NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 18 de juliol de 2019 | Frederic    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de la Verema > Font de Vi


Fonts de vi
Els abeuradors de la festa
Diferents poblacions, Diferents moments de l'any


Il·lustració de Bacus, déu del vi


...també conegut per Dionís


Pel broc en surt vi


La font de Verdú, un dia qualsevol


La Font de Verdú, el dia de la festa


La Font de Vi de Sitges al 1966


La Font de Vi de Sitges al 2007


Gravat d'una bacanal


 

Són nombroses les localitats catalanes on, durant el període de màxima activitat festiva, ja sigui per la festa major com en el marc d’altres celebracions populars, substitueixen la font d’aigua del poble per una font de vi, cava o d’algun altre tipus de beguda alcohòlica.

La festa com a transgressió

Com és sabut, un dels elements que configuren l'essència de tota festa és la transgressió. Qualsevol celebració festiva, sigui del tipus que sigui, conté aquest component de capgirar la realitat, de revoltar-se, de posar cap per avall l’ordre de coses establert, la “normalitat”… encara que sigui d’una forma temporalment limitada i controlada. Alguns etnògrafs diuen que cal que l’ordre es capgiri de tant en quant per tal que la comunitat segueixi endavant i fins i tot n’hi ha que afirmen que és precisament aquest desordre momentani el que permet que tot continui igual, el que garanteix l’ordre permanent. De fet, n’hi ha que diuen que aquesta és una de les principals funcions de la festa: l’alliberament de les tensions socials, talment com si d’una vàlvula d’escapament es tractés.

Més enllà de disgressions teòriques, el que és cert és que si ens dediquéssim a analitzar un ampli ventall de celebracions festives, sempre podríem trobar aquest component transgressor, rebel, indomable, divertit, irreverent, satíric, burlesc, indomesticable. Hi ha festes en què aquest component és més accentuat – si és que no n’és el seu motor principal- com el Carnestoltes. Ara bé, hom pot endevinar un punt de capgirament, de “món al revés”, en totes les celebracions festives populars.

És el que li passa, per exemple, a algunes fonts d’aigua d’alguns municipis durant els dies de verema, l’època de la collita del raïm. Com per art de màgia, aquella font que durant tot l’any raja aigua sense parar per les seves canals o aixetes, aquella font que fan servir els ciclistes per refer les forces, els infants per saciar la seva set o els gossos, gats i altres animals domèstics per abeurar-s’hi de tant en quant, de cop, deixa de ser el que és per convertir-se en tota una altra cosa.

Les fonts de vi

Són nombroses les localitats catalanes on, durant el període de màxima activitat festiva, ja sigui per la festa major com en el marc d’altres celebracions populars, substitueixen la font d’aigua del poble per una font de vi, cava o d’algun altre tipus de beguda alcohòlica. El precedent més antic d’aquest tipus de fonts el trobem a Grècia, on està documentat el fet que durant el mes que durava la verema s’instal·laven grans fonts de vi.

Aquestes fonts encarnen tot l’esperit de la festa: només uns dies, durant el període festiu, deixen de ser el que són tot l’any, una font d’aigua normal, per convertir-se en un abeurador de vi, cava o altres tipus de begudes alcohòliques. Mitjançant un senzill mecanisme, sovint una connexió entre un camió cisterna o una bóta de grans dimensions i l’entrada de líquid a la font, s’aconsegueix que per on surt normalment l’aigua, hi surti un altre líquid.

Les fonts de vi són l’element central d’un dels ritus més importants de les festes de la verema: donar a provar el primer vi de la temporada, el most, a tots els vilatans.

Mapa de les fonts de vi

Algunes d’aquests fonts són merament decoratives. És el cas de la Festa del Vi i la Verema de Verdú, el Bacus, on mitjançant un senzill sistema la font centenària del poble raja vi pels seus quatre sortidors. Durant tot el dia, un petit motor fa circular per la font el vi que han cedit els pagesos locals per a la festa.

En d’altres casos, com en la Festa del Cava de Prades (l’Alt Camp), la font que raja excepcionalment un altre líquid que no és aigua –cava en aquest cas-, és l’eix de tota la celebració. Aquell dia, a mitjans de juliol, el poble es transforma per complert i la font que hi ha al bell mig del poble brolla milers i milers de litres de cava enlloc d’aigua. Més de 5.000 persones s’acosten a la font, previ pagament d’un tiquet, per obtenir el preuat líquid.

Hi ha diverses poblacions en què aquesta font de vi no és una font existent si no que es crea expressament per a la festa. En alguns casos ja és una tradició arrelada, com a les Festes de la Verema de Sitges (el Garraf), on es fa des de l’any 1962. En les primeres edicions de la festa, el disseny de la font el feia un artista o un arquitecte local i després un aparellador la construïa amb totxanes. La font, que rajava vi blanc i vi negre de Vilafranca cedit per una cooperativa local, es construïa cada any en un lloc diferent. El vi sobrant es retornava per a l’elaboració de vinagre. Avui, tothom espera el moment culminant de la festa, quan la Font del Vi, patrocinada per una gran marca de vins, comença a rajar el suc del raïm.

En algunes poblacions la tradició de fer una Font de Vi només ha durat uns anys i després s’ha deixat de fer. A Batea (la Terra Alta), per exemple, la comissió organitzadora de la Festa Major d’agost va fer construir una font de vi a la Plaça Major en el marc de la Fira comarcal del vi de la D.O Terra Alta dels anys 2005 i 2006.

Qualsevol d’aquestes modalitats de fonts víniques ens evoca aquelles grans bacanals dedicades a Dionís o Bacus on el vi, que corria lliure i gratuïtament, es barrejava amb la sang i permetia, així, que la transgressió i l’alegria desbordant, apassionada i eufòrica configurés l’essència de la festa.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Clonix, Ajuntament de Verdú i Foment del Turisme de Sitges


  3947 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Bacus. Festa de la Verema i el Vi
http://www.verdu.cat
Verdú (l'Urgell)
973.34.70.07
turisme@verdu.cat

Jofre Vilà. Festa de la Verema de Sitges
http://www.fomenturismesitges.com
Sitges (el Garraf)
93.894.71.57
tusitges@fomenturismesitges.com



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org