Processó de la Tramuntana

Breu història de la processó

La Processó de la Tramuntana té els seus orígens en el romiatge que, almenys a partir del segle XVII, es feia amb sortida a Figueres i arribada al Santuari de la Mare de Déu de Requesens. Durant el recorregut, que té uns 26 km de distància, la processó incorporava gent dels pobles de l'Alt Empordà per on passava, com Cantallops, Sant Climent Sescebes o Mollet de Peralada. Es feia en una data variable entre els mesos d'abril i juny, durava tres dies, hi participava una gran quantitat de gent i incloïa, a banda de la caminada i la vetlla al santuari, l'encesa d'una gran foguera que era corresposta amb una altre que s'encenia des de Figueres.

L'objectiu de la processó ha estat sovint font de controvèrsia: mentre hi ha qui pensa que es feia amb l'objectiu de buscar la tramuntana perquè els 'sincerés' o fes granar els cereals, o perquè assequés els camps anegats per l'aigua d'unes inundacions, també hi ha qui pensa que s'hi anava precisament per demanar protecció davant els efectes perversos que aquest vent provoca al camp.

La tramuntana, vent popular

Sigui com sigui, la festa -com el seu nom indica- està relacionada amb la Tramuntana, un vent del nord i molt fred -popularment conegut per Joan de França, la Maria de França o senzillament la Gavatxa- que aixeca passions tant entre els seus detractors com entre els seus partidaris. La Tramuntana ha estat des de sempre un vent que ha inspirat respecte i temor, especialment als pagesos i pescadors, que el veuen amb mals ulls, com un enemic pels seus camps. En canvi, per d'altres, la tramuntana asseca i neteja de forma molt beneficiosa l'entorn i alhora afiança un gran sentiment de pertanyença a un territori, al 'nosaltres' empordanès. També és lloada per poetes i tots aquells qui practiquen algun esport relacionat amb el vent.

La llegenda popular explica que la tramuntana surt d'un forat -petit- situat en un indret indeterminat dels Pirineus - entre el Santuari de Requesens i les Salines- i que és activada i aturada per algú que, quan ho creu convenient, obre i tanca el forat, porta de sortida del vent. D'aquí l'expressió popular 'Que algú tanqui la porta!' que se sent quan bufa la tramuntana.

Amb l'arribada del Cristianisme, la nova religió associa la Mare de Déu (la Mare Terra) amb aquest vent i li dedica una capella molt aprop d'un dels llocs d'on es diu que prové: l'emplaçament natural on ara hi ha el Santuari de Requesens.

Les processons de la Tramuntana, avui

Avui, la processó des de Figueres ha desaparegut, i de la Processó de la Tramuntana només en queden dos romiatges parcials, des de dos pobles propers al santuari. En primer lloc la processó que fan des de Mollet de Peralada fins a Requesens cada Dissabte de Pasqüetes. I, en segon lloc, l'Aplec-Romiatge que cada 24 de juny, dia de sant Joan, fan els habitants de Cantallops fins al santuari, un trajecte d'uns sis quilòmetres a peu que té com a recompensa un dinar col·lectiu, sardanes i el cant dels goigs.