|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Jaume > Festes majors
|
|
Festa Major Festa al voltant de la Cucafera més gran de Catalunya
Begues (el Baix Llobregat), pels volts del 25 de juliol
 La Cuca Fera del 1934
 La reconstrucció de 1976
 La Cuca Fera actual
 El pregó dels diables
 Els ulls encesos de la Cuca Fera
 Els diables al correfoc
|
| Begues celebra la seva festa major pels volts del 25 de juliol, diada de Sant Jaume, amb la presència de la Cuca Fera, un tipus de bèstia de la fauna fantàstica catalana molt present en les festes d'aquest moment de l'any i de la que el municipi en té l'exemplar més gran i antic de Catalunya.
La Festa Major de Begues
La Festa Major d'Estiu de Begues és, com moltes festes majors catalanes, una festa major en què l'ajuntament i les entitats del poble cooperen per organitzar tot tipus d'activitats per a tot tipus de públics. Ara bé, una de les activitats que diferencia la Festa Major de Begues d'altres és la presència de la Cuca Fera, un animal fantàstic que apareix el dissabte més proper al 25 de juliol.
Durant el matí la Cuca Fera és exposada perquè els nens i nenes s’hi puguin acostar i tocar-la. Els més petits hi porten el seu xumet i aquells joguets dels que no poden desprendre’s en un acte simbòlic que contribueix a fer-los entendre que ja són una mica més grans. Els que s’hi acosten i deixen el xumet reben a canvi caramels que la Cuca Fera els llança per la boca.
Al vespre la Cuca Fera es torna més ferotge. Des del 2007, el correfoc comença amb els versots dels diables –els portadors de l’animal- que són plens de sàtira i que repassen diferents esdeveniments ocorreguts durant l’any a la vila. Després del pregó de la festa, s’inicia el recorregut del correfoc pels carrers del poble, una cercavila de foc pirotècnic que va de l'ajuntament a l'església i que compta amb la participació d'aquest animal fantàstic i els seus portadors, els diables, i els timbalers. En arribar a l'església es fa una encesa conjunta que obre la gana del sopar comunitari que es fa després i que clou els actes de dissabte.
La Cuca Fera, animal fantàstic
Finals de juliol deu ser l'època de l'any associada a les Cuca Feres, el moment en què surten aquestes bèsties de la fauna fantàstica catalana. En la tradició popular la Cuca Fera està associada a la figura de santa Margarida, que se celebra pels voltants del 20 de juliol en honor a aquesta santa que sempre és representada amb una Cuca Fera als seus peus. Ara bé, en d'altres pobles, com Begues, la Cuca Fera apareix una mica més tard, pels volts del 25 de juliol.
Cuca Fera és un dels noms -juntament amb el de "drac"- amb què arcaicament els catalans hem designat al perill. A Begues, la llegenda de la Cuca Fera s'associa el perill als avencs, i concretament a l'Avenc de la Ferla, un impressionant i profund solc negre que hi ha al Massís del Garraf i que es considera el cau de la bèstia. En l'època de l'any en què som, finals de juliol, és probable que les cuca feres també tinguin alguna cosa a veure amb els animalons que - amb el nom de cuques o cucs- aquests dies amenacen molts cultius dels horts i moltes plantes. I fins i tot hi ha qui ha vist en les cuques, l'esperit del blat, doncs en aquesta època de l'any era quan es realitzava, com a molt tard la tasca de segar les darreres espigues de blat. En l'imaginari popular la Cuca Fera té forma d'un animal monstruós, però a diferència d'altres bèsties festives semblants, sovint té una boca ben gran i un cos llarg, també panxut, que ho devora tot, com els avencs, inclús a les persones.
La Cuca Fera de Begues, un dels símbols festius de la població, té una història singular. La primera Cuca Fera de Begues és del 1934, va ser pensada i construïda per un grup de beguetans anomenat la Colla de l'Arròs i encapçalats pel gracienc Alexandre Nolla. La Cuca Fera era portada per set persones i evolucionava al so d'una música composada per a l'ocasió. Treia foc pels ulls i llançava caramels per la boca. En Ramon Bech n'escrigué una mena de llegenda, que complementà amb l'"Himne de la Cuca Fera de Begues".
La Cuca Fera no va tornar a sortir fins l'any 1977, en el marc del procés de recuperació de les festes populars. Se'n feu una de nova, inspirada amb la primera però més lleugera, amb cartró fet de capes de paper de diari i tela metàl·lica treballada. L'any 2001 es feu reconstruir la Cuca Fera al taller Sarandaca. Avui, pot presumir no només de ser una de les més antigues del país, si no també de ser la Cuca Fera més gran de Catalunya: fa 3 metres d'alçada i 13 de llargada.
A Begues, la Cuca Fera surt per sant Sebastià, al gener i en el correfoc de la festa major, el dissabte més proper al 25 de juliol. Ara bé la Cuca Fera també surt per la Festa Major d'Olesa de Bonesvalls, el cap de setmana anterior, en el marc d'un internacvi cultural que la colla té amb els diables d'aquesta població.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Cuca Fera de Begues
|
|
| Llegenda de la Cuca Fera Diu la llegenda, que la Cuca Fera va néixer a les profunditats de l'avenc de la Ferla des d'on es passava el temps contemplant la vida dels beguetans. Per aquell temps vivia al castell de l'Eramprunyà el baró i la seva filla, la donzella Rosaclara. Peró una nit, un jove galant va raptar la donzella Rosaclara i va endur-se-la del castell a galop del seu cavall. En assabentar-se la Cuca Fera d'aquest fet, va sortir a aturar el cavaller i amb els seus ulls de foc el va vèncer i se'l va empassar. Així va ser com la Cuca Fera va retornar la donzella Rosaclara al castell de l'Eramprunyà.
Poc després, el diable es va assabentar del que havia succeït, va anar a trobar a la Cuca Fera i la va tancar en un avenc del Montau. Tot i així, la Cuca Fera va treballar nit i dia per sortir d'aquell forat fins que ho va aconseguir. Quan va sortir a fora, va anar a donar la bona nova a la gent del poble que ho va celebrar amb una festa grossa.
Des de llavors ençà, al poble de Begues, cada any per la festa major, se celebra un gran correfoc amb la Cuca Fera i els diables de Begues commemorant aquest fet.
|
|
|
| |
|
Data de publicació digital: 24/4/2009 |
7679 lectures
|
|
| |
|
| |
|
|
 |

|