|
Ecosistema: Festes d'altres cultures > Festes d'Àsia > Festes del Nepal
|
|
Bhimsen Puja
L’ofrena col·lectiva a Bhimsen
Laliptur-Patan (Nepal), Onzè dia de la lluna creixent de Magh
Pintura índia de Bhimsen
Temple dedicat a Bhimsen a Kirktipur
Relleu de fusta del temple on es fa la ofrena
Fila de dones
Cada dona o noia porta una mica de menjar
Dins el temple es sacrifica un bóc negre
El muntatge de la ofrena col·lectiva està molt ben organitzat
Milers de dones porten safates plenes de menjar
S'ofrenen des de fruites a dolços
Les dones llueixen els seus millors vestits
La ofrena col·lectiva al primer temple
La cercavila segueix fins al segon temple
Es recol·lecta una gran quantitat de menjar
La muntanya de menjar, al segon temple
|
| Laliptur celebra cada any una festa popular en honor a Bhimsen, déu protector dels petits comerciants, que consisteix en una multitudinària cercavila d'ofrena que culmina amb la construcció d'unes grans piles amb tot el menjar aportat. La celebració visualitza un dels papers que exerceixen les manifestacions festives de caire religiós en les societats arcaiques, com en la comunitat dels newars del Nepal.
Moltes festes catalanes s'estructuren al voltant d'una ofrena a una divinitat que la comunitat fa de forma ritual, en animada cercavila que les diferents entitats de la comunitat executen pels carrers del poble. Normalment les comitives estan formades per les entitats de cultura popular que executen els seus balls durant tot el trajecte i que acaben amb una ofrena floral davant la divinitat cristiana, sant, santa, crist o marededéu. Aquest és un un tipus de ritus molt comú en diferents cultures arreu del món, com entre els newars, els autòctons de la Vall de Kathmadú, al Nepal.
El podem veure l’onzè dia de la lluna creixent del mes nepalès anomenat Magh -que s'escau entre el nostre finals de gener o a principis de febrer- quan alguns nepalesos celebren el Bhimsen Puja, una ofrena col·lectiva en honor a un heroi llegendari molt popular, especialment entre els newars, que amb el temps ha esdevingut patró dels comerciants, botiguers i mercaders.
Llegenda i culte a Bhimsen
Bhimsen és una divinitat menor dins el panteó hinduista, un avatar vinculat a Bhairab, déu del terror, que històricament ha estat associat a un dels germans Pandava. Bhimsen fou el més forçut, corpulent i golafre de cinc prínceps coneguts per les seves aventures èpiques contra el clan dels 100 cosins, que van culminar amb la catastròfica guerra que va tenir lloc prop de l’actual ciutat de Nova Delhi. El culte a Bhimsen, doncs, va ser portat al Nepal des de l’Índia gràcies a una princesa de la dinastia dels Thakuri.
Molts botiguers newars han fet seu aquest personatge mitològic i llegendari i l'han convertit en el seu patró. Veneren a Bhimsen, el seu particular déu protector de la salut i la prosperitat, amb una imatge penjada de la seva botiga i l’invoquen diàriament per tal que els sigui favorable. Se l’honora perquè es creu que fou un personatge que va utilitzar el seu poder i voluntat per protegir als altres.
Bhimsen és honorat durant l’any en multitud de festes i celebracions que tenen lloc en tots aquells pobles i ciutats de la Vall de Kathmandú que li han dedicat un temple. En moltes de les celebracions dedicades a Bhimsen, la festa no comença fins que arriba el cap del clan dels Thanko-juju, el clan dels newars que hom considera descendents directes dels reis Thakuri.
La festa comença el desè dia de la lluna creixent de Magh, quan els mercaders nepalesos celebren el Bhimsen Ekadasi, un dejú de 24 hores que emula el que va fer Bhimsen en el relat mitològic. L’endemà té lloc la Bhimsen Puja, una ofrena especial que té lloc en tots aquells temples dedicats a Bhimsen. Milers de persones s’acosten als temples amb ofrenes de tot tipus (ous, flors, fruita, dolços, monedes, etc) que distribueixen de forma ordenada mentre que búfals, galls i gallines, bócs i ànecs són sacrificats davant la imatge de Bhimsen.
Bhimsen Puja a Laliptur-Patan
A la ciutat de Patan, anomenada en llengua vernàcula "Laliptur" i situada a les afores de Kathmandú pel sud, la festa es celebra d'una forma molt especial. Aquest dia milers de persones provinents de tota la Vall de Katmandú, es reuneixen per celebrar conjuntament un ritus d'ofrena a la divinitat, una "Puja" en honor a Bhimsen. Es tracta d’una ofrena col·lectiva que es fa davant de cada un dels quatre temples que la ciutat té dedicats a Bhimsen i a tot l’estol de personatges vinculats a la seva llegenda.
Hi participen més de 4.000 persones que desfilen en rigurosa fila índia per davant dels quatre temples per tal de dipositar les seves ofrenes. La cercavila està formada majoritàriament per grups de dones cada una de les quals duu una safata amb la seva ofrena alimentària. Les dones formen part d'una mateixa família, poble o associació i van vestides amb els seus vestits tradicionals. Amb el pas del dia, es va formant una sola línia de persones, majoritàriament dones, que guarden un estricte ordre per anar aportant les seves ofrenes alimentàries que han elaborat a casa seva o als locals social.
A diferència de les festes catalanes, les ofrenes no consisteixen en flors sino en aliments. Una de les característiques més sorprenents de la religiositat hinduista i buddhista dels newars (els habitants autòctons de la Vall de Kathmandú) és el tipus de relació que s’estableix entre la divinitat i l’ésser humà. Un d’aquests ritus consisteix portar aliments a les divinitats, que anomenen "Puja". A més a més d’alimentar la família, elles s’ocupen de dur paroles amb aliments de tot tipus que han preparat a casa seva. A vegades són aliments cuinats, d’altres aliments crus, combinats amb fruites i monedes, amb flors de tot tipus, i altres llavors, que són entregats als que s’ocupen de la manutenció del temple i de la imatge que hi ha dins. En ambdòs casos, la devota sovint també encén una làmpada d’oli i deixa unes monedes. A canvi, el sacerdot li entrega unes flors, unes llavors i li posa al front una espècie de pasta vermella, anomenada tika, que es posen al front, amb més o menys gràcia, i que evidencia el seu pas pel temple. Aquells que duen la tika al bell mig del front, estan sota la protecció del déu i és, alhora, la senyal que informa que s’ha passat pel temple.
La cercavila del Bhimsen Puja està encapçalada per un grup de sacerdots i un grup de joves que canten cançons dedicades a Bhimsen. Tot seguit, i en fila índia, hi ha els grups de dones, i entremig, grups de músics fent sonar els instruments tradicionals newars, com els tambors anomenats Dhimay i les flautes travesseres.
La ofrena col·lectiva es va formant quan la comitiva arriba davant de cada temple dedicat a Bhimsen. Abans, però, a l'interior es sacrifica un animal (bóc, cabres, gall, gallina o búfal) i, tot seguit, comença a desfilar tota la comitiva de dones, que triga més d’una hora i mitja en passar.
Al arribar davant del temple, les dones entreguen les seves ofrenes als homes, que van elaborant una espècie de muntanya -temple o mandala- amb els aliments. Aquesta gran muntanya piramidal està formada amb totes les ofrenes que porten les dones: arròs cru, arròs cuinat, llavors, llegums, fruita, dolços, cócs de totes formes, flors, ous durs, trossos de búfal cuinats, patates amanides, iogurts, cervesa, whisky, cocos, naps, galetes, peixos fregits, diners en monedes i bitllets, entre moltes altres.
La cercavila continua i passa pels altres tres temples dedicats a Bhimsen que hi ha a la ciutat. La celebració acaba al temple que hi ha a la Durbar Square, la plaça major, on té lloc la darrera de les ofrenes col·lectives. Aquest és el temple més important dedicat a aquesta divinitat, i alberga una gran capella que inclou una gran imatge de Bhimsen (vermell) aixafant un dels seus cosins Dushana (blau), i al seu costat, la seva esposa Draupadi (groc), una imatge de Bhairav (blava) i una altre de Kali. Totes les imatges, que són de grans dimensions, i estan tapades amb robes fins al rostre, que queda al descobert.
La religió i la redistribució de la riquesa
Acabada la festa, tot el menjar ofert al déu davant els temples i acumulat en muntanyes, es distribueix entre aquells que esperen que la celebració acabi per endur-se'n un tros a casa.
Aquesta extraordinària festa mostra com, en societats arcaiques en les que no existeix un Estat de Benestar com el nostre, que recapta impostos i després els gestiona en benefici de tots, moltes celebracions festives acompleixen una funció redistributiva. En aquest tipus de societats, la festa més enllà de ser només un espai de sociabilitat en què afloren l'excès i es posen de manifest les creences religioses, també és el moment en què la comunitat redistribueix una part de la seva riquesa tot compartint el menjar aportat com a ofrena.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
