NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 2 de juny de 2020 | Marcelí    cerca       subscriu-te   
Notícies: Catalunya



VII Diada Bastonera de Gràcia
Informa: Oriol
Dijous, 30 de març de 2006 a les 18:50


() - Gràcia celebra la seva 7ª Diada Bastonera de Gràcia en commemoració a la La Revolta de les Quintes de 1870.


Data: Dissabte 1 d’Abril de 2006
Hora: 18:00h
Lloc: Plaça Rius i Taulet i carrers de la Vila
Organitzadors: Bastoners de Barcelona

Enguany participaran les següents colles:

Bastoners de Barcelona
Bastoners de Cambrils
Bastoners de Gràcia
Bastoners de Granollers
Bastoners de l'Aleixar
Bastoners de Poble Sec
Bastoners del Raval
Bastoners de Sabadell
Bastoners de Sant Celoni
Bastoners de Sants

Colla convidada: Colla Gegantera de Gràcia

El recorregut començarà a la Plaça Rius i Taulet a les 18h passant per
Penedès - Puigmartí - Torrijos – Plaça Virreina - Astúries - Verdi – Plaça de la Revolució – Ramon i Cajal – Plaça del Sol - Xiquets de Valls - Mariana Pineda i finalitzarà de nou a Rius i Taulet a les 20 h.


La Revolta de les Quintes

L’abril del 1870, el govern volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l’exèrcit, i es produí una revolta popular d’oposició en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells Gràcia, coneguda com la Revolta de les Quintes. El general Eugenio de Gaminde va ser l’encarregat de fer efectiva l’ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (avui Rius i Taulet).

Els militars, enutjats pel so de la campana no van parar de llençar canonades des del Passeig de Gràcia; no van aconseguir destruir-la, però si esquerdar-la. No obstant, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d’abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.

Després, la mitologia popular va fer de la Campana de Gràcia un element essencial de la revolta. Malgrat rebre impactes de projectils, la campana gran -"la Marieta"- continuà tocant amb el seu característic so esquerdat.

"Conta l’anècdota que a el 1870, quan la revolta de les quintes una dona humil, encarnació del Poble amb majúscula, va passar-se tot un dia tibant la corda del campanar de Gràcia, cridant a sometent. Les forces militars (...) no gosaven moure’s per por a la gran Revolució que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d’allà de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gràcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d’aquella dona; i després de detenir-la hom la tancà a la presó d'Alcalà d'Henares. (...) Tres anys després i ja proclamada la República, (Almirall) demanà el perdó de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el concedí"

Moltes cases de la vila de Gràcia quedaren destruïdes a causa dels bombardeigs. A partir d’aquells fets, el general Gaminde fou conegut popularment com el "general Bum-bum", però d’aquesta manera la campana va fer-se molt popular entre els barcelonins, i més entre els republicans que la veien com un símbol del federalisme que defensaven molts catalans, entre ells els veïns de Gràcia.

L’escenificació

Com a representació de la revolta de 1870, les colles Bastoneres envairan la vila de Gràcia. La simbologia del ball de bastons a Catalunya és la interpretació de dos bàndols lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l’entrecreuament de bàndols, sempre distingits pels colors dels seus vestuaris. La plantada de les colles serà a les 18h on el campanar de Gràcia farà sonar la campana, aquest serà el senyal de sortida que iniciarà el cercavila pels carrers i places de la vila. Els bastoners realitzaran els seus balls durant gairebé dues hores en un recorregut que els tornarà a portar a la Plaça Rius i Taulet. El so del campanar a les 20h significarà el final dels balls i la sortida dels Gegants de Gràcia que conclouran l’acte.




Més informació: http://gracianet.org/bastonersbcn

    Més notícies
   imprimir compartir:   Facebook  google buzz  Twitter   









Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org