Diferents historiadors, actuals i antics, com l'arxiduc Lluís Salvador, han deixat constància que segles enrere a part del grup esmentat abans també ballaven els cossiers en viles històriques com Campos, Porreres, Sineu, Santanyí, Llucmajor, Valldemossa i Santa Maria, entre altres possibles localitats de l'illa. 

Cossiers prové de la paraula corredor; corredors que corrien al cós, lloc on es disputaven les joies (premis que es penjaven en canyes). És cert misteri envolta la singular tradició que aspira a ser declarada Bé d'Interès Cultural i fins i tot Patrimoni Mundial de la Humanitat com el cant de la Sibil·la.

Hi ha diferents hipòtesis sobre el sentit real dels cossiers. Si és una espècie de ritual a favor de la fecunditat-fertilitat de la terra; dansa executada per sacerdots de la catedral, intèrprets de vells jocs d'habilitat que en passar a formar part de la processó del Corpus serien configurats com ball sacrilitzat; culte matriarcal estès a Europa, la victòria del Bé (els cossiers) sobre el Mal (el dimoni) o igual una simple transgressió-divertiment.

En els casos de Campos i Porreres, l'arxiduc Lluís Salvador, en la seva obra Die Balearen, apunta que una altra figura peculiar acompanyava els cossiers, el Bovo, que anava mal vestit. L'expert en toponímia i historiador, Cosme Aguiló, sosté que cada poble tenia les seves particularitats, trets exclusius que consolidaven la seva identitat.

A falta de documents històrics fidedignes, Pinyol Vermell de Campos recorre a la il · lusió i imaginació i presa mostra de cossiers actuals. Van contactar amb el campaner exrector i historiador Gabriel Reus, que els va confirmar que una nota revela que l'església local va pagar a uns cossiers per ballar al poble, si bé no s'ha pogut aclarir la data exacta ni si eren o no residents a Campos. 

Joan Adrover, president de Pinyol Vermell, apunta que els nous sis cossiers de Campos portaran faldilla vermella (tela de lli i seda elaborada a la manera antiga) i hi haurà dos d'ells amb faixa groga, dos verda, i dos, blava. Al seu torn, lluiran petita capa brodada en punt mallorquí i punta feta en món. La dama, faldilla i brusa estil d'antany i faixa vermella. Tots, sabates d'espart, cascavells, flors, miralls i cintes. Mentre que el dimoni tindrà inspiració de siurell per diferenciar-ho dels infernals diables ja existents al poble.

Els balls dels nous cossiers de Campos: Mestre Joan (dansa de presentació amb mocadors curts), Aquests de sa capa negra (mocadors llargs), Estrella de dia (amb bastons) i Ball des capell (de color vermell). També hi haurà l'esbart anomenat Una endimoniada.

Altres plans de futur del dinàmic Pinyol Vermell són els caparrots L'amo en Rafel i Madò Gabriela i un conjunt tipus cavallets, encara que amb l'ós de protagonista en figurar en l'escut municipal, acompanyat pel rondallístic Joanet de l'onso.