NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 21 de maig de 2018 | Joaquima | Dia Mundial per al Desenvolupament Cultural    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Municipi a municipi


Carnaval
Tarragona (el Tarragonès), Dijous gras-Dimecres de cendra


La diada del xarró


La bóta


Ninot del Carnaval


La Disfressa d'Or


Prespectiva de la rua


Les disfresses de la rua


La crema de la bóta. Foto: Ajuntament de Tarragona


 

El Carnaval de Tarragona contempla una rica seqüència ritual que abasta des del diumenge anterior al Dijous Gras, amb l'intercanvi de colles reusenques i tarragonines i el xarró, fins al Dimarts de Carnaval amb l'enterro del Rei Carnestoltes, que posa fi a una setmana de disbauxa.

El Carnaval dia a dia

Els actes de Carnaval comencen el diumenge anterior al Dijous Gras, quan un any les colles de Reus visiten Tarragona i l'altre a l'inrevés. La jornada es completa amb la Xarronada, un àpat conjunt entre comparses que inclou aquesta sopa o escudella pròpia de la ciutat de Tarragona.

Dimarts anterior al Dijous Gras es munta la Bóta monumental a la plaça de la Font. Aquest acte té el seu origen en el repartiment popular del vi que el Consell Municipal feia ja al segle XIV. Al segle XIX tenim constància expressa que es bastia la bóta de grans dimensions, emblema de la festa perquè es plantava el primer dia i es cremava el darrer (aleshores de dijous gras a dimarts de dol).

Dimecres a la tarda, hi ha l'entrada del Carnestoltes i la Reina. És la befa de les entrades que la ciutat dedicava als reis i arquebisbes. Aquest acte l'estructuraren les societats vuitcentistes al segle XIX. El segueix el Sermó i el tanca la Tronada d'homenatge als monarques carnestoltencs, actes també documentats al segle XIX. A la nit, se li dedica al Rei i a la Reina una funció teatral, que van instaurar les societats vuitcentistes.

Dijous Gras al matí, hi ha repartiments populars de botifarra d'ou i coques de llardons. Durant la tarda té lloc la Disfressa d'Or, que és un acte que aplega les disfresses més espectaculars en un recinte tancat. Allà, un jurat format per persones alienes a Tarragona escull la millor disfressa entre les que es presenten al concurs. Les disfresses es corresponen amb les "Reines" o representants de les comparses que el dissabte desfilaran pels carrers de la ciutat. El públic també pot gaudir d'aquest espectacle (previ pagament d'un tiquet d'entrada) que presenten els Reis Carnestoltes i la seva companya.

Divendres es fa el Tomb: durant tota la jornada els sèquits del Rei i la Reina visiten escoles, seus socials de les entitats, mercat.... A la tarda, hi ha la Rueta amb 1.200 comparsers infantils.

Dissabte al matí surten les rondes satíriques seguint el costum si més no ja viu al segle XIX que feien les estudiantines locals i de poblacions convidades A la tarda, la Rua de l'Artesania aplega 3.000 comparsers i músics en un itinerari pels carrers i places més cèntriques de Tarragona i que aplega més de 45.000 espectadors. La rua és presidida pel Carnestoltes i la Reina, que duen en les seves carrosses les figures dels Ninots -al·legòriques als personatges i inspirades en els sàtirs romans-, i encapçalada -com era tradicional al Camp de Tarragona i al Penedès- pels grups de foc. És l'acte més multitudinari de la festa i un dels més concorreguts de l'any a la ciutat. A la nit, la revetlla és un acte clàssic des de la mateixa recuperació del Carnaval l'any 1981.

Diumenge al matí té lloc el concurs infantil de disfresses, que és l'única activitat anterior als ajuntaments democràtics que s'autoritzava. A la tarda, hi ha la rua de lluïment aplega les comparses més espectaculars (seguint la classificació del jurat de l'any anterior). El clou el vol del Doctor Mistela, un personatge que en el carnaval vuitcentista ja era l'última esperança perquè no defallissin les forces dels comparsers. Vola des de la façana de l'ajuntament tot ruixant amb mistela (aigua en realitat) el públic i comparses.

Dimarts al matí la mascarada del dol reparteix les esqueles; a la tarda vetlla el Carnestoltes; i a la nit hi ha el testament del rei (que es llegeix) i el de la reina (que es reparteix), així com l'enterro, que conserva l'esperit propi dels antics carnavals amb personatges propis d'altres etapes històriques: ploraneres amb carxofes i espelmes, els grups de foc que també sortien al segle XIX, totes les comparses de rigorós dol... Els Ninots es cremen dins la Bóta enmig dels focs de diables i bèsties i un castell de focs de cloenda.

Text: Jordi Bertran

Fotografies: Rafael Lopez-Monné


  4782 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El carnaval vilanoví. Dades per a la seva història
Puig Almirall, Oriol / El Cep i la Nansa Edicions
Un curós estudi sobre la interelació Carnaval i Vilanova i la Geltrú. Des ...

comprar
El carnestoltes arenyenc al segle XIX
Caballé, Immaculada / Editorial Alta Fulla
Després de la descripció del costumari local, s'estudia i transcriu un ...

comprar
El Carnaval a Tarragona al segle XIX
Sans Sáez, Noemí / Edicions El Mèdol
És interessant d'advertir la gran quantitat de literatura carnavalesca ...

Tradicions Populars: El Carnaval de les Roquetes. 1982-1996
Muñoz de Morales, Mary / Comissió de Festes de les Roquetes del Garraf
El Carnaval va començar al 1982 fruit d’un acord de les escoles públiques ...

comprar
Carnaval, el de Vilanova i la Geltrú
López-Monné, Rafael / Arola Editors
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és molt conegut arreu per les seves ...

comprar
Explicació del Carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any
Palomar i Abadia, Salvador / Carrutxa
Aquest és un romanço escrit cap al 1895 per Josep Ferré (a) Queri, que ...

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí
Vilaseca; Marc Trilla i Reig, Noemí / Associació de Festes del Carnaval de Solsona
A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d’una ...

El Carnaval a Palma. Com era abans
Valriu Llinàs, Caterina / Ajuntament de Palma
Treball sobre el Carnaval de Palma, amb una introducció sobre les característiques ...

Cançons i costums de Vinaròs. Segona part
Redó Vidal, Ramón / Editorial Antinea
Aquesta segona part no és la continuació de la primera, sinó que és totalment ...

Carnaval de Solsona. La Música
Diversos autors, / Associació de Festes del Carnaval de Solsona i Orquestra Patinfanjàs
Amb la col·laboració de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Disseny de ...

Les músiques del carnaval de Vilanova i la Geltrú
Diversos autors, / Audio-Visuals de Sarrià - FAC
Aquest CD inclou tres de les peces emblemàtiques del Carnaval de Vilanova ...

llegir
El Carnestoltes manlleuenc
Diversos autors, / Biblioteca Municipal de Manlleu
Durant el segle XIX, i segurament els que el van precedir, el Carnestoltes ...

llegir
Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble
Valriu Llinàs, Caterina / Revista Caramella, 23
El concepte de festa es contraposa al de rutina quotidiana, en el sentit ...

llegir
El Carnaval d’Encamp: el jovent, amo i senyor
Burgos Mateu, Rosa / festes.org
El jovent d’Encamp és qui ha organitzat sempre el Carnaval, i així ho recorden ...

llegir
Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet
Mas Gibert, Xavier / El Sot de l'Aubó
La gresca carnavalesca a Canet començava amb «L'arribo» o arribada d'en ...



Comissió de Carnaval de Tarragona
http://www.carnavaltarragona.com
Tarragona (el Tarragonès)
977.29.61.00
jbertran@tgna.altanet.org




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2018 festes.org