NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 6 de desembre de 2019 | Nicolau    cerca       subscriu-te   

Noticies: Catalunya


VI Dia del Geganter a Vilafranca del penedès
Informa: Raimon Mascaró, Geganters de Vilafranca del Penedès
Dissabte, 22 de març de 2008 a les 1:50


Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) - El proper 30 de març es celebrarà a Vilafranca del Penedès el VI Dia del Geganter, on enguany, en Ferragut i n'Elisenda estaran acompanyats per la Família Robafaves de Mataró. A més hi haurà la novetat que per primera vegada els gegants petits de Vilafranca, en Jordi i la Montserrat participaran de la diada.


El proper diumenge 30 de març es celebrarà el VI Dia del Geganter a Vilafranca del Penedès. La idea de crear la Diada del Geganter va anar a càrrec de la pròpia colla de Geganters arran de que la mainada sempre es queixava que els gegants de Vilafranca sortien molt poc, ja que només sortien a ballar per la Festa Major i per Corpus i en comptades ocasions a fora de la població, per això els nens sempre que passaven per la Casa de la Festa Major volien veure aquestes peces tan simbòliques dins el món dels gegants. Així els Geganters de Vilafranca van voler dedicar una diada explícita als Gegants de Vilafranca, en Ferragut i n’Elisenda, els quals daten de 1510 i 1601 respectivament. D’aquí que ara fa sis anys es va crear el Dia del Geganter, la manera inicial d’enfocar la festa va ser amb un acte cultural el dissabte (una taula rodona, “Els gegants de Vilafranca” – any 2003- i “La construcció de Gegants” – any 2004-) i una cercavila amb els Gegants de Vilafranca on poguessin participar els ex-geganters i tothom que vogués provar d’aixecar-los. Però des de fa quatre anys els esforços es centren en convidar una colla de Gegants Històrics o Centenaris de Catalunya, així ja s’han passejat per la capital de l’Alt Penedès en el marc del Dia del Geganter, els Gegants del Cós del Bou de Tarragona (1825), els Gegants Grossos de Vilanova i la Geltrú (1709) i els Gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona (1601). Enguany, i com en els darrers tres anys passejaran per Vilafranca una colla de Gegants Històrics o Centenaris, d’aquesta manera la Vila tindrà l’honor de veure dansar pel seu cas antic a la Família Robafaves de Mataró. A més aquest any hi haurà la novetat de que en el VI Dia del Geganter també sortiran els gegants petits de Vilafranca, en Jordi i la Montserrat. Així el diumenge dia 30 de març per Vilafranca ballaran 8 gegants.

ELS ACTES
Els actes d’aquest any es centren en el diumenge 30 de març: A les 11:15h del matí i a la Plaça de la Vila hi haurà la plantada de gegants. A les 12h del migdia i des de la mateixa Plaça de la Vila sortirà la passejada dels Gegants que seguirà els següent recorregut: Plaça de la Vila, c/ Sant Joan, Rambla de Nostra Senyora, c/ de la Parellada, Plaça Constitució, Plaça Vall del Castell, Plaça de l’Oli, Plaça Jaume I, Plaça de Santa Maria, c/ de Santa Maria i Plaça. de la Vila. En finalitzar el cercavila hi haurà la ballada de lluïment de les dues colles.

ELS GEGANTS DE VILAFRANCA
Els Gegants de Vilafranca En Ferragut i l’Elisenda, estan fets de fusta, guix i cartró pedra, i duen uns vestits que es renoven periòdicament. Tenen una alçada de 333 cm aproximadament i pesen 98 kg. Els components del ball dels gegants formen part dels Geganters de Vilafranca, uns 20 balladors responsables que els gegants evolucionin amb les peces de la Pavana, el Valset, la Tonada, la Passada i el Minuet. Abans havien dansat al so del flabiol i del tamborí, però actualment els acompanyen la gralla i el tabal.

La majoria de gegants amb tradició provenen de les antigues processons de Corpus del segle XV. El primer gegant que hi ha documentat a Europa és a Barcelona, l’any 1424. A Vilafranca coneixem l’existència d’un sol gegant amb certesa l’any 1510 (al Llibre verd de Vilafranca esmenta que: “lo dit rey Pere II, morí en esta vila de Vilafranca y en la casa [que] té lo convent de Santes Creus en la dita vila als 11 de Novembre de 1286, lo qual fou enterrat al convent de Santes Creus i deixà lo contell (que antigament portava lo gegant) a la sacristia de la present vila i lo dit Rei en Pere venia de la batalla [que] havia tingut ab lo rei Carles de França, lo qual se retirà a Empúries i allí morí de les pestíferas moscas que hisqueren de lo cos de Sant Narcís y empestifferaren a ell i tot lo exèrcit” això vol dir que és probable que al s. XIII ja existís un gegant a Vilafranca), i no és fins el 1600 que ens parlen d’una parella de gegants que participen en la festa de Corpus. A més, en Ferragut té el privilegi d’ésser el primer gegant d’arreu del món conegut amb nom propi. El fet que els gegants sortissin per Corpus és perquè simbolitzen personatges importants representants d’arreu del món que vénen a retre homenatge al cos de Crist. Al començament reproduïen personatges àrabs: Ferragut és un nom d’un cabdill àrab de llegenda. Els vestits que portaren amb indumentària àrab arriben al darrer terç del segle XIX. A partir d’aquestes dates els gegants vilafranquins pateixen diferents canvis en la roba, fins a arribar a ser nobles renaixentistes. Des dels anys vint fins ara, amb la sola salvetat del període republicà, van vestits de reis cristians. En els seus orígens el Gegant i la Geganta van ser propietat de la confraria de Sant Josep i Sant Macari, però a començament del segle XX passen a ser propietat municipal. Els Gegants s’incorporen a la Festa Major a les acaballes del segle XVIII i és l’únic ball de la Festa Major de Sant Fèlix que té diada pròpia, ja que des del 1981 passegen per la Vila la vigília de Corpus, tal com havien fet fins el 1969, any en que es va deixar de fer aquesta processó.

LA FAMÍLIA ROBAFAVES
La família Robafaves actual està formada pel mateix Robafaves, la seva dona, la Geganta; la seva filla, la Toneta; i el marit d'aquesta, en Maneló. La primera nota escrita amb la paraula "gegants" a Mataró data de 1683, es troba en un dels llibres de comptes de La Minerva; però és més que possible que els gegants siguin anteriors a aquesta data i com a parella se’n té constància des de 1725.

Els gegants d’aquella època sortien per la diada de Corpus, però al 1780 varen deixar de sortir fins al 1799, any en el qual tornen a surtir per la diada del Cos de Crist, per les Santes i per la Mare de Déu d’agost. Com a nota significativa destacar que durant aquest segle XVIII també apareix una filla, la gegantona Toneta, que juntament amb els gegants de Valls, que tenen un gegantó molt eixerit anomenat Lladrefaves (algunes males llengües per això diuen que és fill d'en Robafaves) són els únics que se’ls hi atribueix descendència.

Al segle XIX és produeix un període d'absència continuada de figures comprès entre 1808 i 1848, propiciat per la guerra del francès i l'arribada de tropes franceses a Mataró. L'agost de 1848 l'Ajuntament acorda iniciar la recerca dels recursos necessaris per fornir-se de nous entremesos, que culmina amb la compra de tres nous gegants, ja que els anteriors foren cremats a la plaça publica com emblema del poder que s'acabava d'enderrocar. A partir d'aquest moment els gegants deixaran de ser propietat de la confraria La Minerva, per ser propietat de l'Ajuntament que cedirà les figures prèvia petició per les processons de Corpus i de Les Santes. Així la familia Robafaves original (en Robafaves, la Geganta i la Toneta) va aparèixer per primer cop oficialment durant la festa de Les Santes de l'any 1853, la família representava la figura d'uns nobles medievals. Del 1888 data el primer document on s'esmenta per primera vegada al gegant gros pel seu nom "Robafaves", el text fou publicat a l'Òrgan del partit republicà-històric. De 1900 i fins al 1930 els gegants pateixen diverses restauracions, les quals varen dur en Robafaves a lluir una frondosa barba negra. Al 1930 abans de Corpus, es reformen els gegants, donant als gegants l'aspecte que, si fa no fa, ha pervingut fins als nostres dies. Així, en Robafaves, adopta la nova aparença de Jaume I: gros cinturó, espasa, brillants manegots, cota de malla, magnífic casc amb monstre alat Les dames vesteixen en consonància a l'època del rei Jaume, amb esplèndida corona la Geganta. L'any 1950 la Toneta i en Manuelo celebren les seves noces i on figura que el nou gendre és fill dels gegants de Terrassa i ve a Mataró a completar i arrodonir la família. L’any 1964 els quatre gegants són recontruïts totalment, és a dir, es fan totalment nous (roba, estructura, caps, etc...), sense aprofitar res dels vells. Val a dir que el Robafaves i la Geganta actuals són aquest gegants construïts el 1964 els quals són una rèplica exacte dels antics gegants. Al 1980 es reconstrueix la parella jove, que és la que surt en l’actualitat. Entre 1980 i 1984, es duu a terme un important procés d'innovacions en l'aspecte de les figures imprimint-los l'aire i el to actuals.

Més informació: http://www.gegantersdevilafranca.org

    Més notícies
   imprimir compartir:   Facebook  google buzz  Twitter   









Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org