NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 18 d'abril de 2021 | Perfecte    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Municipi a municipi


Carnestoltes
La disbauxa s’imposa a Verga
Berga (el Berguedà), De Dijous Gras a Dimecres de Cendra


Falangistes al Carnestoltes 1993


Carnaval 1993


Carnestoltes Berga 2007


Carlinada de civils


Guerra de farina


El Notari que Acollona 2008


Enterrament del Carnestoltes 2008


Cartell Guerra de Farina 2009


 

Berga celebra un Carnaval que s’estructura al voltant de l’Arribada i Enterrament del Rei de la Disbauxa, per una multitudinària Guerra de Farina entre carlins i liberals i per una lluïda Rua de disfresses. Berga es converteix, durant cinc dies, en Verga, paradís dels vicis, dels pecats carnals i del colesterol, i també de la sàtira política més punyent.

Història del Carnestoltes

Les arrels del Carnestoltes berguedà estan poc estudiades. Els historiadors relaten algunes traces de com podien ser aquestes festes a finals del XIX. En primer lloc destaquen la voluntat dels liberals de suprimir-les perquè consideraven que l´ús de màscares per part de les dones era una cosa antiquada i que calia potenciar els balls de disfresses. També expliquen que, un any, es va organitzar una processó laica amb una gran creu on hi havia clavat un bacallà, cosa que va fer enfurismar de valent a les autoritats eclesiàstiques. També diuen que un altre any, una de les dues bandes de música que aquests dies recorrien els carrers (les estudiantines), va acabar fent un salt de plens. Finalment recalquen que, un altre any, ja caiguda la dictadura de Primo de Rivera, es va fer l’Enterrament del Carnestoltes identificant el ninot carnestoltenc amb l’alcalde del règim. L’enterrament, que comptar amb nombrosos homes vestits de ploraneres i que va acabar davant la farmàcia dels familiars de l’alcalde, es va convertir doncs en una celebració de la caiguda de la dictadura.

La història recent del Carnestoltes, del 1978 ençà, comença quan un grup de joves refunda La Bauma dels Encantats l’any 1987, una societat festiva i filantròpica formada per homes que havia estat ja molt activa a finals del segle XIX. Un any després el 1988, la Bauma assumeix la recuperació del Carnestoltes berguedà i hi introdueix alguns dels elements que avui són part indestriable de la festa actual, com la Guerra de Farina i una revista satírica amb la vida política i social de Berga, el “Carallot”.

La Bauma dels Encantats organitza el Carnestoltes fins que, el 1996, la Penya Boletaire assumeix la organització dels actes, una tasca que va dur a terme fins el 2006. Des d'aquesta data la organització dels actes del Carnestoltes ha estat col·legiada entre diverses entitats: la Bauma dels Encantats, botiguers del carrer major, Ràdio Berga i l’Ajuntament, que fa tasques de suport.

Seqüència ritual

La seqüència ritual del Carnestoltes de Berga comença el Dijous Llarder amb una botifarrada servida a la plaça de Sant Joan pel Gremi de Cansaladers de Berga. Aquest gran àpat és el tret de sortida a cinc dies plens d’excessos a la ciutat.

L’endemà divendres a la tarda té lloc el Gran Ball de Carnestoltes al Casal de la Gent Gran, un ball pels avis i àvies de la ciutat. Al vespre té lloc l’Espatarrant rebuda del Rei Carnestoltes un ninot gegant i grotesc, cada any diferent, que representa a la vegada totes les coses dolentes que han passat a Berga durant l’any. La rebuda del Rei Carnestoltes és organitzada pels comerciants i veïns del carrer Major, que engalanen el carrer amb un motiu triat per a l’ocasió. La comitiva encapçalada pel Rei Carnestoltes i acompanyada amb música de gralles desfila pels principals carrers del centre de Berga i es dirigeix fins l’ajuntament on els acompanyants del Carnestoltes, mitjançant un pregó satíric, fan un cop d’estat i instauren la disbauxa.

Els actes de Dissabte de Carnestoltes comencen al matí amb una gincama i animació infantil i continuen a la tarda, quan un bon nombre de carrosses petites i grans fan la Rua del Carnestoltes pels carrers més cèntrics de la ciutat, acompanyades per desenes de persones disfressades.

A la nit, té lloc el Ball dels Cornuts, un ball en què participen tots els berguedans i berguedanes amb disfresses. En el marc del ball s’entreguen els premis a la millor carrossa, la millor comparsa, la millor animació i les millors disfresses d’entre les participants a la Rua. El jurat està format per persones vingudes expressament a Berga des d’altres pobles per tal que mantinguin la imparcialitat.

Diumenge de Carnestoltes al matí té lloc la Guerra de Farina en què, organitzats en dos bàndols, els carlins i els liberals, vestits de blau i vermells respectivament, els berguedans s’enfronten festivament armats amb unes bombes de farina i serradures que emblanqueixen el terra de la plaça de Sant Pere. Diumenge a la tarda té lloc el Carnestoltes Infantil, que inclou un concurs de de disfresses amb premis a la millor disfressa individual i a la de grup. Hi participen els nens i nenes de Berga i està animada per diversos grups d’animació.

Els actes del Carnestoltes de Berga acaben, Dimecres de Cendra, amb un final apoteòsic: la cerimònia d’Enterrament del Rei Carnestoltes. Una comitiva fúnebre, formada per un nombrós grup de vídues extravagants, ploraneres i xarugues, rigurosament vestides de negre, acompanyades per la Vella Quaresma i les gegantes vestides de dol, es dirigeix en processó fúnebre fins la plaça del Forn. Allà, el Notari de Madrona, “un notari que acollona”, llegeix el testament del Rei dels Pocasoltes, un discurs satíric que repassa l’actualitat local i política. La funció del Notari de Madrona, un personatges propis del Carnestoltes de Berga, és donar fe de la mort del Carnestoltes. L’acte acaba amb l’encesa d’una traca i la crema del ninot que representa el Rei de la Disbauxa.

Text: Redacció festes.org, amb informacions de Quirze Grifell, d'Angelina Vilella i Josep Noguera

Fotografies: La Bauma dels Encantats i arxius particulars




En Tirafiga
Un dels personatges propis del Carnestoltes tradicional de Berga és en Tirafiga, un home grotesc que arribava a Berga damunt un ruc.


  Data de publicació digital: 8/7/2008 4895 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El carnestoltes arenyenc al segle XIX
Caballé, Immaculada / Editorial Alta Fulla
Després de la descripció del costumari local, s'estudia i transcriu un ...

comprar
El Carnaval a Tarragona al segle XIX
Sans Sáez, Noemí / Edicions El Mèdol
És interessant d'advertir la gran quantitat de literatura carnavalesca ...

Tradicions Populars: El Carnaval de les Roquetes. 1982-1996
Muñoz de Morales, Mary / Comissió de Festes de les Roquetes del Garraf
El Carnaval va començar al 1982 fruit d’un acord de les escoles públiques ...

comprar
Explicació del Carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any
Palomar i Abadia, Salvador / Carrutxa
Aquest és un romanço escrit cap al 1895 per Josep Ferré (a) Queri, que ...

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí
Vilaseca; Marc Trilla i Reig, Noemí / Associació de Festes del Carnaval de Solsona
A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d’una ...

El Carnaval a Palma. Com era abans
Valriu Llinàs, Caterina / Ajuntament de Palma
Treball sobre el Carnaval de Palma, amb una introducció sobre les característiques ...

Cançons i costums de Vinaròs. Segona part
Redó Vidal, Ramón / Editorial Antinea
Aquesta segona part no és la continuació de la primera, sinó que és totalment ...

Aragón y el Carnaval
Roma Riu, Josefina / Guara Editorial
Llibre que aborda la temàtica de la festa de Carnaval a l'Aragó. L'autora ...

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins
Diversos autors, / Associació Carnaval de Terra Endins (ACTE)
El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat ...

comprar
El Carnaval a Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus
Quadern de divulgació sobre la festa de Carnaval a Reus, escrit amb la ...

Carnaval de Solsona. La Música
Diversos autors, / Associació de Festes del Carnaval de Solsona i Orquestra Patinfanjàs
Amb la col·laboració de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Disseny de ...

llegir
El Carnestoltes manlleuenc
Diversos autors, / Biblioteca Municipal de Manlleu
Durant el segle XIX, i segurament els que el van precedir, el Carnestoltes ...

llegir
Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble
Valriu Llinàs, Caterina / Revista Caramella, 23
El concepte de festa es contraposa al de rutina quotidiana, en el sentit ...

llegir
El Carnaval d’Encamp: el jovent, amo i senyor
Burgos Mateu, Rosa / festes.org
El jovent d’Encamp és qui ha organitzat sempre el Carnaval, i així ho recorden ...

llegir
Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet
Mas Gibert, Xavier / El Sot de l'Aubó
La gresca carnavalesca a Canet començava amb «L'arribo» o arribada d'en ...



La Bauma dels Encantats
http://www.labauma.com/
c/mossèn Huch nº8 Baixos
08600 Berga (el Berguedà)
630.93.97.97
labauma@labauma.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2021 festes.org