NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 9 d'agost de 2020 | Romà | Dia Internacional dels Pobles Indígenes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes de la Mare de Déu de Montserrat > La Vetlla


Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat
Pelegrins vinguts d'arreu del país fan vigília amb la Moreneta
Monestir de Montserrat, Aj. Monistrol de Montserrat (el Bages), 26 d'abril


Pelegrins arribant amb cotxe, amb Sant Benet i el Cavall Bernat al fons


Pelegrins arribats en tartana antiga


Visita a la Mare de Déu


Ciris encesos pels peregrins


Els vetlladors amb la imatge sobre seu


Espelma durant la pre-Vetlla


Aspecte de la Basílica durant la pre-Vetlla


Nen jugant amb espelma a l'altar major


El bisbe oficiant l'Eucaristia


L'Escolania


L'entrega de les ofrenes al Pare Abat


Ballada de sardanes fins la matinada


 

Cada 26 d’abril centenars de persones, arribades a peu o en vehicle a la muntanya de Montserrat, celebren la Vetlla de la Mare de Déu. Es tracta d’un conjunt d’actes que tenen per objectiu acompanyar la Moreneta a passar la nit anterior al dia de la seva festa.

Tot sant, tot déu, tota divinitat, té el seu dia de festa, una jornada especial consagrada a ell o ella, en què la imatge amb què es representa és venerada de forma extraordinària pels seus seguidors. La imatge és venerada amb ofrenes especials, es treu a passejar a l’exterior del temple dins un carro o altar fet per a l’ocasió. En segons quines cultures, és el dia en què la imatge es neteja, es repinta i, si cal, se li arreglen els desperfectes que ha sofert durant l’any. En el cicle anual de la imatge, el dia de la festa marca un abans i un després. En aquest context, la vetlla -el conjunt d’actes que tenen lloc la vigília de la festivitat- adquireix una especial rellevància.

El mot vetllar significa restar despert i s’aplica a aquelles activitats nocturnes en les que cal fer guàrdia, restar vigilant, prestar atenció i tenir cura. En el terreny cultural i religiós, la vetlla, també anomenada vigília és l’ofici litúrgic que se celebra la nit abans d’una festivitat.

La Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat és el conjunt d’actes que tenen lloc al Monestir de Montserrat el 26 d’abril, vigília de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta. Es tracta d’un conjunt d’actes litúrgics i festius previs al 27 d’abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat.

Petita història de la Vetlla

La Vetlla de Montserrat és potser la celebració més antiga de tots els actes que es fan en honor a la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta. Els seus orígens es perden en la nit del temps, i segurament ja es celebrava molt abans que la festa de la Moreneta s’establís el dia 27 d’abril.

Antigament, els pelegrins pujaven a peu des dels seus respectius pobles per passar nou nits vetllant la imatge de la Moreneta. Hi feien nit, al costat de la imatge, turnant-se si calia i pel que sembla hi havia força gresca, amb balls rodons inclosos. El rebombori era tal que els monjos van haver de posar una mica d’ordre: és el que recull el Llibre Vermell de Montserrat, bona part de les cançons que es van establir des del monestir per tal que les cantéssin els pelegrins que acudien a vetllar la Mare de Déu a partir del segle XIV. En l’apartat justificatori del Llibre Vermell de Montserrat es traces pistes de quin era l’esperit de la vetlla:

"Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."

La festa actual

Avui, la celebració dista molt d’aquell esperit original. Avui ningú no es queda dormint a l’interior de la Basílica i tot discorre en un ambient solemne i reposat. Els qui participen de la celebració arriben, procedents de diferents pobles i ciutats de Catalunya, el dia abans o el mateix dia. Molts d’ells són membres de famílies o col·lectius que tenen alguna vinculació especial amb el monestir i que fa dècades que participen de la festa. Aquestes es queden a dormir els dos dies que dura la celebració en les cambres o cel·les que disposa el monestir. Els altres només venen a celebrar les vespres i, com que no poden quedar-se a dormir, marxen quan ha acabat la vetlla, a partir de la 1 de la nit.

Aquest dia, tots ells, vinguin d’on vinguin i es quedin a dormir o no, passen a visitar la imatge al seu cambril, seuen al terra de la Basílica bona part de la tarda i del vespre, canten els himnes dedicats a la Mare de Déu, encenen ciris i assisteixen a l’ofici litúrgic o missa que té lloc aquell dia, un dels més solemnes de l’any.

A Montserrat, la vetlla té lloc a l’interior de la Basílica de santa Maria de Montserrat, que aquest dia és transforma: els bancs són retirats de l’interior i situats al pati exterior per tal que els centenars de persones que hi assisteixin hi puguin estar bé. Moltes persones duen cadires per tal d’estar més ben assegudes.

Esquema ritual

La festa actual es ve celebrant així des de l’any 1947, any de les Festes de l’Entronització. Els actes oficials i litúrgics comencen a les 6 de la tarda amb el res del Rosari a la Basílica. Tres quarts d’hora més tard tenen lloc les Primeres Vespres de la Solemnitat de la Mare de Déu, amb la interpretació de la salve montserratina i els motets polifònics. A les 9 del vespre té lloc un dels actes més emotius de la jornada: la Preparació de la Vetlla o pre-Vetlla, durant la qual els que hi assisteixen encenen petites espelmes de cera i, amb la Basílica plena de gom a gom i mig a les fosques, es canten diverses cançons i himnes a la Mare de Déu, la imatge de la qual és al seu cambril, a la vista de tothom.

L’ofici de la Vetlla de Santa Maria comença a les 10 del vespre i és presidit per algun bisbe de Catalunya. Es tracta d’una celebració de l’Eucaristia especial, adaptada a la jornada, amb un component marcadament musical i solemne. A diferència del que és habiual, en aquesta celebració, l’Escolania és situada a la capella que hi ha a l’esquerra de l’altar major, les lectures s’efectuen des d’un petit altar que hi ha al bell mig de la Basílica, i la comunió és servida pels diferents preveres que es distribueixen des de les capelles laterals de la Basílica.

Durant la missa, el Pare Abat de Montserrat reb l’ofrena de “l’oli simbòlic” de les llànties que cremen durant tot l'any a la Basílica i que representen a totes les comarques de Catalunya, i també a diversos representants de moviments i institucions que les han anat ofrenant des del 1947.

L’Escolania participa de tots els càntics de la celebracio, fa una intervenció especial amb instruments a mitja missa i és la protagonista del cant final del Virolai, un dels moments més emotius i intensos de tota la nit.

En acabar la celebració de l’Eucaristia, que dura unes dues hores i és retransmesa en directe per diverses ràdios i televisions i a través de diferents indrets web, té lloc una ballada de sardanes a a plaça del monestir. A partir d’aquell moment, els que no es queden a dormir baixen , en cremallera o amb el seu vehicle, mentre que els que es queden a dormir es preparen per la jornada de l’endemà, dia gran de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  6326 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Mecanoscrit sobre els monjos de Montserrat. Qui són, què fan, com viuen
Raguer i Suñer, Hilari / Editorial Base
Per primera vegada, en un llibre únic i sense precedents, algú que coneix ...

Vespres a Montserrat
, Escolania de Montserrat / Discos Abadia de Montserrat (DAM) i Discmedi
Es tracta de l’enregistrament de les Vespres del Diumenge de la Setmana ...



Abadia de Montserrat
http://www.abadiamontserrat.cat
08199 Monistrol de Montserrat (el Bages)
93.877.77.75
ccpastoral@santuari-montserrat.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org