NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 27 de maig de 2019 | Juli    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Fires i festes de Sant Ponç > Altres celebracions


Festa de les trementinaires
Viatge als orígens de la medicina natural
Tuixent (l'Alt Urgell), Darrer cap de setmana de maig


Mercè Parramon i Dolors Pla, trementinaires


Venent els seus productes


El cartell anunciador


Preparant les herbes


 

Les dones d'Alinyà, La Vansa i Tuixent van ser conegudes durant molts anys per la saviesa amb que exercien l'ofici de guaridores, utilitzant un ampli repertori d'herbes remeieres. Cada any es recorda la presència i activitats de les trementinaires amb una festa que manté ben viva la seva memòria.

Diuen que aquestes remeieres sempre anaven molt ben vestides, mai caminaven soles i allí on paraven se les rebia com si fossin de la família. Fins a mitjans del segle XX , als boscos i les masies de l'Alt Urgell es va poder experimentar com naixia, creixia i moria l'ofici de trementinaire, uns dels menys coneguts entre les feines considerades tradicionals.

Per compensar la minsa economia domèstica, moltes dones van dedicar-se a la recol·lecció d'herbes remeieres i l'obtenció de trementina de les coníferes. Amb aquests elements confeccionaven productes per a guarir. Es tractava, habitualment, de productes utilitzats per extreure punxes, guarir picades d'aranya, úlceres, infeccions i altres mals.

Tot i que eren conegudes també com a 'tuixenetes' o 'tuixentines' no totes les trementinaires eren de Tuixent. Es tractava de dones contrabandistes que entraven des de la Cerdanya del Nord a la Catalunya Sud per vendre trementina, pega grega i altres específics, tabac negre, etc. Viatjaven a peu de poble en poble i de masia en masia, de les valls fins a la plana. En ocasions arribaven a la costa empordanesa o a Barcelona, a vendre els seus productes a la Fira de Sant Ponç. Eren molt respectades i ben rebudes allà on paraven, gairebé sempre acompanyades d'ajudants més joves.

L'ofici, la capacitat d'entendre els petits secrets de la natura, es transmetia de mares a filles. I sempre sobre el terreny i de boca a orella. Les trementinaires no van deixar mai cap testimoni escrit, cap recepta ni pista rastrejable sobre els seus coneixements. Es fiaven de la memòria.

Una festa i un museu

A Tuixent es ret permanent homenatge a aquestes nòmades guaridores en un petit museu situat als baixos de l'Ajuntament. Allà es fa un recorregut amb fotografies, il·lustracions i gràfics explicatius per la història de l'ofici. En una habitació s'hi reprodueixen els estris, recipients i instruments de mesura que utilitzaven. Des de l'any 2006 el Museu de les Trementinaires compta amb un jardí botànic especialitzat en les herbes remeieres i aromàtiques de la Vall de la Vansa i Tuixent que utilitzaven les trementinaires i que és a l'antiga casa forestal de Tuixent.

La festa es va començar a celebrar l'any 2000 aprofitant el cap de setmana de Pasqua Granada amb l'objectiu de recuperar i reviure alguns dels aspectes de la vida trementinaire. La data, pròxima a l'Ascenció -el millor moment de l'any segons la saviesa per a elaborar els olis i els remeis casolans fets amb herbes per les trementinaires-, va ser canviada pel darrer cap de setmana de maig.


Organitzada pels ajuntaments de Josa i Tuixén i La Vansa i Fórnols, el Museu de les Trementinaires, l'Associació Vall de la Vansa i Tuixén, el Consell Comarcal de l'Alt Urgell i el Parc Natural del Cadí-Moixeró, la festa compta amb un programa que combina actes lúdics i festius amb altres activitats que faciliten conèixer les plantes medicinals i la història de les trementinaires.

La festa comença dissabte al matí amb diversos itineraris naturalistes per l'entorn natural dels voltants de la vila amb l'objectiu de conèixer les plantes que s'hi fan. Al migdia hi ha una visita guiada al museu i a la tarda, danses tradicionals. Al vespre té lloc la 'Nit màgica de les plantes', una revetlla a la Plaça Major amb foguera de plantes aromàtiques, música, ball, coca i rom cremat.

Diumenge, durant tot el dia a la Plaça Serra del Cadí, hi ha la Fira d'herbes remeieres i productes naturals, on es poden trobar l'hisop, l'orella d'os, la sàlvia o l'aloe, algunes de les plantes més usades per les guaridores. Durant el matí i la tarda es fan tallers d'elaboració de trementina i altres activitats didàctiques amb plantes i flors, com demostracions de destil·lació de plantes.

Text: Redacció festes.org




La trementina
El procés original d’elaboració de la trementina comença amb l’extracció de la resina del pi roig. Aquesta, un cop purificada, està llesta per utilitzar. El seu aspecte, quan és freda, és sòlid, cristal.lí i brunenc.

La composició que se’n coneix, és la d’una trementina reelaborada a partir de les matèries primeres comprades a les drogueries -pega grega- i a les farmàcies -l’essència de trementina.

Cada trementinaire fabricava així la seva pròpia trementina, i se’n podien trobar de diferents textures, colors i fluïdeses.

L'ús més freqüent que es dóna a la trementina és en forma de pegat sobre la zona afectada. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d’aranya o d’escurçó, per a les úlceres i grans infectats.


Recollint de l'avet. Dibuix d'Oriol Garcia i Quera


Alguns remeis de les trementinaires
OLI D’AVET. Les seves aplicacions són per guarir malalties pulmonars, dels ronyons, l’uretra i per a les llagues d’estómac. És diürètic i vulnerari.

PEGA NEGRA. Pasta resinosa utilitzada per immobilitzar mans i peus del bestiar en cas de dislocació.

OLI DE GINEBRÓ. Remei destacat per eliminar els cucs de la panxa, tant de les persones com del bestiar.

OLI DEL TIFUS. Oli composat per gran quantitat d’ingredients, molt sol·licitat durant els diferents brots de l’epidèmia.

ORELLA D’ÓS. La seva aigua és bona tant per les morenes com per guarir la tos més rebeca i el constipat.

CORONA DE REI. És una herba abortiva, utilitzada tant en les persones com en el bestiar.

TE DE ROCA. És una infusió estomacal i lleugerament purgant.

SALSUFRAGI. La seva infusió la recomanaven pel mal de pedra dels ronyons.

ESCABIOSA. Es pren per depurar la sang i per quan es té el xarampió; és sudorífera.

SÀLVIA. Guareix totes les malalties, clarifica la sang i és vulnerària.

HISOP. Dues cullerades de flor d’hisop "tornen la mare a puesto i la filla a lloc".

"TABACO" NEGRE. Les trementinaires elaboraven aquest remei que guaria el "garrotillo" -diftèria- i el tifus.

SERPILDÓ. La seva infusió és digestiva i bona per quan es té la "tos ferina".

(Font: http://tuixent.ddl.net/trementinaires/)


  5716 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent
Frigolé Reixach, Joan / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Les trementinaires eren part integrant d'una cultura tradicional d'herbes ...

Tuixent, història, costums i gent
Obiols i Ríos, Joan / Abadia Editors
En el present llibre l'autor fa un recorregut per la història d'aquest ...



Museu de les Trementinaires de Tuixent
http://www.trementinaires.org/
Pl.Serra del Cadí, 1
25717 Tuixent (l'Alt Urgell)
973.370.030
museu@trementinaires.org




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org