NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 22 de setembre de 2017 | Maurici | Dia Europeu sense Cotxes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Onze de Setembre > Revetlla de la Diada


La Vigília de La Diada
Espelmes, marxes de torxes i ofrenes, protagonistes dels actes
Diferents poblacions, 10 de setembre


Els parlaments al Fossar


Cant dels Segadors al Fossar


Fotografies de màrtirs catalans


Marxa de Torxes a Vilafranca del Penedès


La Marxa de Torxes de Barcelona 2006


La Marxa de Torxes de Barcelona arribant al Fossar de les Moreres


 

Des de fa uns anys, en molts indrets de Catalunya els actes de celebració de La Diada comencen la nit del 10 de setembre. Aquesta nit, anomenada la Vigília, tenen lloc diversos actes protagonitzats per enceses col·lectives d'espelmes, marxes de torxes, ofrenes florals i altres manifestacions culturals.

L’Onze de Setembre és la festa política més important del Principat de Catalunya i per això rep el nom de Diada de Catalunya o, simplement, La Diada. Com a celebració festiva popular, es pot inscriure dins una doble categoria. En primer lloc es tracta d’una festa d’afirmació col·lectiva i de reivindicació de les llibertats nacionals. En aquest sentit s’hi inclouen els parlaments dels representants dels diferents partits polítics, les manifestacions reivindicatives i la col·locació ritual de senyeres.

En segon lloc, la Diada també s’inscriu dins la categoria de celebracions dedicades al record dels màrtirs, persones que han patit persecució i mort en defensa d’una doctrina, d’una causa o d’una idea i que, d’aquesta manera, donen testimoni de la seva fe en la mateixa.

Una celebració d’aquest tipus no és exclusiva de Catalunya ni del moment històric present. Trobem festes dedicades als màrtirs en totes les cultures i països. Sovint estan vinculades a les grans religions, com el Judaisme, el Cristianisme o l’Islam, on els màrtirs han estat i encara són recordats amb celebracions diverses. Tot i que en el món cristià els màrtirs tenen connotacions religioses, el cert és que en d’altres àmbits no és així. Així, per exemple, els casos de les celebracions d’homenatge a persones que han combatut determinades injustícies, com Steve Biko i la lluita contra el racisme, Rachel Corrie, en defensa de les agressions contra el poble palestí o Matthew Shepard i la lluita contra la homofòbia.

Com a Catalunya i en molts altres indrets, com en força països islàmics, es considera també màrtirs als morts en determinades guerres i no exclusivament a la guerra santa. En el cas de Catalunya, La Diada és una celebració d’homenatge a totes les persones que han mort per Catalunya i les seves llibertats. En aquest terreny s’hi inclouen tots els ciutadans anònims que van defensar-se de l’agressió de les tropes borbòniques de Felip V al segle XVIII així com tots aquells catalans que, des d’aleshores, han mort defensant les llibertats de Catalunya.

La celebració està documentada per primera vegada el 1886 quan es va fer una missa-funeral a Santa Maria del Mar dedicada als que moriren defensant Catalunya durant les guerres i una ofrena a l’estatua de Rafael Casanovas, que aleshores era al Saló de Sant Joan.

10 de setembre, la Vigília

Com és sabut, els actes de La Diada que es celebren en un gran nombre de pobles i ciutats de Catalunya tenen lloc en dues jornades, la nit del 10 de setembre o Vigília i tot l’11 de setembre. Si agafem el diccionari, veurem que el mot "vigília" té diverses acepcions. En primer lloc designa "Acció de vetllar; estat del qui no dorm, sobretot per treballar, per preocupacions, etc”. En relació a una festa, la paraula expressa, aquell "Ofici litúrgic que se celebra en la nit abans d'una festivitat" i també "El dia immediatament anterior a una festivitat" o als "Dies pròxims a un esdeveniment imminent". El diccionari també fa referència al "Dejuni, especialment el que es practica el dia abans d'una festivitat."

Les celebracions de la vigília de l'Onze de Setembre compten amb la participació d’entitats socials, partits polítics i molts altres ciutadans anònims. Acostumen a tenir lloc a partir del vespre del 10 de setembre en indrets especialment significatius per a l’efemèride que commemoren, sovint monuments dedicats als màrtirs o bé la seva casa o tomba.

Un dels actes que en els darrers anys s’ha popularitzat més la nit de la vigília de la Diada és la realització d’una marxa de torxes de ciutadans que, duent senyeres i torxes enceses, surten de diferents indrets per arribar fins al monument o espai dedicat als homenatjats, on té lloc l’ofrena floral i el dipòsit d’espelmes. La flama de les espelmes és i ha estat utilitzada en moltes cultures d’arreu del món per recordar, d’una forma contemplativa, meditativa, íntima, respectuosa i espiritual als morts. Hom creu que la flama de les espelmes connecta amb els esperits o ànima dels morts i que quan se n’encén una la persona recordada reapareix. L’encesa d’una espelma també respon al voler que s’acompleixi un desig.

Actes a Barcelona, Vic i Vilafranca del Penedès

Són moltes les poblacions que fan actes festius populars el dia 10 de setembre, però tres són els que en destaquen.

En primer lloc, l’acte que cada any té lloc al Fossar de les Moreres, al costat de la Basílica de Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera de Barcelona. Coordinat per Memorial 1714, l’entitat que gestiona l’espai on cada any es fa una exposició divulgativa dels fets que es commemoren, comença al vespre, quan es fa fosc. Diverses marxes de torxes, una per cada partit polític que hi participa, fan un recorregut pels carrers del barri acompanyades per diferents formacions musicals (sac de gemecs, tabals, etc) i arriben al Fossar, on es fa una ofrena floral i el dipòsit d’espelmes al voltant del pebeter. Una vegada cada partit polític ha arribat al Fossar té lloc un parlament a càrrec d’un membre del partit. Es tracta d’un acte que vol ser íntim i emotiu, deslligat del partidisme, però que cada any acaba amb un batibull provocat pel fet que els partits polítics, que hi realitzen discursos polítics, no entenen que aquell no és ni el moment ni l’espai adequat per fer-hi els parlaments. El moment pels parlaments és l’endemà, durant tot el dia al Passeig del Born i als espais del seu entorn. I és que com resen els organitzadors, el 10 de setembre el Fossar de les Moreres ha de ser sobretot un lloc de respecte, no de discursos ni fastuoses celebracions, un espai que pugui acollir milers de flors i d’espelmes, un lloc per a crear unitat, i no divisió en base a discussions polítiques i insults.

A Vilafranca del Penedès (l’Alt Penedès), en canvi, la Marxa de Torxes, que va començar l’any 2003, és unitària, només hi ha senyeres i banderes independentistes i els organitzadors, la Comissió Onze de Setembre del Penedès, demanen explícitament que ningú porti cap pancarta ni cap bandera de partit polític. La Marxa comença a la plaça de la vila, va encapçalada per un grup de grallers i acaba davant del monument al President Lluís Companys. La marxa es realitza en quatre columnes, representatives de les 4 comarques de la Vegueria del Penedès: Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. Arribats al monument a Companys té lloc un parlament i diverses actuacions culturals (aixecada de pilars i actuació musical).

A Vic (Osona), en canvi, celebren la Marxa dels Vigatans, un acte de commemoració popular que té lloc el 10 de setembre al vespre amb l’objectiu de recrear l’Acord dels Vigatans, que va tenir lloc el 17 de maig de 1705 i que va suposar un episodi crucial per la història local dels fets que acabaren amb la imposició del Decret de Nova Planta. La cercavila s’inicia amb la sortida de grups de persones (columnes) vingudes de diferents poblacions de la comarca (Malla, Santa Eulàlia de Riuprimer, Roda de Ter, Folgueroles, etc) , que es troben a Vic amb la flama i els penons dels vigatans. La comitiva encén les torxes i inicia la Marxa dels Vigatans pròpiament dita des del monument dedicat a bac de Roda. Una vegada arribat al seu destí, es llegeix el manifest i es fa tribut a tres persones, la persona homenatjada, un infant i una persona nouvinguda. També es crema un element que representa el Decret de Nova Planta i es canten els tres himnes catalans: els Segadors, la Muixeranga i la Balanguera. La celebració acaba amb l’actuació de gegants i altres colles de cultura popular.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Manel Carrera i Escudé, Bernat Ferrer i Frigola, marxadetorxes.cat


  4958 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Marxa de Torxes
http://www.marxadetorxes.cat
Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)
info@marxadetorxes.cat

Marxa dels Vigatans
http://www.marxadelsvigatans.cat/
Vic (Osona)
93.885.22.44
info@marxadelsvigatans.cat



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org