NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 17 de setembre de 2021 | Ariadna    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Fires i festes de Sant Ponç > Altres celebracions


Sa Fira i Es Firó
A la lluita sollerics!
Sóller (Mallorca), segon dilluns de maig


Els pirates turcs, pintats de negre, reforcen encara més la seva aparença temible


Els pirates turcs arriben a Sóller per mar


Els destres foners cristians reben amb globus d'aigua les tropes turques


Simitarres de fusta, forques, garrots... Moros i cristians van armats fins les dents per vèncer


Les escenes que tenen lloc durant la festa de moros i cristians de Sóller són d'allò més espectacula


La creu de Sant Jordi és present en tots els actes dels pagesos


Multitudinària batussa entre turcs i pagesos


La jornada culmina amb el cant conjunt de La Balanguera


 

Sóller reviu, cada segon dilluns de maig, la defensa que els seus habitants van protagonitzar contra els pirates turcs l'11 de maig, diada de Sant Ponç, de 1561. Una peculiar festa de moros i cristians, coneguda com Es Firó, amb més de 150 anys d'història i que mobilitza més de 1.500 actors.

La festa comença a escalfar motors el diumenge a les 11 de la nit, quan els cristians vetllen les armes a la plaça del Mercat, acompanyats d'un bon rom cremat, havaneres, xirimiers i música popular diversa. Els grups de Bandolers i Escopeters -creats tot just fa una desena d'anys- també s'uneixen a la vetlla, fent un gran terrabastall amb les seves armes.

L'endemà, dilluns, és el dia pròpiament dit de la festa. A les 10 del matí se celebra una ofrena als herois de l'11 de maig i una missa en el seu honor. No és fins després de dinar, però, que l'activitat arriba al seu punt àlgid. A les tres de la tarda, els guardes avisen que han divisat naus enemigues i els pagesos es preparen per defensar Sóller. Mitja hora més tard, el capità Joan Angelats s'encomana a la Mare de Déu de la Victòria i anima els pagesos: "A la lluita sollerics!". Després de l'arenga, els bandolers i escopeters ofereixen la seva ajuda als pagesos, reben l'indult Reial i s'afegeixen als cristians.

Entre les cinc i les set del vespre, les naus mores intenten desembarcar en diverses platges de la zona, protagonitzant grans escaramusses amb els cristians. Els foners, armats amb petits globus plens d'aigua, rebutgen la invasió amb tirs d'allò més precisos. A les vuit, una part dels sarraïns -convenientment caracteritzats amb la cara negra- aconsegueixen entrar a la vila, la saquegen i el Rei Moro proclama victòria. Mitja hora més tard, però, els pagesos s'hi enfronten amb forques, espases de fusta, garrots... i vencen l'enemic. El capità Angelats escenifica un enfrontament amb el Rei Moro, el venç i proclama la victòria dels sollerics. Després de donar gràcies a la Mare de Déu de la Victòria, la festa finalitza amb una emotiva cantada conjunta de La Balanguera.

Una festa oberta

La festa del Firó va estar a punt de desaparèixer, fins al punt que, per reactivar-la, l'ajuntament va considerar adient comprar uns vestits de segona mà a una filà de moros d'Alcoi perquè uns quants sollerics se'ls posassin i desfilassin a l'estil valencià. La gran majoria de sollerics, però, s'ho van prendre molt malament, qualificant irònicament els qui es van avenir a portar els vestits alcoians com a moros guapos, i tement que la festa derivés cap a d'altres models impropis de Sóller.

Aquest fet va suposar un toc d'atenció als sollerics que s'estimaven la festa, que l'any següent, el 1996, van decidir constituir-se en associacions per vetllar pel futur del Firó. Així és com va néixer el Col·lectiu de Moros 11 de Maig i el Col·lectiu Sant Ponç 1561 que, any rere any, intenten millorar la qualitat de la indumentària dels participants. Més tard també es va constituir el Col·lectiu de Pageses, amb la mateixa finalitat.

Tot i que el col·lectiu de moros compta amb més de 500 associats, el de pagesos amb més de 400 i el de pageses amb més de 600, no tots els participants a la festa creuen necessari estar vinculat a cap associació per disfressar-se de moro o de cristià i participar al Firó. Això fa que hi hagi persones que no vesteixin apropiadament i desllueixin el conjunt de la festa.

Victòria èpica

El maig de 1561, el virrei Guillem de Rocafull va tenir notícies que una flota pirata havia partit d'Alger a finals d'abril i que estava rondant per les costes de la Mediterrània occidental amb la intenció d'atacar les viles mallorquines.

El dissabte 10 de maig, Guillem de Rocafull té coneixença que una esquadra de 23 vaixells turcs s'ha aturat a Eivissa per aprovisionar-se d'aigua. No havent pogut aclarir el virrei quina era la vila mallorquina que havien decidit saquejar, i en previsió de mals majors, dóna orde al càpita de cada poble que es desplaci al seu respectiu destí per organitzar-ne la defensa.

El diumenge 11 de maig del 1561, dia de San Ponç, desembarquen de matinada a Ses Puntes entre 1.700 i 1.800 corsaris turcs i argelins, comandats per Euldj Alí. De seguida que els vigilants de guàrdia a la barraca del Coll de s'Illa s'adonen de la presència dels turcs, abandonen el seu lloc de vigilància i baixen corrent cap a la vila tocant el corn, per prevenir els sollerics. Tan sols és capturat Joan Arbona, de Fornalutx, que era coix.

Els moros es dirigeixen cap al nucli de Sóller, dividint-se en dos grups, amb la intenció d'agafar els sollerics entre dos focs i quan tothom encara dorm. Els turcs confien en el factor sorpresa per minorar la capacitat de reacció dels sollerics i assegurar-se la victòria.

Però uns 600 sollerics, juntament amb els habitants del veí Fornalutx, ja esperen els turcs armats amb llances, piques, arcabussos i ballestes. El capità de guerra de Sóller, Joan Angelats, dóna l'ordre que toquin les campanes i que les dones, els vells i els infants abandonin la vila i vagin a refugiar-se a les muntanyes.

Quan el primer grup de turc arriba a Sóller, se sorprèn que els habitants estiguin desperts. Els pirates desconeixen el nombre exacte de combatents cristians i la seva capacitat de defensa, i comencen a disparar arcabussades des del pont, per veure com reaccionen. Mentrestant, el segon grup de corsaris ha entrat a la ciutat i l'està saquejant.

Els sollerics, confusos per la tàctica turca, decideixen arremetre contra el grup que tenen al davant, i deixar per més endavant la defensa de la vila. Els turcs, veient l'empenta dels sollerics, s'espanten i comencen a fugir. Els cristians s'envalenteixen i els persegueixen fins a matar el capità (rais) que comanda la tropa invasora.

Havent vençut aquest primer esquadró, el capità Angelats i la resta de combatents decideixen esperar la resta de turcs fora vila, convençuts que retornaran als vaixells seguint el mateix itinerari que l'anada. Al cap d'una estona, els corsaris surten de les muralles per retornar als vaixells, carregats de roba, diners, joies i presoners. Llavors s'inicia la segona batalla, en què els turcs tornen a intentar fugir, per bé que els sollerics els persegueixen acarnissadament, envalentonats per la set de venjança.

En total, el Col·lectiu Sant Ponç 1561 i els Moros de Sóller coincideixen en afirmar que van morir 211 turcs, entre ells tres rais, i mitja dotzena de combatents sollerics. Gran part del botí que s'emportaven els corsaris és recuperada. En acabar la jornada, els objectes són ajuntats a la plaça de la vila i retornats als seus vertaders propietaris.

Ses Valentes Dones de Can Tamany

Conta la llegenda que les germanes Catalina i Francisca Casasnoves vivien a les cases de can Tamany, que es troben prop del camí per on van passar els pirates. Un estol de pirates s’hi va dirigir amb la intenció de saquejar-les, però les dues germanes van matar el primer moro que va entrar per la porta i el van llançar per la finestra, una gesta que va atemorir els turcs i els va fer desistir de saquejar aquella casa.

Per representar el paper de les Valentes Dones, cada any se celebra una votació popular entre les solleriques interessades. Les noies fan campanya per resultar escollides Valentes Dones i, el mes de març, els socis dels tres col·lectius escullen la parella que més adient els sembla per encarnar el paper de Catalina i Francisca Casasnoves.

Si el paper de les Valentes Dones canvia cada any, el de la resta de personatges principals de la festa (capità Angelats, Rei i fill Moro...) canvien cada quatre anys, també per votació popular.

Commemoració de la victòria

Sóller, situat en una vall de la serra de Tramuntana, aïllada de la resta de l’illa, commemora la victòria contra els pirates des de l’any immediatament posterior als fets, primerament amb una processó i més tard amb una fira comercial, celebrada el segon diumenge de maig. El 1855, la vila va decidir commemorar la gesta amb un simulacre dels fets el dia posterior a Sa Fira, representant el desembarc dels corsaris. Des d’aquest moment, la jornada va prendre el nom d'Es Firó, passant a ser el dia més important de tota la commemoració.

Una festa profundament arrelada amb la qual el poble de Sóller commemora, cada segon dilluns de maig, la defensa de la vall i posterior victòria dels sollerics sobre els moros invasors, l'11 de maig de 1561. L’any 2004 se celebrà els 150 anys de festa.

Durant aquests dies és costum menjar caragols.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Ajuntament de Sóller i Col·lectiu Sant Ponç 1561


  Data de publicació digital: 10/5/2007 6961 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent
Frigolé Reixach, Joan / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Les trementinaires eren part integrant d'una cultura tradicional d'herbes ...

Tuixent, història, costums i gent
Obiols i Ríos, Joan / Abadia Editors
En el present llibre l'autor fa un recorregut per la història d'aquest ...



Col·lectiu Sant Ponç 1561
http://www.pagesosfiro.com/
07100 Sóller (Mallorca)
xescrei@hotmail.com

Col·lectiu de Moros 11 de Maig
http://www.morossoller.cat/
07100 Sóller (Mallorca)
morossoller@mallorcaweb.net



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2021 festes.org