Correfoc

La Festa Major i la pirotècnia

La Festa Major de la Bisbal d'Empordà se celebra cada any pels volts del 15 d'agost, diada de la Mare de Déu d'Agost, una festa de la qual ja es té constància almenys des de finals del segle XVIII.

La festa té el seu moment de bogeria col·lectiva la nit del 16 d'agost amb l'anomenat Correfoc, una impressionant piromàquia, popular i participativa, que es desenvolupa pels antics carrers i places del barri medieval.

Des de fa uns anys també es fa el Correfoc Txiqui, la versió infantil del Correfoc, que compta amb la presència del Dragolí, fill del Drac de la Bisbal i del qual ja es té constància escrita des del segle XIX (1868). La colla dels Dracs també és l'encarregada d'organitzar la tronada d'inici de festes.

Breu història del Correfoc

Els antecedents de l'actual Correfoc cal situar-los a l'últim quart del segle xx, en ple procés de recuperació de la democràcia i de l'espai públic com a espai per a la festa popular. L'any 1983, dues entitats locals, l'associació Paufila i el grup d'animació Mitja Nota, inspirats en les actuacions de Comediants i en els balls de diables tradicionals, organitzen una primera cercavila de foc amb dimonis i un drac construït per a l'ocasió, el Drac de Dracs. Amb el temps aquella «Nit d'espetecs i fums» evolucionarà fins al Correfoc actual.

Característiques del Correfoc

Per la seva concepció, així com per la intensitat i quantitat de pirotècnia que s'hi utilitza, el Correfoc de la Bisbal és un dels actes més esperats de tota la festa i un dels de més anomenada d'entre els que es fan a tot Catalunya. Els carrers s'omplen de persones vingudes d'arreu per ballar sota el foc, per gaudir amb l'espetec de milers de coets i per embriagar-se amb l'olor de la pólvora. A diferència d'un correfoc d'una colla de diables, el de la Bisbal és un espectacle complex que requereix d'una acurada organització. S'estructura com un recorregut per diferents espais de la població, preparats per a l'ocasió amb efectes pirotècnics fixos. Un correfoc potent que compta amb recorregut consolidat pel costum, conegut per gairebé tothom i que compta amb diversos espais on la intensitat de foc és major.

El Drac i la colla dels Dracs

Els personatges encarregats d'encendre la pirotècnia i d'acompanyar els participants dins el foc són els Dracs. Els Dracs són una colla de foc que se singularitza pel fet que els seus membres no són diables, en el sentit que no van caracteritzats com a tals, sinó a imatge del drac bisbalenc. Duen vestit i caputxa negres, mitja màscara i un pal amb el qual subjecten les carretilles. Representen els éssers misteriosos -els emissaris- que acompanyen el Drac de la Bisbal.

El Drac de la Bisbal és una peça del bestiari local inspirat en la llegenda del drac de les Gavarres, el massís muntanyós que marca els límits meridionals de l'Empordà. Es tracta d'un dels dracs més antics de Catalunya, ja que ja se'n tenen referències d'entre finals del segle XVII i principis del XVIII (1704), quan consta que tirava coets en el marc de la festa de la Mare de Déu, al setembre. És de color negre, té un cos de fusta amb forma de bóta, unes ales petites i cua recargolada. El seu petit cap articulat té expressió dòcil i llança foc des de la boca, a través d'una llengua de ferro on es col·loquen els coets. Com que la peça antiga era molt fràgil, l'any 1995 la colla va decidir construir-ne una rèplica exacta per fer les sortides i per al Correfoc.

El Correfoc de la Bisbal el protagonitzen més de dos-cents membres de la colla dels Dracs (organitzats en dracs, traquis, portadors, intendents i tabalers) i hi participen els dos dracs de la Bisbal -el Drac de Dracs i la rèplica del Drac-, alguna altra figura del bestiari de foc català i la geganta mamelluda Rigoberta.

Recorregut actual

El Correfoc comença a la plaça del Castell on es llancen diferents efectes pirotècnics i on els dracs comencen el seu recorregut encenent carretilles. La primera aturada és a la plaça Major, on es fa el primer ball amb els dracs. El recorregut segueix pels estrets carrers del nucli antic fins al pont del carrer Cavallers on la Rigoberta i els dracs tornen a ballar. Una mica més amunt, a la plaça Llibertat, es fa una parada i té lloc una remullada col·lectiva des de potents mànegues al so de la música i amb efectes lumínics. Tot seguit, els participants, que van protegits amb barrets de palla, han de superar un dels indrets mítics del Correfoc, el Túnel de la Mort, un pas estret on el nivell d'espurnes i fum agafa una intensitat impressionant.

El recorregut segueix pel carrer ample, on es beneeix tothom amb un gran nombre de potents cascades/cortines d'espurnes i finalitza de nou a la plaça del Castell, amb l'últim ball dels dos dracs amb música de cobla interpretada en directe. Tanca aquesta nit un gran castell de focs artificials que els participants gaudeixen estirats a terra, extasiats després de dues hores submergits dins el foc.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé