NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 21 d'agost de 2019 | Privat    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > Falles de Nadal


Festa de la Fia-faia i endreça de cases
Nit de Nadal amb el foc purificador
Sant Julià de Cerdanyola (el Berguedà), 24 de desembre


El poble


La Cephalaria leucantha


Muntanya amunt amb les falles a coll


Encenent les faies dalt la muntanya


Un jove amb la seva faia


L'encesa de les faies


Una faia gegant


Participants de l'endreça de cases amb alguns dels objectes "endreçats"


 

Sant Julià de Cerdanyola acull, durant el vespre i la nit de Nadal, la festa de la Fia-Faia i l’Endreça de cases, una de les celebracions festives més importants de l'any al municipi. La jornada, que compta amb dos moments ben diferenciats, visualitza que aquesta és una nit especial per a tothom.

Les festes de la Fia-Faia de Sant Julià de Cerdanyola i de Bagà, són romanalles d'ancestrals ritus de purificació i d'allunyament del mal que els nostres avantpassats celebraven també pels volts del solstici hivernal.

El ritus es desenvolupa a partir de l'encesa col·lectiva d'unes grans torxes, anomenades faies, que il·luminen la freda nit de Nadal en aquest municipi situat al peu dels Pirineus.

Cephalaria leucantha, herba guaridora

Els preparatius de la festa comencen un mes abans, quan la mainada va a cercar l'herba, científicament anomenada Cephalaria leucantha, que s'utilitzarà per fer les torxes i que guarden a casa per tal que s’assequi.

Es tracta d’una planta força comuna al nostre país, que antigament havia estat una plaga però que ara es troba en recessió. Coneguda amb el nom popular d’”escabiosa blanca”, “mossegada del diable” o “falla”, la planta ha acabat donant nom a les torxes (“faies”) que s’encenen aquest dia. Com l’espígol o el romaní, l’escabiosa té nombroses propietats guaridores d’entre les que destaca la depurativa. Com a planta medicinal està documentat que havia estat utilitzada per a combatre el xarampió i la rosa dels infants així com la sarna de tot el bestiar i, específicament, les ferides dels cavalls i la diarrea del porcs.

Amb ella fan les torxes o faies de Cerdanyola que, a diferència de les de Bagà, es construeixen al voltant d'un objecte (pal, bastó o tronc...) per tal que es puguin subjectar millor i que no es trenquin.

La seqüència ritual

Dies abans de la festa els cerdanyolencs van a "collir" el Pi de Nadal, que planten a la plaça de l'església i que engalanen amb llums.

La festa pròpiament dita comença el vespre del 24 de desembre, quan, al sentir el repic de campanes, tothom es concentra en un indret elevat a les afores del poble, dalt de la muntanya. Antigament la crida per anar al turó es feia amb un toc de corn, un costum avui desaparegut. Hi acudeixen petits i grans amb les seves falles. Hi ha falles petites però també falles gegants. Quan es fa fosc els fallaires encenen les seves faies i inicien el recorregut caminat que els conduirà fins al centre del poble. De la baixada de faies des de la muntanya fins el poble se'n diu anar a "fer la llum".

Durant una bona estona, els fallaires fan giravoltar les seves faies enceses a la Plaça de l’Església tot recitant "Fia faia, fia faia, Nostre Senyor ha nascut a la paia". Amb les restes de les faies, que es creu que tenen virtuts purificadores, es fa una foguera la mig de la plaça, al voltant de la qual es balla un ball rodó molt alegre, propi de la festa, i es mengen torrades amb allioli de codony preparat per a l'ocasió i regades amb cava i vi.

Es costum de menjar allioli de codony aquesta nit començà a l'interior d'una casa fins que un any es va decidir fer-ne per tots els participants de la festa. El codony, un ambientador natural que es fa pels voltants del poble, es cull mesos abans i es guarda per a la Fia-faia.

Endreça de cases

L'endreça de les cases és la segona part de la celebració de la nit de Nadal a Cerdanyola i la que li confereix singularitat. Expliquen els avis que aquesta era, antigament, una nit de gresca i desordre. Un desordre permès i controlat, durant el qual els joves del poble tenien llicència per a fer certes trapelleries. Una d'aquestes entremaliadures era "netejar", "endreçar" el poble: els joves recorrien els carrer del poble i entraven a les cases per agafar els que els plagués. Amb tot el que "robaven" en feien una pila al costat de la plaça. Moltes vegades aquest "robatori" consistia en fer-se amb llenya de les cases per tal de fer la foguera, tot i que a vegades també hi havia tot tipus de mobles (cadires, taules, etc) i algun carro (els cotxes antics).

Avui, després de la Missa del Gall es fa un ressopó a la plaça del poble amb carn a la brasa i allioli de codony, regat amb vi i cava i durant el qual es canten cançons de Nadal. Acabat el tiberi el jovent comença l'endreçada general. Es tracta d’anar pel poble arreplegant objectes diversos i curiosos, des de taules i cadires de platja a eines de tota mena, roba, pneumàtics... que s’apilen fins l’endemà al matí, quan els seus propietaris, estupefactes, les recullen.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé

Fotografia endreça de cases: Ramon Balderich Tor


Preparant l'allioli


Allioli de codony
L'allioli de codony que es fa per menjar a plaça té la següent recepta:

7 kg de codonys tallats i bullits
7 kg de pomes poc bullides
1 cabeça i mitja d'alls
6 rovells d'ou
1 litre i mig d'oli
sal (se li posa a gust)

La barreja de codony i pomes es pica amb una picadora (de fer canalons) o bé manualment perquè la pasta quedi més texturada. A la barreja, a vegades se li afegeixen peres, galetes maria o patates. Es deixa reposar tota la nit. L'endemà a la tarda es remena la barreja amb una gran cullera de boix i afegeixen oli, sal i els alls picats. Es va remenant i es sala fins que s'aconsegueix el gust desitjat.


  3432 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Jornades de la Fia-Faia i les Festes del Foc: ponències i comunicacions
Diversos autors, / Associació Medieval de Bagà
Ponències i textos de les jornades celebrades a Bagà, el 17 i 18 de novembre ...

comprar
La Fia-faia: ancestral, màgica, única
Pedrals i Costa, Xavier / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
La Fia-faia és una festa del solstici d’hivern. La seva part més visible ...

comprar
Fia-faia
Pedrals i Costa, Xavier / Editorial Mediterrània
Amb aquest llibre infantil petits i grans podran conèixer una festa de ...

La Fia-faia de Bagà
Pedrals i Costa, Xavier / Carrutxa
La Fia-faia de Bagà és la més característica de les celebracions nadalenques ...

La fia-faia
Diversos autors, / Àmbit de Recerques del Berguedà
La Fia-faia, una festa de foc que va ser declarada Festa Tradicional d’Interès ...



Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola
http://www.santjuliadecerdanyola.cat
Local Municipal, s/n
Sant Julià de Cerdanyola (el Berguedà)
93.822.76.67
st.juliac@diba.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org