Festa de Sant Joan

Xàbia celebra la seva festa major d'estiu amb els actes característics d'una festa patronal i el ritu santjoanenc de construir, encendre i saltar unes fogueres que, en aquesta població costanera, es boten amb una corona de vidriella en flor al cap.

Xàbia és un poble de la costa valenciana que té dedicades a Sant Joan una ermita i diverses fornícules o capelles de carrer. Xàbia celebra la seva festa major pels volts de Sant Joan, patró del poble, el naixement del qual es celebra el 24 de juny. La festa combina els actes propis de la nit màgica de Sant Joan amb els actes propis d'una festa patronal.

Els actes principals de la festa de Sant Joan a Xàbia són la proclamació de les reines i dames d'honor, durant el qual es presenten les representants de la festa, tant infantils com majors; la solta de vaquetes i bous al recinte taurí; ofrena de flora a sant Joan feta a la plaça de l’Església per veïns, penyes i quintades; el correfoc, la cavalcada de carrosses i diverses exhibicions pirotècniques.

La nit dels focs

Una de les tradicions més arrelades, però, és la que té lloc el dia 23 de juny. Durant aquesta nit s'encenen cinc fogueres, que es situen en els cinc punts estratègics de delimitació del nucli antic de la població, i la gent les visita per saltar-les portant corones d'una herba especial al cap.

La tradició local diu que les fogueres han de ser saltades pels joves del poble i que, si ho fan, obtindran sort i fortuna durant tot l'any. D'aquesta manera, seguint la tradició, els joves recorren totes les fogueres, una per una i les salten. La particularitat d'aquesta pràctica a Xàtiva és que els joves porten en els seus caps corones fetes amb una planta anomenada vidriella, que aquests dies és en flor. Es tracta d'una planta enfiladissa típica de la vegetació mediterrània. Símbol de la festa, la vidriella forma part d’un conjunt de plantes considerades màgiques durant aquesta nit, ja que es pensa que la seva força protectora i purificadora es veu magnificada per l’energia especial de la revetlla de Sant Joan. També es fan corones de murta florida, una altra planta aromàtica mediterrània.

Quan arriben a l'última foguera, la més gran, anomenada 'Foguera dels trastos vells', els participants demanen un desig, es desprenen de la seva corona i la tiren al foc perquè la consumeixin les flames, acte simbòlic de deixar enrere tot allò negatiu i començar de nou, i que tradicionalment explica que allibera al portador de malalties i mala fortuna.

La nit acaba amb un espectacular correfoc que recorre les rondes de la població i que corresponen a l'antic traçat del que era la vila emmurallada.