NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dissabte, 20 d'abril de 2024 | Oda    cerca       subscriu-te   
Notícies: Catalunya



Lleida reincorpora el Ball de Moros i Cristians al seguici de Festa Major
Informa: manel, Rebombori Digital
Dimarts, 4 de maig de 2010 a les 13:24


Lleida (el Segrià) - La recuperació d'aquest ball significa un enriquiment del patrimoni festiu i de la cultura popular tradicional no tant sols de la ciutat i terres de Lleida, sinó també a nivell català, ja que es tracta de la primera recuperació i l’única representació d’un ball parlat de Moros i Cristians que es fa a Catalunya.


Precedents històrics del Ball de Moros i Cristians

Les representacions de lluites festives a Lleida arranquen des d’antic. Sabem del cert que, com a mínim des de finals del segle XVIII, s’ha vingut representant un ball que escenificava la lluita simbòlica entre musulmans i cristians. La forma d’aquest ball, per les descripcions que coneixem, correspondria a un ball parlat, un tipus de representació de teatre de carrer, en la qual es combinen text i dansa, molt comuna en els seguicis festius de la Catalunya Nova a partir del Barroc.

La primera data coneguda d’un element festiu que ens aproxima al ball de Moros i Cristians és el ball d’espases que actuà en les festes de proclamació de Carles IV el 1789. Uns anys més tard, l’any 1802, en motiu de la visitat de Carles IV a Lleida el secretari municipal Antoni Sanmartí, descriu algunes de les danses que actuaven: "Ocupaba despues su lugar otra Comparsa, ó danza militar, de catorce hombres, vestidos, y armados, la mitat á la española antigua, y la otra mitad al uso musulman, que en ademan de pelea, al son de una música militar, recordaba las proezas de nuestros Mayores, y su heroico valor, arrojando los Moros." Aquesta dansa anava integrada dins d’un seguici amb altres balls que encapçalaren l’entrada reial i actuaren diverses vegades durant l’estada del monarca i la seva cort a la ciutat.

El Ball de Moros i Cristians torna a aparèixer l’any 1899 per la festa major, on el programa parla de l’actuació al pregó de les comparsas de "negros, mogiganga y moros y cristianos", juntament amb els gegants, els nans i tot el seguici. En aquesta festa major novament actuaren a la processó de Sant Anastasi, juntament amb els gegants i els nans i encara el dia 12 de maig tornaren a sortir les diferents comparses/balls populars. En tenim noves notícies, ja entrat el segle XX, quan el 1906 i gràcies a les cròniques de la premsa, sabem que tornà a aparèixer per la festa major. Novament el context d’actuació aquell any fou el seguici del pregó, juntament amb els gegants, els nans, el Ball de Bastonets i la Moixiganga; també la processó de Sant Anastasi, encapçalant la part profana de balls i elements festius juntament amb els gegants, nans i Bastonets.

Imatge
El Ball de Moros i Cristians de l'any 1945

Sembla que després de la primera dècada del segle XX el ball es perd i cap als anys trenta hi hagué un intent de recuperació. Concretament l’any 1933 en un ple municipal un regidor en proposà la reaparició per aquella festa major: "(...) que’s gestioni si poden ésser restablerts els números de la rondalla de moros i cristians i de la batalla de flors". La recuperació del ball com a tal, que es féu l’any 1945 per la festa major de Sant Anastasi d’aquell any, data de l’última seva aparició pública.

En el ball hi havia diferents tipus de personatges. D’una banda els que feien de moros i de cristians, que alhora estaven dividits en diferents categories: El Rei o Jefe, l’Ambaixador, i els soldats rasos. Cada moro o cristià, tenia un nom propi. Sols ens ha arribat el nom de moro Boleix, personatge interpretat per Modesto Guinau. D’altra banda també i havia un àngel i un diable. La representació s’estructurava bàsicament en parlaments, passades, batalla i victòria final dels cristians amb la intercessió divina. Els informants, es contradiuen en assegurar si la representació es feia sempre sencera, o bé en alguns moments, només se’n feia una part, això sí, acabant sempre amb la batalla i victòria cristiana final.

Sortida del Ball de Moros i Cristians de l'any 2010

El Ball sortirà, en el marc de la Festa Major de Maig en tres ocasions:

• Sortida del Pregó (Festa Major de Sant Anastasi): primer dia de la Festa Major a la tarda.

La primera sortida serà el dijous 6 de maig a partir de les 18.30 h. a la Plaça de la Paeria. Després de la Tronada, a càrrec de la Pirotècnia Catalana, que dóna inici a la festa es farà la lectura del pregó i, tot seguit, la primera ballada a la plaça dels diferents elements del seguici popular i, d'enre ells, el recuperat Ball de Moros i Cristians de Lleida.

• Processó de Sant Anastasi (Festa Major de Sant Anastasi): dia 11 de maig al matí i a les 19 h

La primera aparició del ball aquest dia tindrà lloc a les 12 h a la Plaça de la Catedral en el marc de la Sortida de Sant Anastasi i processó posterior.

La segona aparició del ball aquest dia tindrà lloc a les 19 h a la Plaça de Sant Joan, on es farà la representació complerta d’aquest ball parlat recuperat en el marc de la Festa Major d’enguany.


Més informació: http://imac.paeria.cat/

    Més notícies
   imprimir compartir:   Facebook  google buzz  Twitter   









Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org