NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 9 d'agost de 2020 | Romà | Dia Internacional dels Pobles Indígenes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Jordi > Festes majors i patronals


Festes de Primavera
La festa major del barri vell de Girona
Girona (el Gironès), Setmana de Sant Jordi


Cartell de l'edició 2010


Parades de llibres i flors


Parada de llibres


Roses


Castellers


El tarlà


El tarlà donant voltes


 

La Festa de l’Argenteria, també coneguda amb el nom de Festes de Primavera, es celebra la setmana de Sant Jordi, a finals del mes d’abril als carrers de l’Argenteria i La Rambla, al bell mig del centre històric de la ciutat de Girona.

Organitzada per l’Associació de Veïns Rambla i Argenteria-Rambles de Girona, una entitat de botiguers i comerciants del barri, la festa és avui una jornada que aprofita el bullici dels actes més típics de la diada de Sant Jordi per intentar situar de nou l’eix comercial de la vila, avui traslladat en d’altres indrets, als seus carrers Argenteria i Rambles.

La festa dura entre cinc dies i una setmana i comença el cap de setmana abans de sant Jordi. A més a més dels actes relacionats amb la Diada de Sant Jordi, amb la tradicional “Fira del llibre, el Disc i la Flor”, es fan diversos espectacles infantils, de dansa i música, una jornada de botigues al carrer i un sopar de ramblistes, amb l’entrega de premis “Rambles de Girona” a aquelles persones que han destacat durant l’any per la seva implicació amb la vida al barri.

La festa del “tarlà”

La festa comença el dissabte anterior a sant Jordi amb el muntatge i passejada del Tarlà, un dels personatges més populars d’aquesta festa. El Tarlà és un ninot vestit d’arlequí, a l’estil d’un personatge de la Commedia dell’Arte, que està subjectat a una barra horitzontal pintada helicoïdalment de vermell sobre blanc i que va d’una banda a l’altra del final del carrer Argenteria.

Una vegada instal·lat, el principal atractiu del ninot és que, al ser giravoltada amb una petita manovella l’estructura que el subjecta, executa unes contorsions ridícules que fan les delícies dels més menuts, que es congreguen a sota seu per veure-ho, mentre el criden amb el nom de Xato i canten cançons relacionades amb ell. Antigament, era la pròpia canalla qui pujava al balcó a fer-lo giravoltar, a fer-lo ballar al so d’un gran tabal que marcava el ritme d’una cançó infantil. Avui, són les escoles qui porten els infants a veure el Tarlà i les mestres qui el fan giravoltar. El Tarlà s’ha convertit, amb els anys, no només en el personatge central de la festa del carrer Argenteria, sinó també en un veritable símbol llegendari de la ciutat de Girona.

Petita història del Tarlà

La primera notícia que es té del Tarlà, que aleshores era de fusta, és de 1814 i està vinculat a una llegenda gironina que explica que les dots humorístiques, les facècies, rialles, jocs i acrobàcies d’un pagès, varen contribuir a fer més lleugera la quarantena a la que estaven sotmesos els veïns del barri d’Argenteria en motiu d'una terrible pesta bubònica. Quan la pesta va passar, els veïns van voler agrair al seu patró, sant Agustí, amb una festa anual i van voler recordar al pagès construint un ninot a imatge i semblança seva, que des d’aleshores passà a ser l’eix de les celebracions posteriors. Això explicaria, segons aquesta versió, que en els primers anys el Tarlà anés vestit de pagès, amb barretina i espardenyes.

Ara bé, no tothom està d’acord amb aquest versió de l’origen del Tarlà. A l’Empordà i Girona, la paraula "tarlà" significa beneitó o curt d'enteniment, és un sinònim de babau, bajanot i badoc. L’etimologia d’aquest mot i les referències històriques de les actes de la festa trobades als arxius, fan pensar que aquest personatge és una romanalla de les antigues festes de folls medievals, durant les quals s'escollia un tarlà de carn i ossos, a qui es coronava rei per un dia, es passejava sobre un carro i era motiu d'escarni entre els veïns. Aquestes festes, de les que es comença a tenir notícia escrita el darrer terç del segle XIX, eren la contraposició profana als actes religiosos a sant Agustí, una celebració que també incloïa excessos de tot tipus. Segons aquesta versió el Tarlà de fusta seria la versió en ninot d’aquest Tarlà de carn i ossos, una romanalla d’aquestes ancestrals celebracions medievals.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  5091 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  




La Rambla, 50 anys amunt i avall
Rovira, Marc / Girona Centre Eix Comercial
El llibre repassa cinc dècades dels dos vials del Barri Vell de Girona, ...

comprar
El mestre Gaudí
Bassegoda, Joan / Pagès Editors S.L
Conté els textos apareguts a Temple entre 2000 i 2010, amb la firma de ...



Associació de Veïns Rambla i Argenteria
http://www.ramblesdegirona.com
Girona (el Gironès)
972.20.82.01
info@ramblesdegirona.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org