NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 29 de març de 2020 | Segon    cerca       subscriu-te   

Noticies: Catalunya


Els Moros i Cristians de Lleida recreen la fundació de la Corona d’Aragó
Informa: Sara Bobet, Missatges.com
Dimecres, 26 de setembre de 2007 a les 17:11


Lleida (el Segrià) - L’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida ha organitzat per diumenge, 30 de setembre, una escenificació on es recrearan els actes duts a terme durant les Noces Reials de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i la princesa Peronella d’Aragó. Amb la participació de més de 150 persones entre actors, dansaires i figurants.


L’escenificació de l’enllaç de Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV tindrà lloc el proper dia 30 de setembre, a les 11.30 hores, a la Seu Vella de Lleida amb més de 150 participants

Aquesta fastuosa representació es realitzarà a la Seu Vella a partir de les 11.30 hores del matí, moment en què tindrà lloc la concentració d’espectadors a la Porta dels Apòstols on s’iniciarà l’acte amb l’arribada de nobles i convidats. Tot seguit es recrearà la cerimònia de casament; unes esposalles d’allò més fidels a les que van tenir lloc l’any 1150 a Lleida i que van significar la constitució de la Corona d’Aragó. Després de les núpcies, es tornarà a l’esplanada de la Porta dels Apòstols, on els figurants recrearan el que fou el banquet nupcial, amb plats inspirats en el llibre de cuina medieval Sent Soví, receptari de cuina catalana i un dels manuscrits més antics d’Europa.

Aquest enllaç té a més, una significació especial per la Festa de Moros i Cristians de Lleida, ja que el seu origen es remunta als balls i celebracions que es van fer a la capital del Segrià després de la celebració del casament entre el Comte de Barcelona i la princesa aragonesa

Escenificació de les Noces Reials

La representació de les noces de Ramon Berenguer IV i Peronella s’escenificarà en tres parts que corresponen als tres moments diferents de l’enllaç.

La primera part recrearà l’arribada dels nuvis i nobles convidats a la cerimònia que se situaran a la Porta dels Apòstols de la Seu Vella. L’entrada solemne anirà acompanyada d’un ambient festiu, amb músics de carrer, jocs malabars, menja-focs, etc. que acompanyaran l’arribada dels protagonistes. La segona part se centrarà en la cerimònia de casament, oficiada pel Bisbe de Lleida de l’època, Guillem Pere de Ravidats, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona, Ramir, rei d’Aragó i els dos nuvis. Finalment, la última part de la recreació se centrarà en el banquet núpcial.

La recreació de les Noces Reials de Ramon Berenguer IV i Peronella és un acte de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida inclòs en les Festes de la Tardor, amb guió de Felip Gallart, sota la direcció escènica i artística d’Eduard Muntada i amb l’assessorament històric de Xavier Eritja.

El banquet

La representació del banquet consistirà en la distribució dels personatges en una taula ben parada, on s’aniran servint diferents plats de l’època. Les menges s’han inspirat en el receptari de cuina catalana medieval Sent Soví, un dels manuscrits més antics d’Europa i seran elaborades per l’Associació gastronòmica lleidatana “lo Tall”, entitat que col·labora en la recreació de les noces. Mentre es presentin els plats, s’aniran llegint uns textos que donaran pas a la seva presentació a taula.

Menú nupcial

El menú nupcial constarà de 17 plats que se serviran als nuvis i convidats, per finalitzar amb un tastet popular de cigrons tendres amb llet d’ametlles, recepta típica medieval. Els plats del banquet seran cuinats segons explica el llibre “Sent Soví” i consistiran en albergínies, porrada, espinacs, pastenegat, cigrons tendres amb llet d’ametlles, menjar blanch, freixuras de porc, freixuras de porc amb all, freixuras de cabrit, panades d’auçells, arròs amb carn i mel, tripes de bou, perdius en olla, cassola de cabrit, perdius a l’ast amb poriola, massepà, confit de préssec amb sucre, confits de poma i pera amb mel, crepes de pasta d’ou i bunyols de formatge amb ous. La representació del convit es completarà amb el muntatge d’unes barbacoes on es cuinarà un garrí ¡ alguns conills.

Adjuntem fotografia (missatges©) de la presentació que l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida va fer ahir, 25 de setembre, al Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Entre els festers i actors presents, hi havia Jaume Aluja (president de l’Associació), Mariona Franco (Peronella, princesa d’Aragó) i Oriol Yuguero (Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona).



DOCUMENTACIÓ

La Festa de Moros i Cristians de Lleida

Lleida és la ciutat on s’han documentat els origens més antics de les festes de moros i cristians. Així queda registrat documentalment el 1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, Ramon Berenguer IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana.

Les visites a la ciutat per part d'Alfons el Magnànim, el 1458, o d'Isabel la Católica, el 1481, també van documentar festes de balls entre moros, cristians i jueus. Durant els segles XVII i XVIII la Festa de Moros i Cristians de Lleida va viure el seu màxim esplendor tot i que, a partir de 1899, la celebració deriva en un ball de moros i cristians amb parlaments i música.

Tot i que hi ha documentació que a la década dels quaranta del segle passat es van fer balls de moros i cristians a Lleida, posteriorment la festa va desaparèixer. No és fins al 1996 quan un grup de lleidatans i lleidatanes amb l’afany de recuperar el centre històric de la ciutat, va recuperar aquesta històrica celebració.

 
Única Festa de Moros i Cristians del Principat de Catalunya

La Festa de Moros i Cristians de Lleida és la única festa d’aquestes característiques que hi ha al Principat de Catalunya. Es basa en l’escenificació de les lluites entre moros i cristians per la possessió d’una població. Agafant com a escenari el nucli antic de la ciutat i les seves principals vies, la celebració s'estructura en tres parts:

Entrada infantil i presentació de bandes. Els membres infantils de la Festa comencen la desfilada i, tot seguit, es presenten les bandes de música.

L'Entrada. Les tropes mores i cristianes desfilen per la ciutat mostrant el seu màxim esplendor.

Els Parlaments i la Batalla. El caïd moro i el comte o comtessa cristians comencen un enfrontament verbal en que tots dos exigeixen la retirada de l'altre bàndol. La disputa, sempre en to humorístic, desencadena una fervorosa batalla per la possessió de la ciutat de Lleida.

El triomf i la derrota

Una de les característiques pròpies de la Festa de Moros i Cristians de Lleida és l'alternança de triomf i derrota entre les comparses mores i cristianes. Així cada any Lleida és conquerida per un dels dos bàndols que dominarà la ciutat fins l’any vinent.

Els càrrecs de la Festa

Les sis comparses de la Festa es divideixen en 3 comparses "mores" i tres "cristianes".
Al davant de cada comparsa trobem el cap de la mateixa, anomenat "Baró" per als cristians i "Xeic" per als moros, i l'encarregat de dur l'estendard, "Penó" per als cristians i "Alam" per als moros.

Així mateix, les 3 comparses de cada bàndol estan agrupades sota el comanament d'un cap únic; "Caid" per als moros i "Comte"(o "Capità") per als cristians, i sota un portaestendard també comú; "Raia" en el cas dels moros i "Abanderat" en el dels cristians.

Les comparses de la festa

Comparses mores

Musa. Des de l’Àfrica mediterrània, la clássica Líbia i Ifriqiya la denominació és la més propera a la nostra tradició i a les entranyables rondalles.Musa és nom de generals il·lustres, cavallers i personatges d’un castell amb misteriosos tresors.

Al·leridís. Gentilici genèric. Cognom que compartien molts lleidatans d’aquells temps a Madina Larida. Ompliren de riqueza la plana de Lleida amb aigua, fruits de l’horta i els oficis que anys després perduraren als rabals moriscos de Sant Llorenç: calderers, argentaires, terrissaires, pagesos,…

Banu-Hud. Cognom de la casta més noble de la llunyana nissaga iemenita i enyorats de la rica Aràbia Felix. Cabdils en temps del califat, van liderar les dinasties de taifes i els reialmes veïns de Tortosa, Zaragoza, Dènia i les contrades valencianes.

Comparses cristianes

Anglesola. Llinatge de la plana, noblesa antiga que estenia el seu senyoriu de la difícil frontera entre els comtats de Barcelona, Urgell i les terres andalusines. Els Anglesola serviren durant moltes generacions les gestes més importants de la corona.
Urgellencs. El comtat més important del ponent de Catalunya, casal que va créixer del Pirineu a les planes. Nissaga de bisbes, sants, reis i prínceps dissortats.
Pallaresos. Muntanyencs valents i rebels que dominaven bona part del Pirineu entre francoaragonesos. La seva estirp es perllongà fins al segle XV amb nobles emprenedors i decidides comtesses.

L’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida

L’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida es va constituir fa onze anys amb un doble objectiu: per una banda, recuperar una tradició popular com era la Festa de Moros i Cristians de Lleida que havia desaparegut i per l’altra, revitalitzar el centre històric de la ciutat.

L’Associació lleidatana és una entitat molt activa que organitza diferents actes durant tot l’any. Per tant, la seva activitat no és limita al dia de la Festa, que se celebra durant el mes de maig, sinó que a més es fan altres activitats com el mig any fester (acte solemne pel què es produeix el relleu anual de càrrecs de la Festa), trobades, exposicions, concerts i activitats lúdico-socials.

Les sis comparses (Musa, Banu-Hud, Al·leridís, Pallaresos, Urgellencs i Anglesola) tenen un caràcter obert i accepten la integració de nous membres en les seves files. L’ambient festiu es viu durant tot l’any, essent aquesta una de les característiques més rellevants de la Festa.


Més informació: http://www.miclleida.org

    Més notícies
   imprimir compartir:   Facebook  google buzz  Twitter   









Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org