Bruta protagonitzen el Carnaval del Llobregós
Torà (la Segarra), Cap de setmana abans de Carnaval


Il·lustració de la festa


La Bruta i el Brut


El brau Constantí


Un guàrdia civil i el brau


Gegant manotes


Un moment de la festa


 

Una setmana abans de l’inici oficial de les celebracions de Carnaval, els carrers de Torà s’omplen de gegants, disfresses, música i balls per celebrar la Festa de la Llordera. La participació del Brut i la Bruta -els gegants que són símbol de la vila- i l'afluència massiva de gent són els aspectes més destacats en dos dies de disbauxa.

Segons expliquen els llibres d’història local, la Festa de La Llordera era una dansa carnavalesca que se celebrava a Torà el Dijous Gras (o llarder) des de mitjans del segle XVIII. L’any 1936, inici de la Guerra Civil, la festa es va suprimir i amb el pas del temps els toranesos van anar oblidant la importància i singularitat del seu Carnaval.

Tot i que en altres poblacions properes l’arribada de la democràcia va propiciar la seva resurrecció, a Torà la festa de Carnestoltes va mantenir un caràcter residual, i durant els anys vuitanta només la celebraven els nens i professors del col·legi públic. No va ser fins a principis de la dècada dels noranta, que un grup de joves del poble va decidir recuperar el ball de la Llordera i, de pas, el caràcter popular de la festivitat de Carnaval.

Per assegurar la participació i evitar la tradicional fugida cap a altres Carnavals plenament consolidats com els de Ponts i Solsona, els organitzadors van optar per canviar les dates històriques de la dansa i programar-la l’últim dissabte abans de l’inici oficial del Carnaval. Des d’aleshores, el poble s’ha implicat activament en la festa, engalanant balcons, guarnint carrers, construint disfresses o col·laborant en les diferents tasques d’organització i posada en escena.

Els gegants i la dansa

Antigament la dansa de la Llordera era protagonitzada per quatre homes que desfilaven per parelles. Els primers, caracteritzats com “el Bonic i la Bonica” obrien la marxa dansant el ball pla al so del violí. Ell vestia roba impecable i barret de copa alta; ella faldellí de seda, mantellina blanca de punt i caríssimes joies. Caminaven plegats i molt seriosos fins al mig de la plaça i allà dansaven, amb tècnica depurada, de la manera més exacta possible.

La segona parella, coneguts com “el Brut i la Bruta” representaven la classe treballadora. Ell era un calderer, amb roba molt vella, carregat de paelles i perols bonyeguts, i amb la cara i les mans negres de brutícia. Ella portava un vestit apedaçat, una caputxa mal lligada al cap i una filosa de cànem a les mans. Aquests personatges ballaven la dansa mofant-se dels seus predecessors i la major part del temps s’entretenien corrent, saltant i empaitant la canalla.

Mentre s’executava la dansa, grups de joves passaven de casa en casa, a demanar almoina per la Llordera. Recollien dolços, ous, botifarres, i tot tipus de productes derivats del porc. A la nit, es feia el berenar "gras" de dijous llarder, un gran àpat amb tots els aliments recaptats.

Actualment, els protagonistes de la festa ja no són homes disfressats sinó gegants de mans lliures, construïts per a l’ocasió. En poc temps, les figures han esdevingut autèntics símbols de la vila de Torà. Primer va aparèixer El Brut, imatge caricaturesca d'en Pep de Cal Jovans, un vilatà amant de les festes, i després la seva promesa, La Bruta, feta a semblança de la Maria de Cal Sala. En les edicions de 1996 i 1997 es van presentar El Bonic i La Bonica. I els anys següents van aparèixer altres al·legories com El Brau Constantí, amb cara d'animal, i El Sargentet, un personatge local

A més de l’esperat ball dels gegants manotes, hi ha rua infantil, concurs i ball de disfresses, concurs d'engalanament de balcons, ninots al carrer, xarangues i una gran botifarrada popular.

Text: Redacció festes.org


  4325 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Associació El Brut i La Bruta
http://www.brutibruta.com
25750 Torà (la Segarra)
brutibruta@gmail.com

Ajuntament de Torà
http://www.viladetora.net
25750 Torà (la Segarra)
info@viladetora.net



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org