#pólvora

El Correfoc és, segurament, l’aportació més important a la festa catalana dels darrers temps. Va néixer -sense que ningú l’esperés- l’any 1980 a Barcelona en un context històric de reivindicació de la tradició pròpia i d'efervescència política que reclamava més llibertat i participació en els afers públics. I ho feu gràcies als balls de diables i el bestiari festiu, dues expressions tradicionals d’un substrat cultural forjat durant segles a partir del domini i l’ús festiu de la pólvora.

La cordà és una de les manifestacions festives més espectaculars de totes les que es desenvolupen a les festes majors d'estiu de les viles del País Valencià i és, sense dubte, la millor expressió de la passió i la devoció que els valencians senten per la pólvora i el foc.

La festa major de Reus és, per temps, tradició i participació popular, una de les més viscudes de l'inici de l'estiu a tota la geografia catalana. Entre els centenars d'actes que se celebren, destaquen les tronades, una impactant successió d'explosions a la Plaça del Mercadal que marca els moments àlgids de la festivitat.

Els trets a l'aire dels trabucaires i l'esclat eixordador de la tronada són dos dels elements imprescindibles de la Festa del Corpus de Solsona, una diada de gran tradició a la vila i que ha sabut conservar bona part de la seva estructura original.

Aviada per les dues persones més grans del poble, la tronada borgenca és un esclat impactant de trons disposats al llarg d'un rec de pólvora que dóna la volta a la plaça de l'església. La tronada anuncia que comencen els dies més alegres de l'any: els de la festa major.

Cada any en plena primavera les colles de trabucaires catalanes celebren la seva trobada anual en una vila diferent. Dos dies per compartir experiències, debats, àpats i per efectuar disparades conjuntes.