Sa Paru

Cada any a mitjans d’agost, els pobles i ciutats de la Vall de Katmandú celebren una festa d’origen antic amb l’objectiu d’honorar i recordar als familiars més propers que han mort durant l’any anterior. La festa té per protagonistes unes estructures fetes de bambú que representen el difunt i que els familiars passegen durant tot un dia en animada cercavila pels carrers de la ciutat.

La festa dels morts al Nepal

El Sa Paru és la festa dels morts que celebren els newars, els habitants autòctons dels pobles i les ciutats de la Vall de Katmandú, al Nepal. La festa es coneix en Nepal Bhasa (la llengua dels newars) com a “Sa Paru” mentre que en la llengua nepalesa s’anomena “Gai Jatra”. Literalment significa 'Festa (jatra) de les vaques (gai)'.

La festa se celebra cada any l'endemà de la lluna plena d’agost-setembre, sempre durant el mes de Gunla segons el Nepal Sambat (calendari tradicional newar) o el mes de Bhadra segons el calendari hindú.

La llegenda

La llegenda explica que una reina estava desconsolada després de la mort del seu fill més estimat. El rei va ordenar que tota aquella família que hagués perdut algun membre durant l'últim any tragués les vaques al carrer per demostrar a la reina que no estava sola en el seu sofriment. Quan això va deixar de commoure a la reina, el rei va oferir una recompensa a qui aconseguís fer-la riure. Pels carrers aparegueren disfresses fantàstiques i es feren sàtires fins que la reina somrigué. El rei va instituir des d'aleshores aquest festival anual, en el que les famílies afligides treuen encara avui a les seves vaques i als seus nens disfressats pels carrers.

Elements i símbols de la festa

La celebració comença de bon matí a cada casa, on tenen lloc les pregàries i ofrenes de fruits i dolços per les ànimes dels difunts. Després, totes les famílies que durant l'any han perdut un membre desfilen en processó acompanyades per sacerdots, músics i dansaires i per una vaca o element que la representi: figura, dibuix, estructura de bambú o per nens disfressats segons les diverses variants de la festa en diferents poblacions. En la cultura hinduista, la vaca és un animal sagrat perquè és el guia que ajuda a les ànimes dels difunts a creuar el riu sagrat Vaitarani en el seu camí de partida d'aquest món.

Les processons i desfilades varien segons l'estatus econòmic i el lloc d'origen de la família però totes es van sumant pel camí i al final segueixen conjuntament un recorregut prefixat que passa pels principals llocs de culte de la ciutat on es celebra. Es creu que aquesta era la manera com antigament es comptava quanta gent havia mort a la ciutat durant l'any.

El Sa-Paru a Baktapur

A Baktapur té lloc una variant de la festa molt especial que, dura tot un dia, converteix a la ciutat en un espectacular i vistós escenari per on transiten figures gegantesques, balls populars i grups de música. Gent de tota la Vall es trasllada aquell dia a Baktapur per participar de la celebració i contemplar la desfilada. En aquesta ciutat la festa té els mateixos elements que a la resta de poblacions, però la caracterització de la vaca és particular.

De bon matí, cada família construeix unes grans figures fetes amb canyes de bambú ricament guarnides amb teles de tots els colors i coronades per un dibuix d'un cap de vaca i unes banyes fetes amb lianes. Aquesta figura gegantesca representa al difunt que ha mort durant l’any anterior, al que es recorda amb una fotografia. La figura es passeja en cercavila durant tot el dia per la ciutat, transportada a les espatlles dels familiars i subjectada per dos llargues peces de roba per tal que no pedi l’equilibri. Algunes famílies es construeixen figures menors o carruatges amb una estatueta de vaca que passegen mentre cremen encens. Altres simplement disfressen als més menuts com si fossin vaques.

Al final del dia, cada família desfila acompanyada per bandes de músics, sacerdots, nens disfressats, ploraneres, amics i coneguts i per grups de bastoners de totes les edats que fan picar canyes de bambú mentre efectuen un crit característic de la festa.

Hom creu que aquesta festa era una acció col·lectiva per ajudar a les ànimes dels qui havien mort aquell any -mitjançant el passeig de les figures bovines de bambú- a fer el trànsit cap a l’altre món, i que servia, alhora, per donar a conèixer les persones que havien mort durant l’any a la població.

Avui en dia, i com a contrapunt a l’esperit trist de la festa (per recordar els difunts) aquest festival d'origen religiós s'ha convertit en un autèntic carnaval en el que els homes es transvesteixen, es disfressen de dones, de pallassos, i fins i tot de turistes... amb tot tipus de robes divertides i màscares per tal de satiritzar tot allò relacionat amb la vida política, social i econòmica del Nepal, especialment les pràctiques no ètiques dels polítics. Alguns budistes ortodoxos els eviten perquè creuen que són els maras, fantasmes que destorben al Buddha Shakyamuni Gautam en la seva meditació. És per això que alguns temples romanen tancats aquest dia.

Alguns anys, fins i tot alguns visitants occidentals es sumen a la desfilada tocant tambors o ballant al ritme de la música.