NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 16 d'agost de 2018 | Roc    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Àpats comunitaris


La Sopa
Tiberi multitudinari per a passar el fred
Verges (el Baix Empordà), Dimarts de Carnaval


El cuiner prepara els ingredients des de bon matí


Els perols al foc


Remenant la Sopa


Els joves remenen al final del procés


Quan la Sopa és a punt es porta a plaça


Repartiment de la Sopa


Sardanes a plaça


En acabar es ballen sardanes animadament


Plat de record


 

La Sopa de Verges és la tradició popular més important d’aquesta vila després de la Processó de Dijous Sant. Se n'elaboren uns 900 litres que poden arribar a alimentar, aproximadament, a 2.500 comensals a la Plaça Major.

La Sopa de Verges és el tradicional àpat col.lectiu, servit a la manera de ranxo, habitual en diverses cultures i del qual tenim un munt de mostres en tota la geografia catalana. Aquest tipus d'àpats els trobem presents al llarg de totes les festes hivernals però la majoria es concentren durant la setmana de Carnaval.

L'origen d'aquesta tradició és, com totes, una mica confusa, malgrat que sembla evident que tots aquests àpats col·lectius tenen un marcat sentit comunitari i recorden ancestrals cerimònies sagramentals. En algunes poblacions com Sant Quintí de Mediona o Tremp, aquesta tradició rebia el nom de "sopa dels pobres" o "olla dels pobres" perquè era destinada a alimentar els necessitats.

A Verges, aquesta tradicional menjada sembla que es remunta a l’època medieval, quan els senyors feudals per celebrar el Carnaval (seguint la màxima del "món al revés") convidaven al poble a omplir bé el pap un dia, potser també amb la intenció d’apaivagar una mica l’ànim popular enfront els altíssims tributs a què sotmetien els seus vassalls.

Si ens fixem en els ingredients de la sopa de Verges comprovarem que són autòctons. Perquè? La llegenda diu que els barons eren tan espavilats que aprofitaven el que havia sobrat de la collita de l’any per a fer la Sopa.

Avui en dia s’ha intensificat el caire festiu –que, en certa manera, i afortunadament, no havia desaparegut mai- de la celebració.

Estructura ritual de la festa

El cerimonial que anuncia l’arribada del Carnaval a Verges comença quan els responsables de fer La Sopa van al bosc a buscar la llenya que servirà per fer bullir els perols. Pocs dies desprès, durant el Diumenge de Carnaval, una cercavila anomenada -La Passada- va per les masies i les cases del poble per recollir el recapte per l’àpat. Per evitar que sobrin ingredients, actualment tothom col·labora en l’acte amb diners, encara que hi ha alguns masos que segueixen la tradició i ofereixen productes propis. El dilluns s’ordena tot el material que caldrà fer servir, i es pelen i es tallen a dauets els quilos i quilos de patates que hauran de bullir l’endemà. Es poden arribar a fer 900 litres de sopa repartits en 23 perols per aproximadament 2.500 comensals.

El Dimarts de Carnaval, a les set del matí, comença l’elaboració de La Sopa a la Plaça Major. Antigament aquest indret per fer bullir els perols era el rentador municipal, al començament del rec del Molí. L'espai és cobert per una teulada metàl·lica que el protegeix del mal temps i està ben arrecerada de la tramuntana. Potser per aquest motiu s’ha transformat en la cuina pública de Verges per les grans ocasions, un altre exemple de les quals és l’arrossada que s’ofereix als participants i col·laboradors de la Processó de Dijous Sant. El fet de cuinar la Sopa en un espai diferent del que s’utilitzava per consumir-la, va dotar a la festa d'un ritus propi: la del transport dels feixucs perols des del lloc de cocció fins al lloc on se serviran les racions.

Una de les peculiaritats més lloables de La Sopa és que totes les tasques de preparació i de cocció són a càrrec dels homes, potser seguint el costum ancestral que fa que per Carnaval tothom inverteixi els papers que representa en la vida real. L’única intervenció activa de les dones en aquesta festa és la d’un petit grup de cambreres que, amb vestit negre, còfia i un davantal blanc, serviran La Sopa a la plaça Major.

Al migdia es fa el repartiment. Tradicionalment La Sopa es menjava a peu dret, amb l’acompanyament de porrons de vi i de pa amb tomàquet, si bé els vergelitans actuals solen dur taules i cadires per poder menjar amb més comoditat.

La Sopa de Verges, que en realitat es tracta d’una escudella molt espesa, és un àpat obert a qualsevol persona, encara que vingui de fora. De fet, compta sempre amb forasters assidus, però els organitzadors no en fan gaire propaganda per por de no trobar-se col·lapsats. I és que aquesta menjada suposa tot un esdeveniment en l’ànim dels vergelitans –en general molt amants de tot tipus de festes i celebracions- i no és estrany el cas d’aquells que aquest dia fan festa a la feina per gaudir d’una animadíssima sobretaula i tots els actes que la segueixen.

Durant tot el dia hi ha festa grossa. Abans de La Sopa els gegants desfilen en cercavila, i acompanyats de música arriben a la plaça Major on ballaran l’esperat Ball dels Gegants. Cap a les quatre de la tarda els comensals s'aixequen de la taula i ballen sardanes amb la cobla convidada. Les sardanes de La Sopa de Verges són úniques. Tot i que depèn força de l'any, acostumen a ser sardanes carnavalesques, esbojarrades, ballades amb intensitat i alegria, i sovint amb la gent ben disfressada. Hi ha qui les anomena sardanes "índies" perquè són més aviat corregudes que no puntejades i perquè els participants sovint les ballen "fent l'indi".

Quan uns i altres ja tenen el ritme a les cames s’inicia al pavelló el que és la cloenda d’aquest Dimarts de Carnaval: el ball a càrrec d’una orquestra. L'endemà s’iniciarà a Verges el temps d’espera cap a la Setmana Santa i tots els esdeveniments que ja tothom coneix que es celebren en aquesta vila. Cap raó no els falta a tots aquells qui diuen que als vergelitants no els queda temps per avorrir-se.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Associació Rebombori Digital, Manel Carrera i Carlus Font


  3933 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars
Pujadó i Puigdomènech, Judit / Edicions Sidillà
A Catalunya, cada any, hi ha cinquanta pobles i ciutats que treuen les ...

comprar
Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d’arreu
Fàbrega, Jaume / Edicions Cossetània
La sopa, probablement, és l’aliment cuinat més antic de la Humanitat. El ...

comprar
L'Escudella
Amades i Gelats, Joan / Edicions El Mèdol
Del pròleg de Josep Lladonosa i Giró: "Amades ens descobreix en aquest ...

comprar
La festa de l’arròs de Sant Fruitós de Bages
Plans i Maestra, Jaume / Centre d'Estudis del Bages
La gent, des de sempre, ha tingut la necessitat de disbauxa després d'esperar ...

La terrissa catalana (Tipologia i terminologia)
Sempere Ferràndiz, Emili / Edicions de Nou Art Thor
La finalitat d'aquest treball és mostrar el que ha significat la terrissa ...

comprar
A Bagà també fem sardanes
Diversos autors, / Associació Medieval de Bagà
Sardanes de Francesc Caballé interpretades per la Cobla Orquestra Principal ...

llegir
El xarró tarragoní, entre les escudelles populars a Catalunya
Salsetes, Pep / Ajuntament de Tarragona
Situant-nos en el tema del Xarró o Farro, el trobem referenciat en llibres ...



Associació de La Sopa de Verges
http://www.verges.cat
La Placeta, 1
17142 Verges (el Baix Empordà)
972.78.00.07




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org