NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 21 de juliol de 2019 | Daniel    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Setmana Santa > Processons de la Mare de Déu dels Dolors


Festa dels Dolors
La sentència a mort ressona per tot el poble
Mieres (la Garrotxa), Divendres abans de Rams


La Verge dels Dolors


Els botxins de Mieres


Jesucrist i els soldats romans a l'interior de l'església


Inici de la processó


Les tres maries


La Pietat


El nunci llegint la sentència


Jesucrist portant la creu


 

Mieres celebra l'inici de la Setmana Santa amb una festa popular que combina l'escenificació d’una escena de La Passió de Jesucrist amb la Processó dels Dolors. La festa, que data del segle XVIII, compta amb alguns personatges propis, com els botxins i els dimonis, amb banyes al cap, i el nunci o pregoner, que anuncia una sentència a mort que ressona per tot el poble.

La Festa dels Dolors a Mieres es celebra el Divendres abans de Rams, diada de la Mare de Déu dels Dolors. Ara bé, tot i celebrar-se en aquesta data, la de Mieres no és una processó dels Dolors convencional, si no que combina l'escenificació parlada d’una part de La Passió amb la Processó dels Dolors.

La celebració comença a mitja tarda dins l’església de Sant Pere de Mieres quan les dues imatges que apareixen a la festa, la Mare de Déu dels Dolors i la Pietat, són guarnides. La Mare de Déu dels Dolors és vestida amb la capellina negre pròpia d’aquesta jornada, mentre que la Pietat és adornada amb abundants flors.

La festa comença quan cau la nit, dins l’església de Sant Pere de Mieres amb la representació d’un fragment de la Passió de Jesucrist des de la seva detenció pels jueus fins al moment de l’anunci de la seva sentència a mort. L’escenificació segueix els versos de la versió vuitcentista de Fra Antoni de Sant Jeroni. La nau central del temple, lliure de tots els bancs, és l’espai escènic on es situen tots els habitants de Mieres que després prendran part en la processó. A l’exterior, un grup de soldats romans -el grup de manaies de Mieres-, arriba a l’esplanada que hi ha davant l’església, on els espera l’apòstol Judes, que per trenta monedes els condueix fins allà on són Jesucrist i els apòstols, a l’àmbit central de l’església, que simula el Verger de Getsemaní. Els armats irrompen solemne i sorollosament a l’església per empresonar Jesucrist. Després d’uns parlaments que Jesucrist dirigeix als soldats romans, un grup de jueus -que a Mieres anomenen botxins-, armats amb fuets i espases i amb uns cascs amb banyes, prenen a Jesucrist, el lliguen i li posen la creu al damunt. Aquest grup de botxins, també presents en d’altres escenificacions del país –com a Verges- compten amb la particularitat que a Mieres havia estat molt nombrós i havia estat acompanyat per un grup de dimonis.

Aleshores, un nunci o pregoner llegeix per primera vegada la condemna a mort:

Ara mos oients, ateneu ma veu
Aquest és Jesús, fill de Natzaret,
el qual digué que era l’únic Fill de Déu.
Contra el Gran Cèsar de Roma digué que era Rei
i que espatllaria el temple
i que en tres dies el tornaria a fer.

I per altres crims que estan en procés,
mana la justícia que clavat en creu
mori sens remei i que sigui un gran càstig per ell
i per els altres un gran escarment

La processó inicia aleshores el seu recorregut pels carrers i places de Mieres: primer pel nucli antic al voltant de l’església i després cap al poble nou, passat el riu. Hi participen tots els que són dins el temple.

La processó l’encapçalen quatre escolans amb una creu i ciris, tot seguit hi va Crist amb la creu al coll i acompanyat pels jueus botxins. El segueix la manípul de manaies, els apòstols, un grups de nens amb els improperis i els penons amb els set dolors de la Mare de Déu, el pas de la Verònica, el pas del Sant Crist, el pas de les Tres Maries, el pas de la Samaritana, el pas de Maria Magdalena, el pas del Sepulcre, la Pietat, l’orquestra i les autoritats. Durant tota la processó, el públic es situa en dues files i a partir del grup de manaies, a banda i banda del carrer, portant un ciri entre les mans.

La processó –Via Crucis- es desenvolupa amb austeritat, en un absolut silenci només trencat, en diversos punts de l’itinerari processional, per la sentència de Pilat que llegeix el pregoner i que, acompanyat per les notes d’un trompetista, ressona de forma escruixidora pels carrers.

El seguici culmina a la Plaça Major on desfilen tots els personatges vivents que representen aquest drama passionístic i les dues imatges que els acompanya, la Mare de Déu dels Dolors i la Pietat. Allà un grup de músics interpreta la Salve i els manaies fan una petita exhibició, que culmina de nou amb la lectura de la sentència a mort i obre el camí de tornada de tot el seguici fins a l’església.

Un dels aspectes més destacats d’aquesta celebració és la gran participació popular que té (hi participa activament bona part dels habitants de Mieres) i la seva representació mixta en dos escenaris simultanis -l’interior de l’església i els carrers i places del poble- per part d’actors amateurs. Aquest és un element essencial del teatre popular arcaic català i especialment de l’escenificació de la Passió de Crist.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Manel Carrera i Escudé


  4460 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
La Processó dels Dolors de Mieres i la representació de la Passió
Diversos autors, / Ajuntament de Mieres i CCG Edicions
Des de mitjan del segle xviii se celebra a Mieres una processó tradicional ...

Imatges dels Dolors
Diversos autors,
Recull visual d'imatges extretes del Fons Molas, de l'arxiu d'imatges de ...

Manual del Congregant
Diversos autors, / Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú
El Manual del Congregant ha estat i és un llibre imprescindible pel desenvolupament ...

De l'Historial de la Venerable Congregació dels Dolors de Besalú
de Solà-Morales, Josep Maria / Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú
La història de la Fundació de la Congregació, la seva evolució, peculiaritats, ...

La Congregació dels Dolors de Besalú
Sureda Jubany, Marc / Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú
Aquest llibre, fruit d'un llarg treball de recerca científica que es va ...

Els armats dels Dolors
Gràcia, Fernando / Ajuntament de Lleida
Des de 1857, any de la seva fundació i en què començaren a aparèixer com ...

Sons dels Dolors
Diversos autors, / Congregació dels Dolors
Música de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú....

El dia dels Dolors a Besalú
Diversos autors, / Girvisual
Editat per l’empresa Girvisual amb el suport de l’Ajuntament de Besalú ...

La Passió de fra Antoni de Sant Jeroni i la processó dels Dolors de Mieres
Batlle i Prats, Lluís / Estudis romànics 11 (publicats a cura de R. Aramon i Serra)
Dins el Volum 2, Estudis de literatura catalana oferts a Jordi Rubió i ...



Manípul de Manaies i Botxins de Mieres
c/. Sant Pere, s/n
Mieres (la Garrotxa)
972.582.627




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org