|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de Tots Sants > Altres celebracions
|
|
Fira de Tots Sants
La mare de totes les fires valencianes
Cocentaina (el Comtat), 1 de novembre i dies successius
El pregoner de les festes
La fira conserva encara els seus orígens agrícoles
Aretesans de totes les disciplines mostren les seves destreses a Cocentaina
El Certamen Coral de Tots Sants, nascut a redòs de la fira, és un referent arreu de l'Estat espanyol
|
| 500.000 visitants, 32.000 m2 d’exposició de maquinària agrícola i automòbils, 16.000 m2 d’estands diversos, material exposat per valor de 39 milions d’euros… La Fira de Tots Sants de Cocentaina és, sens dubte, la major fira de vendes del País Valencià.
La fira, en ser originàriament agrícola, ofereix una gran quantitat de productes relacionats amb el camp, des del ramat de cavalls a ferraments per al llaurador, productes de vivers, maquinària agrícola de tot tipus... Alhora, però, també s’hi pot adquirir quasi qualsevol altre producte, des de vehicles agrícoles i camions a cotxes de recent aparició al mercat, d'ocasió, sistemes de reg, gastronomia local i forana, ganiveteria, ferraments, joies, bijuteria, antiguitats, llibres, torrons, dàtils, bastons, joguines, plantes ornamentals i hortofructícoles, etc. Així, la frase que més s’escolta aquests dies a Cocentaina és: “que difícil que és anar-me’n de la Fira sense trobar allò que anava buscant”. Tot i això, segons afirma la cançó popular:
"A la fira no hi vages si no tens diners,
que voràs moltes coses i no compraràs res.
A la fira no hi vages si no tens diners,
i a la Mare de Déu d’Agres si no ho tens promès"
A més a més, la fira és també un gran atractiu per la seua oferta complementària en oci i en cultura, essent així una festa d’obligada visita per als veïns del Comtat, l’Alcoià, la Vall d’Albaida, la Marina Alta i Baixa, l’Alacantí, la Costera i la Safor. A banda del seu atractiu purament comercial, la fira socarrada acull una variada programació d’activitats culturals i exposicions, aquestes darreres organitzades bianualment pel Centre d’Estudis Contestans. Una altra activitat que brilla amb llum pròpia és el Certamen Coral Fira de Tots Sants, celebrat des de 1980 amb la participació de cors d'arreu de l'Estat espanyol.
Gastronòmicament, la fira també destaca pel típic Esmorzar de Fira, que ha anat perdurant a través del temps gràcies, primer, a l'Associació de Comerç i, després, a les Ames de casa. El dia de Tots Sants, al pla de la Font, s’arriben a servir més de 3.000 entrepans del saborós embotit contestà com són les botifarres i llonganisses.
Cocentaina medieval
La fira mercantil es complementa amb un immens mercat medieval i l’espai Soc Àrab de més de 10.000 m2 d'artesania, espectacles, màgia i diversió. Els visitants que s'endinsen pels estrets carrers contestants experimenten la sensació de realitzar un autèntic viatge al passat, ja que un gran nombre d'artesans, abillats amb vestits d'època, treballen en labors que semblen rescatades del son dels temps.
Cocentaina va decidir apostar pel mercat medieval ja des del 1991, situant-lo a l’històric barri de la Vila i ambientat-lo fins l’últim detall. Uns anys més tard, als carrers del Raval -l’antiga moreria-, la festa es complementa amb la mostra Sóc Àrab, d’ambientació magrebina.
Des de 1346
La Fira de Tots Sants va ser concedida com un favor especial pel rei Pere El Cerimoniós, IV d’Aragó, II de València i Empúries i III de Catalunya, al seu oncle Roger de Llúria, primer senyor de les viles de Cocentaina i Alcoi.
La concessió es va fer per mitjà d’un document signat el maig de 1346 que establia que la fira tenia lloc entre Sant Miquel (29 de setembre) i el 14 d’octubre. La prolongació de dates d’aquesta fira va provocar que la fira de Xàtiva (al voltant de l’Assumpció) canviés de dates, ja que quedava despoblada de comerciants, així com un plet judicial de la fira d’Ontinyent (1777-1795), motiu pel qual es va acabar fixant la data de Tots Sants com a data òptima per celebrar la fira socarrada.
Des de la seua concessió, la Fira de Cocentaina gaudeix de nombrosos favors com, per exemple, la condició de franquícia, que facilita l'assistència de compradors i venedors en què s'inclou un salconduit que assegura les mercaderies, els viatges d'anada i de retorn i la seua estada. L’acumulació de tot tipus de productes en unes èpoques prefixades en unes poblacions determinades, permetia la creació d’una ‘pau firal’ que assegurava la protecció física i econòmica dels comerciants, dels productes i dels visitants.
Des de 1346, la fira s’ha celebrat amb regularitat, fins i tot després de la desfeta de 1707, quan Felip V va estar a punt de retirar el privilegi firal a una vila que li havia estat tan hostil. El 1771, de fet, s'escrivia sobre aquesta fira: "Tot amb extraordinària abundància, de manera que en aquesta fira es giren copiosos cabals, perquè en aquesta es produïxen quasi tots els llocs occidentals i septentrionals de València".
Text: Redacció festes.org
Imatges: Ajuntament de Cocentaina
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
