Gibosa decreixent 
#foguera
Articles
La ciutat de Badalona celebra les seves Festes de Maig en honor a Sant Anastasi amb moltes activitats lúdico festives i populars, d'entre les quals destaca la Cremada del Dimoni, un ritu de foc d'origen pescador durant el qual la ciutat crema els seus mals esperits.
El seguici mortuori, la crema del difunt Rei Carnestoltes i la lectura del seu testament configuren el punt i final del Carnaval de Roses, una de les celebracions festives més importants de l'any en aquesta població altempordanesa.
L'encesa d'una foguera encapçalada per una bóta enquitranada, el llançament d'un castell de focs des del campanar i l'aviada d'una sorollosa traca són els tres elements d'aquesta arrelada cerimònia que cada any té lloc el 29 de juny, diada de Sant Pere.
Xàbia celebra la seva festa major d'estiu amb els actes característics d'una festa patronal i el ritu santjoanenc de construir, encendre i saltar unes fogueres que, en aquesta població costanera, es boten amb una corona de murta en flor al cap.
Andorra celebra la revetlla de Sant Joan fent giravoltar unes falles enceses amb el foc sagrat del Canigó. Any rere any, els pobles de totes les parròquies es veuen envaïts per unes boles de foc que giravolten sense aturador i que anuncien l'arribada de la festa nacional dels Països Catalans.
La Processó de la Tramuntana és un romiatge festiu celebrat en honor de la Mare de Déu de Requesens, una divinitat cristiana que està emparentada amb aquest vent fred, fort i impetuós que bufa a les comarques del Rosselló i Empordà.
Celebrades cada any al voltant del 20 de gener, les festes de Sant Sebastià de Matadepera presenten un ampli conjunt d'activitats al voltant d'un altíssim pi que mostren la manera com els habitants d'aquest municipi reforcen els vincles amb la muntanya que els resguarda.
Villores celebra cada any una Santantonada al voltant de la barraca, una monumental foguera verda de dos pisos que recorda una presència femenina i que els seus habitants construeixen, durant tot el matí, seguint un protocol que s'ha transmès de generació en generació.
Una de les característiques més destacades de les festes de Sant Honorat a Algaida són les evolucions dels Cossiers, un conjunt de danses populars vinculades a antigues creences que reten homenatge al poder de la dona i de la natura.
Com en altres barris de la ciutat de Barcelona, el del Poblenou, al districte de Sant Martí, celebra la revetlla de Sant Joan amb l'encesa d'una foguera que és l'eix d'una festa que acaba amb l'anada al mar per prendre-hi un bany i veure com el sol balla per l'horitzó.
La del Forcall és una de les Santantonades més complertes d'entre les que tenen lloc pels volts del 17 de gener. Una trepidant representació parateatral, amb sants i dimonis, i la construcció i encesa d'una espectacular foguera són els dos grans eixos d'aquesta festa que ha estat model a seguir per a altres poblacions d'aquesta zona del nord de Castelló.
Per celebrar les festes de Sant Antoni, Canals construeix i encén una de les fogueres més impressionants de les que es fan a casa nostra. La monumental construcció fa uns 18 metres d'alçada, té una forma cònica perfectament treballada i s'encén el vespre del primer dia de les festes.
La ciutat d'Alacant celebra, pels volts del 24 de juny, una de les seves festes més importants, la de les Fogueres de Sant Joan. La celebració, que té les seves arrels en les piles d'andròmines que es cremaven durant la nit màgica, ha adoptat el model de les falles de València i s'ha convertit en un element més de la projecció turística de la ciutat.
Llucena celebra la festa del patró dels animals amb els "cantats", la foguera, la benedicció i matxada amb els animals i les tradicionals olles, una multitudinària trencada de perols protagonitzada pels més menuts que reparteix centenars de premis entre els participants.
La festa major d'hivern d'Ascó, pels volts del 17 de gener, es caracteritza per preservar encara avui, amb tota la seva singularitat, una de les tradicions que ahir més identificaven la festivitat de Sant Antoni: les corrides de cavalls, rucs i matxos.
La petita localitat de Benissuera, al cor de la Vall d'Albaida, celebra cada any la Festa de Sant Antoni amb la tradicional foguera i el Dia del Porc, un seguit d'actes relacionats amb aquest animal que inclou la realització de tot tipus de bromes.
Com en d'altres localitats de la zona del llevant menorquí Maó celebra la Festa de Sant Joan amb el foc del fester i amb la sàtira dels diables i dels bujots, unes figurotes fetes de palla o de pedaços de roba vella que s'exhibeixen públicament per satiritzar determinats aspectes de la vida local.
En sortir de la missa del gall, els organyesos no se'n van a fer cagar el tió, sinó que presencien amb admiració la representació del ball del Cavallot i la Balladora, així com la cremada del carro posterior, seguida d'una profitosa xocolatada i una cantada de cançons que dura fins gairebé les dues de la matinada.
L'any 2007, Barcelona, amb 1.605.602 habitants, tan sols va organitzar quinze fogueres en motiu de la nit de Sant Joan, és a dir, una foguera per a cada 100.000 habitants. La capital dels Països Catalans no fa honor al títol que ostenta, en una jornada en què, arreu del país, s'encenen mil i un focs, fogueres, falles, halhes... per celebrar l'arribada de l'estiu.
Des de fa uns anys les festes de Sant Joan a Lliçà d'Amunt tenen com a protagonista a una enginyosa i espectacular foguera artesanal batejada amb el nom de Girafoc al voltant de la construcció de la qual s'organitzen quinze dies d'activitats festives a l'aire lliure.