|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Curses professionals
|
|
Festa Major d'Hivern i Cós de Sant Antoni
De les curses espontànies a la competició hípica
Vila-seca (el Tarragonès), Pels volts del 17 de gener
La Torre d'en Dolça
Ballada de gegants
Els Tres Tombs
Un cavall preparant-se per la cursa
Un trotó a l'espai on el públic decideix per qui aposta
Cursa de cavalls amb genet
Cursa de trotons
Un dels guanyadors
|
| Un dels actes més destacats de la Festa Major d'Hivern és el Cós de Sant Antoni, un conjunt de curses hípiques professionals que es celebren al Circuit Hípic de la Torre d’en Dolça i que tenen el seu origen en les curses espontànies que els de Vila-seca feien, en el passat, després del ritus de benedicció de les cavalleries.
Cada any pels volts del 17 de gener el municipi de Vila-seca celebra la seva festa major d'hivern, dedicada a Sant Antoni Abat. Ara bé, la festa major comença força dies abans del 17 de gener i s'allarga fins el cap de setmana següent. El dissabte anterior es fa la cercavila del Seguici Tradicional, que compta amb la participació del Ball de Diables, els Capgrossos, els Gegants i grallers, el Ball del Patufet, el Ball de Bastons, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, la Coral i la Cobla de Vila-seca, juntament amb d'altres bèsties i colles d'altres poblacions properes convidades. La cercavila acaba amb la lectura del pregó de les festes.
El dia 17 de gener, dia central de la festivitat i dia no laborable al municipi, la festa comença al matí amb un toc de matinades (des de 1984) i el llançament d'una tronada anunciadora. Tot seguit es fa el ritus dels Tres Tombs, que compta amb la participació de carros i carruatges de traginers locals ben engalanats per a l'ocasió, i la benedicció de la cavalleria que té lloc acabada la missa dedicada al sant.
Durant aquests dies hi ha espectacles i actes per a la mainada, com una trobada de pallassos i diversos tallers infantils, així com el tradicional Correfoc, una trobada gegantera (des de 1983, any d'estrena dels gegants i el grup de grallers locals) i el Gran Ball de Festa Major.
Cós de Sant Antoni
Les curses de sant Antoni Abat actuals tenen el seu origen en les corregudes, jocs i curses espontànies que s'organitzaven, des de temps immemorials, després de la benedicció del bestiar el dia de Sant Antoni Abat. Els estudiosos locals posen el 1875 com la primera referència escrita que es té d'aquesta tradició de les curses hípiques o Cós de Sant Antoni.
Una vegada fet el ritus protector dels tres tombs, els cavalls i altres animals que normalment els pagesos feien servir en les seves tasques agrícoles, com la llaurada o el transport de mercaderies, eren els protagonistes de curses que els joves organitzaven pels carrers de Vila-seca. En aquestes curses, que eren totalment amateurs i amb l'únic propòsit de divertir-se una estona, hi participaven animals que no havien estat entrenats per fer grans carreres si no que eren animals de tir.
La tradició va agafar una nova embranzida als anys 1980, quan un berguedà anomenat Saleta va introduir un cavall de pura sang en aquestes curses. Aleshores va començar una pugna entre els propietaris locals per fer participar cavalls més especialitzats en curses que cavalls de feines agrícoles i van començar a fer apostes per veure quin dels animals corria més. D'aquesta manera la cursa amateur es va anar professionalitzant. Durant molts anys, les curses amb apostes es feien de forma il·legal (doncs la llei establia que tota cursa hípica calia estar inscrita al registre de Madrid) i, per això, els cavalls venien de l'estranger amb noms falsos.
En l'actualitat, i des dels anys 1990, el Cós de Sant Antoni de Vila-seca forma part del circuit de curses hípiques professionals de l'Estat espanyol (perquè a Catalunya encara no hi ha un circuit propi). Per aquest motiu, tots els cavalls, les quadres i els genets han d'estar inscrits a la Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España. Hi participen els propietaris de cavalls del poble i també propietaris vinguts d'altres indrets de Catalunya (com Roda de Ter, Casserres, Cerdanyola, Lleida, etc), de diferents pobles de Mallorca (manacor, Santa Margarida) i la resta d'Europa.
Les curses es celebren en un circuit que hi ha al Parc de la Torre d'en Dolça, especialment preparat per a fer-hi aquest tipus de curses. La Torre d'en Dolça és l'única part que queda dreta de l'antic Castell de Salou del segle XII.
El Cós de Sant Antoni s'estructura en diverses modalitats, en funcions de les distàncies que es cobreixen i dels participants, que van des dels genets individuals als trotons o txurquis, estructures d'un cavall i un carruatge on hi va el genet, vinguts de diferents pobles de Mallorca i de Cerdanyola del Vallès, on hi ha força tradició en aquest tipus de vehicle.
Abans de cada cursa els cavalls passen la inspecció mèdica rutinària i després, cavall i genet s'exhibeixen en un petit circuit de terra (el mateix espai on s'entreguen els premis al final). Allà els espectadors poden veure com estan els cavalls i als genets i decidir per qui aposten. Al final de cada cursa s'entreguen els tres premis corresponents, entre els aplaudiments dels assistents.
Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Josep Botillé
Imatges: Arxiu festes.org
|
|
|
Ball de Coques i Desfilada de Carretel·les
Amb la desaparició de les societats a finals de segle XX van desaparèixer dues de les manifestacions festives propies de la festa de Sant Antoni (encara vigents en d'altres poblacions) i que fins aleshores havien estat característiques d’aquesta festa a Vila-seca, com la Desfilada de Carretel·les, una cercavila de carrosses guarnides, i el Ball de Coques que es feien per la festa major al local de cada una de les societats.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
