|
Esquerda per a l'esperança - Article de Lluís Anton Baulenas
|
Informa: Bernat Ferrer i Frigola, festes.org
Divendres, 21 de setembre de 2007 a les 10:13
|
Barcelona (el Barcelonès) - Quan els visitants de la Catalunya catalana vénen al Cap i Casal no troben més que evidències de la decadència de la catalanitat barcelonina. I et posen mil i un exemples de casa seva. És possible que tinguin raó. Però, curiosament, els costa molt de fer el pas següent: un cop reconeguts com a guardians de les essències pàtries per nosaltres, els barcelonins, els costa acceptar la dificultat de mantenir viu el caliu a Barcelona. No valoren l'immens mèrit de la gent que lluita perquè aquest caliu no s'apagui. Ja m'agradaria veure'ls, jugant a camp contrari d'una manera tan dura.
 (...) La realitat d'uns grallers tocant El gegant del pi enmig d'una cercavila, a Barcelona, davant de tota la turistada, té més valor -o el mateix- que totes les campanyes de Dóna corda al català.
Pot ser que els grallers de Barcelona desafinin, que els seus castellers no facin els millors castells, que els geganters ensopeguin i que als diables els facin llufa uns quants focs artificials. Però veure'ls desfilant -sí, només desfilant- pel carrer Gran de Gràcia donant la seva lliçó de tossuderia i permanència davant de tant de guiri i de tant desencisat t'obre una esquerda a l'esperança. I tal com van els temps, s'agraeix.
Més informació: http://paper.avui.cat/barcelona/detail.php?id=93771
|
|
|
ECOSISTEMA
