El cant improvisat i Sant Antoni

Gloses, ditxos, loes, jotes i altres manifestacions del cant improvisat són un dels elements de la Festa de Sant Antoni en molts indrets del país. Es tracta d'un tipus de composicions musicals breus, rimades, amb contingut profà o religiós, tot sovint divertides, irreverents i crítiques, i que són elaborades i cantades per no professionals.

El cant improvisat és una antiga tradició de la cultura popular oral catalana que consisteix en improvisar versos sobre la base d'una melodia. La cançó improvisada troba en les festes populars un lloc privilegiat per a desenvolupar-se i els cantadors el millor espai per a expressar-se, doncs és en aquell moment en què s'ajunta tota la comunitat -o una bona part- que l'intèrpret pot declamar millor les seves composicions. Per això trobem cant improvisat al llarg de tot l'any, de gener a desembre, en el marc de les festes populars de moltes poblacions. N'hi ha a les festes majors de l'agost i en les caramelles de Pasqua, per falles al març i en festes patronals o aplecs en ermites, per Nadal i en d'altres ocasions a finals de gener.

Ara bé, la festa que concentra una major tradició de cant improvisat al seu voltant és, sense cap mena de dubte, la de Sant Antoni Abat, pels volts del 17 de gener, moment en què el cant improvisat agafa alta volada.

Gloses de Sant Antoni a Mallorca

En quasi bé tots els pobles de Mallorca on es fa la festa de Sant Antoni es poden sentir, al costat dels foguerons encesos la nit de la vigília, gloses i cançons de ximbomba cantades pels assistents i acompanyades per una mateixa melodia. En poblacions com Alcúdia, Artà, Sa Pobla, Manacor o Pollença, per citar-ne només algunes, la interpretació de gloses amb ximbomba és un dels elements més importants de la festa i hi participa una gran quantitat de gent.

Existeix una extraordinària quantitat de gloses de Sant Antoni. Algunes les coneix tothom, han esdevingut populars a tota l'illa de Mallorca i es canten a tots els pobles: són aquelles composicions breus que s'han decidit mantenir perquè agraden i que, a costa de repetir-se un any i un altre, han acabat esdevenint tradicionals. Una d'aquestes gloses, que al·ludeix al combat que tingueren els dimonis amb el sant, també molt estesa en diverses poblacions de Castelló, fa:

Sant Antoni i el dimoni,

Jugaven a trenta-u;

el dimoni en va fer trenta

sant Antoni trenta-u.

Altres gloses molts populars, conegudes per tothom, que es poden sentir en diferents pobles mallorquins per Sant Antoni, són:

Sant Antoni gloriós

de Viana anomenat

sigau nostro advocat

de tot perill guardau-mos.

Dia desset Sant Antoni

dia vint Sant Sebastià

qui bones obres farà

no tendrà por del dimoni.

Sant Antoni és un bon sant

i qui té un dobler li dona

perquè mos guardi s'animal

tant si és de pèl com de ploma.

Sant Antoni gloriós

guardau-mos aquesta bota

si no en voleu cap gota

ja beurem noltros per vos.

Sant Antoni de Viana

dia 17 de febrer,

venturós s'homo qui té

sa dona que no l'enganya.

Sant Antoni ha vengut

amb un ase amb quatre cames,

amb un covo d'ensaïmades

i una botella de suc.

Sant Antoni és el patró

de Maó i Ciutadella;

li pegam amb sa botella

perquè no tenim tassó.

Però hi ha moltíssimes més gloses menys conegudes, ja sigui perquè només es canten en determinades poblacions, perquè fan referència a persones o esdeveniments en clau local -han nascut per ser efímeres- o perquè, simplement, són noves: se les inventa algú i es reciten per primera vegada aquell any. De fet, com a art viu que és, les goses també estan subjecte a modes: tot i que hi ha gloses 'de sempre' també n'apareixen cada any de noves i desapareixen aquelles que ja no tenen acceptació.

La composició de les gloses es realitza els dies abans de la festa i sovint es fa col·lectivament en el marc d'un àpat amb el grup fester. A Artà, per exemple, els joves (i també altres grups d'amics o familiars) es reuneixen els dies abans per elaborar aquestes cançons, sovint amb lletres divertides, satíriques i irreverents, que es cantaran durant la festa de l'any en curs.

Modernament, allà on la festa és important dins el calendari local i el fenomen s'ha popularitzat, la glosa ha entrat fins i tot dins l'àmbit educatiu. A moltes escoles mallorquines, per exemple, s'ensenya les principals característiques de l'art de declamar i de l'elaboració de gloses, així com es dedica temps a ensenyar les gloses més conegudes als més menuts de tots.

Ditxos, lloes o trobos

També són cançons amb versos rimats els ditxos, lloes o llobes, jolies o follies, i els trobos (les 'coplas' en castellà), que es reciten a les festes de Sant Antoni tal i com es celebra en diverses poblacions del Matarranya (Queretes, Vall-de Roures, Fòrnols, La Feixneda, etc). Es tracta d'un tipus de composició rimada que comença sempre amb el característic 'Sant Antoni, Sant Antoni...' i que els portadors dels animals que s'han de beneïr diuen en el moment de passar per davant el sant. Aquestes composicions poètiques es reciten d'una manera que combina la súplica, la ironia i la denúncia social, com aquests:

Sant Antoni, sant Antoni,

una cosa te vull dir:

los pobres planten la vinya

i els rics se beuen lo vi.

Sant Antoni, sant Antoni,

sant Antoni de giner,

que a la meva butxaqueta

no hi habita cap diner.

De lloes o loes de Sant Antoni també se'n diuen a Benicarló quan els majorals, després de la crema del dimoni a la foguera i després de demanar permís a l'alcalde, recorren els carrers del poble damunt de carros i cavalleries. Cada lloero recita aquestes composicions poètiques, improvisades o no, amb un contingut que aborda els principals temes de l'actualitat política i social d'aquesta població. Al final de cada loe es llança un coet a l'aire.

La Publicata i l'Argument

Un altre tipus de composició literària pròpia de les festes de Sant Antoni són les 'publicates' que són pròpies dels pobles de la zona dels Ports que limita amb el Maestrat, com Albocàsser, Ares, Benassal, Catí i Vilafranca. Aquestes composicions de poesia popular aborden temes generals de política o qualsevol altres aspecte de la vida pública, lloances al sant i crítica social sobre esdeveniments de l'any.

Finalment, un altra d'aquestes mostres de cultura literària popular associada a la festa de sant Antoni és l''Argument' que es recita a Artà. Es tracta de llargues cançons en vers sobre els principals fets esdevinguts en aquesta vila durant tot l'any, cantats el dia de sant Antoni i composats per un 'glosador', considerat tradicionalment portaveu popular.