NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 23 de setembre de 2018 | Tecla    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Guarnicioneria dels animals


L'art de la guarnicioneria
La bellesa dels guarnits populars
Diferents poblacions, Festes de Sant Antoni


Collar de gala de mul Foto: Jordi Gumí


Guarnit d'un arreu de cavall


Dibuix en el fre d'un carro


Campanetes


Cor del tirant del guarniment de gala per a mul Foto: Jordi Gumí


Guarnit d'una peça de cuir que subjecta el carro


Picarols


Guarniment esfèric en un bridó


Inicials del propietari


Moralles i collar guarnit d'un matxo


Signatura familiar


Brida guarnida i picarols


 

Un dels aspectes més destacats de les festes de sant Antoni Abat, que se celebren arreu del país a partir del 17 de gener, són els impressionants guarniments que aquest dia llueixen tots els animals que participen dels Tres Tombs, Passants o Beneïdes.

Sant Antoni, protector dels animals

Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut que durant segles ha estat el protector dels animals i, especialment, dels de feina i domèstics. Aquesta definició inclou cavalls, eugues, muls, bous, ases i matxos, però també vaques, gallines, porcs i tota mena d’animals de companyia: gossos, gats, ocells, fures, tortugues, etc

Els principals protagonistes de la celebració són, doncs, els animals domesticats per l’ésser humà amb l'objectiu de que aquests l'ajudin en les seves tasques de càrrega, transport, arrossegament i companyia. A banda dels pagesos i llauradors, que tradicionalment han utilitzat els animals en les seves tasques al camp, diversos han estat els oficis que utilitzaven la força dels animals per a desenvolupar-se, com per exemple les feines que comporten l’arrossegament d’un carro o carruatge, ja sigui pel tragí de mercaderies (traginers, carreters) com pel transport persones (tartaners o conductors de diligències). També els pastors han utilitzat animals en les tasques de suport al guiatge dels seus ramats.

Els Tres Tombs, Passades o Beneïdes

La tradició, que es remunta almenys al segle XII, diu que, aquest dia, tots els que tenen bestiar de bast, de tir o de muntura, o bestiar per al lleure, participen en una gran festa en honor seu. La celebració consisteix en una desfilada pels cèntrics carrers de la població amb els animals i carros o carruatges, que per a l'ocasió han d'estar exornats de forma cridanera i vistosa per tal que llueixin els seus millors guarnits, els més luxosos, els més complerts.

L’objectiu és efectuar un ritus protector, anomenat Passants, Beneïdes o Tres Tombs i que, com el seu nom indica, consisteix en donar tres voltes en el sentit contrari de les agulles del rellotge al voltant del sant, l’església o la foguera per tal que rebin la benedicció protectora. Els animals també participen de la resta d'actes i celebracions de la jornada (curses, jocs, etc)

Les cavalcades s’efectuen de forma ordenada i cerimoniosa i han esdevingut, amb els anys, una autèntic museu a l’aire lliure d’aquests vells oficis que depenien únicament de la força dels animals.

L'ofici de baster

Tots els guarniments de gala amb què s'exornen els cavalls el dia de sant Antoni Abat són obra de basters, corretjaires i guarnicioners, uns oficis tradicionals que consisteix en fabricar i adobar basts, selles i altres arreus de tot tipus d'animals cavallins (muls, matxos, ases, cavalls, etc) de forma artesanal.

L'art de la pell i la conversió d'aquesta en cuir per mitjà de l'adobat, és un art ancestral a casa nostra. En un primer moment, el practicaven els mateixos pastors, pagesos, carreters, traginers i propietaris d'animals, així com també els guerrers i cavallers catalans d'antany per impressionar als seus enemics. Poc a poc, i especialment gràcies al desenvolupament dels oficis relacionats amb el tragí comercial amb carros i a bast de teixits, fruits de la terra, ferro (excepte la fusta i el bestiar) l'ofici del baster i guarnicioner esdevingué un ofici especialitzat. A Catalunya, de basters n'hi havia a les principals poblacions, almenys des de principis del segle XIII. Avui, tot i la pràctica substitució dels carros i carruatge tirats per animals de treball pels cotxes i camions a motor, l'ofici està experimentant un auge important, vinculat a les empreses que utilitzen cavalls per al lleure i, sobretot, amb la revifalla de la Festa dels Tres Tombs.

Els basters són els encarregats d'elaborar els arreus, el conjunt de peces de cuir i de ferro amb què se subjecta els animals de tir a llurs carros o carruatges. Treballen el cuir, el tallen, li donen forma i el cusen per tal de crear el cordam i el corretjam (els arreus) que fermen l'animal a l'eina de treball. Els basters són els creadors i reparadors de morralles, ronsals, brides, bridons i cabeçades, collars, pitrals, regnes, morrions i altres peces fonamentals en l'art de la cavalleria.

Els basters també són els encarregats d'elaborar els preciosos guarnits que adornen totes aquestes peces. Així, els basters també repunten (cusen amb repunt) i clavetegen el cuir formant dibuixos florals o geomètrics, inscripcions, etc, que responen a motius religiosos o profans. Per a realitzar-los s'utilitzen elements diversos, com claus i tatxes daurades que serveixen per definir tot tipus de formes així com la llana i el teixó, amb què s'elaboren flocs i plomalls.

Tipologia dels guarnits

Hi ha diverses tipologies de guarnits per a cavalls i animals de peu rodó. En primer lloc hi ha els guarniments que es fan al voltant de les tires de cuir. Algunes es realitzen amb claus de llautó o amb tatxes daurades de diferents formes i mides que són clavetejats directament sobre el cuir. De tatxes n'hi ha de grans i de petites, de rodones i de quadrades, però també peces úniques que responen a lletres o altres inscripcions. Una segona categoria d'aquest tipus de guarnits són els que s'elaboren amb el propi cuir, retallant-ne els contorns dibuixant sanefes, sobreposant-ne diverses peces, etc

Una segona tipologia de guarnits són les borles o flocs, uns conjunts de molts fils de llana o seda lligats per un de llurs extrems per formar una espècie de bola o plomall estarrufat o un pom de fils penjants. Aquestes llargues penjarelles de fils de llana pentinada, també anomenats estam, es col·loquen en diverses parts del corretjam. En alguns indrets els fils són de teixó, perquè hom creu que els pèls i la pell d'aquest animal són els millors per a aquests guarnits. Altres categories d'aquest tipus de teixits són les baietes, un teixit fluix, tot llana o també barrejat de llana i cotó, molt enfeltrat i cobert de pèl per una o per ambdues cares. Alguns genets també guarneixen els cavalls amb cintes amb els colors de la senyera i teixits i mantes de tots colors.

Un tercer tipus de guarnits són els elaborats amb metalls sorollosos, com les corretges de picarols, cascavells, campanetes i tringoles o trincoles, les campanetes o esquelles més petites.

Finalment hi ha tots els guarnits que duu el carro, que consisteixen en dibuixos de tots colors i formes en totes les seves parts, així com les inscripcions sobre fusta.

En molts casos, s'utilitzen guarnits que combinen totes aquestes tipologies, com per exemple el "campanar", una peça horitzontal que va al cap dels cavalls i que està format per una barra recoberta que duu tres peces de cuir guarnides amb tatxes daurades, als extrems de la qual hi ha un plomall de llana blanca o vermella.

Usos i funcions dels guarniments

Hom creu que la presència dels guarniments es deu a tres factors:

En primer lloc hi ha el decoratiu, que respon a la voluntat de lluïr, d'ostentar. Aquests guarnits es posen per amor als col·laboradors més preuats de la seva feina, com un homenatge festiu als que els ajuden. Però també per la voluntat de lluïment i ostentació, de fatxenderia i luxe, vinculats a determinades ocasions especials, com la festa de sant Antoni Abat, casaments i altres ceremònies familiars. Antigament, cada vegada que entraven en una població gran, els traginers es mudaven amb la càrcia, uns guarnits especials que duien dins el carro.

En segon lloc hi ha el profilàctic, que responen a la necessitat de protecció dels animals. Els guarniments serveixen doncs per protegir-los de la pluja, de la brutícia i la pols, però també de les mosques i altres paràsits. També es creu que amb les vistoses formes dels guarnits s'aconseguirà allunyar les influències malignes invisibles, i per extensió les malalties, dels animals. No en va les campanes i els picarols, i el seu dringar constant, han estat considerades tradicionalment com a amulets profilàctics, que espanten els mals esperits, és a dir, que acompleixen la funció de protegir als animals dels que els poden contagiar malalties.

Finalment, els guarnits també tenen la utilitat de singularitzar i alertar de la presència d'una determinada cavalleria. Per això, molts guarnits inclouen les lletres corresponents a les inicials dels noms o cognoms de la casa del traginer o dels propietaris dels animals o els carros.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  3751 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Guarniments i carruatges a Catalunya
Fabré i Nin, Josep / Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Una obra imprescindible per a conèixer les creacions de l'ofici de baster-guarnimenter ...



Basters o guarnicioners
http://www.festes.org/directori.php?id=1...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org