NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 4 de desembre de 2024 | Bàrbara    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Setmana Santa > Palmes, palmons i rams


Palmes i palmons
Artesania efímera
Diverses poblacions, Diumenge de Rams


Palmons en una parada, embolicats


Confecció artesana d'una palma per part del mestre artesà barceloní Juan Vaqué


Palmes a punt per vendre


Parada amb llorer


 

Més de 2.000 anys després de l'entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d'arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d'olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.

Recordant aquells fets, és tradició que el diumenge anterior a la Pasqua de Resurrecció vagin a missa brandant palmes i palmons, que seran beneïts pel mossèn. A la missa i a la benedicció cal anar-hi ben mudat i estrenar, com a mínim, una peça de roba, ja que, segons el refrany, "Diumenge Rams, qui no estrena no té mans".

És tradició que els padrins siguin els qui comprin la palma més bonica a les seves filloles i el palmó més llargarut als seus fillols. Tant les palmes com els palmons s'adornen amb llaminadures ensucrades, figures de pa o de galeta que figuren el sol, la lluna, el gall i d'altres figures de la Passió, així com rosaris de sucre i cintes de colors amb grans llaçades. Actualment, ja hi ha moltes palmes i palmons que venen adornats des del taller on les han manufacturat, incorporant joguines i galindaines vàries.

En sortir de missa, la canalla agita i colpeja ben fort a terra les palmes i palmons, competint per veure qui aconsegueix fer l'escombra més llarga en el palmó, simulant l'antic ritual per despertar la natura adormida. IUna cançó tradicional que es canta mentre es pica a terra fa:

"El ram, el ram, el ram de la Passió:
Obriu, obriu, que volem entrar!
A les portes de l'església no hi venen bacallà!
"

Les palmes i palmons beneïts es pengen a la barana del balcó de casa com a element de protecció fins a l'arribada del Carnestoltes de l'any vinent, moment en què cal cremar-les i utilitzar la cendra beneïda per imposar-la al front dels assistents a la cerimònia religiosa del Dimecres de Cendra.

També és tradició que els Rams beneïts es cremin i s'escampi la seva cendra pels camps per, així, fecundar millor la terra. Així mateix, les fulles de llorer beneïdes es guarden per fer-les servir com a condiment en els àpats de festa grossa.

Palmes catalanes a tot el món

Les palmes són un article d'artesania que poden arribar a necessitar fins a dues hores per ser confeccionades. Així ho explica el mestre artesà en palmes i palmons Juan Vaqué Viaplana, un fabricant de palmes i palmons que exporta a Espanya, Àustria, Itàlia, Irlanda i, fins i tot, als Estats Units. Vaqué considera que, tot i que la tradició de beneir la palma és d'arrel cristiana, "actualment ha traspassat la frontera religiosa, com la mona, i s'ha convertit en una festa familiar".

Juan Vaqué, propietari de Palmes Viaplana, té constància documental que el seu rebesavi ja confeccionava palmes i palmons el 1871 a Caldes de Montbui, i que el 1910 es va instal·lar a Gràcia. Actualment, Palmes Viaplana compta amb una vintena de treballadors que vetllen per tot el cicle de confecció de la palma, des del tallat de les palmeres a la confecció i la distribució.

Vaqué compta amb palmerars al Marroc i a l'Estat espanyol. A l'octubre, lliguen la palmera perquè, quan surtin els brots nous, no els toqui el sol, evitant que la fulla realitzi la funció clorofíl·lica i, per tant, no enverdeixi. Al març, deslliguen la palmera i la tapen amb un plàstic negre que permet que la fulla transpiri però que continuï conservant el color blanc.

L'octubre següent, tallen la palmera i n'obtenen la palma blanca, un tipus de fibra vegetal totalment apte per trenar. Així, seleccionen les millors fulles i refusen tota la palma que estigui bruta o afectada pel sol. Des de llavors fins el febrer, Viaplana SL confecciona una vuitantena de models de palmes i palmons, dels quals n'acaben produint més de 80.000 articles, entre els quals cal comptar-hi la palma que el mateix bisbe de Barcelona beneeix el dia de Rams.

Palmes Viaplana també aposta, cada any, per treure al mercat un o dos models nous, ja siguin palmes de colors -que ja acaparen un 20% de les vendes totals- o amb originals i sorprenents formes.

Text i fotografies: Redacció festes.org


  11769 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Les palmeres del migjorn valencià
Jaén i Urban, Gaspar / Consell Valencià de Cultura. Generalitat Valenciana
Segons Gaspar Jaén, el cultiu de palmeres no tingué importància econòmica ...



Palmes Viaplana, SL
http://www.palmesviaplana.com/
Travessera de Gràcia, 193
08012 Barcelona (el Barcelonès)
93.213.61.83
vaque@palmesviaplana.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org