Gibosa decreixent 
#festa major
Articles
La festa del Pi que celebra el patronatge de Santa Coloma a la vila de Centelles és una mostra irrefutable dels ancestrals cultes amb arbres que es professen a les terres de parla catalana. Hi ha moltes teories sobre el seu origen però les primeres dades escrites sobre actes similars són de l'any 1620.
Festa major
La Creu Alta, Sabadell (el Vallès Occidental)
Cap de setmana anterior al dilluns de Pasqua Granada
L'antic poble de la Creu Alta -avui annexat com a barri a Sabadell- celebra la seva festa major el cap de setmana anterior a la Pasqua Granada, amb un seguit d'activitats protagonitzades pels elements de la cultura popular catalana.
L'esperit associacionista de les antigues entitats santboianenques, com l'Ateneu Santboià i l'Ateneu Familiar es posa de nou en marxa quan, a mitjans de maig, comença la Festa Major de sant Baldiri. La ciutat de la llibertat, el rugbi i el sanatori per malalts mentals celebra una de les festes majors més matineres.
Vacarisses celebra, cada darrer cap de setmana de maig i coincidint amb la seva festa major petita, la Baixada i Vetlla de la Vaca. Es tracta d'una recreació festiva d'una llegenda local que culmina amb la cocció al foc, durant tota la nit i poc a poc, d'una gran vaca que serveix de primer plat pel dinar popular de l'endemà.
Les festes de maig d'Alcanar, dedicades a un dels sants que es veneren a Catalunya com a patró dels pagesos, tenen com a protagonista destacat als bous, sempre motiu d'enceses polèmiques entre els seus partidaris i els seus detractors.
El Ball de l'Eixida, una àliga bicèfala, lo Tossino, la Fira del Cóc i un multitudinari espectacle nocturn amb totes les entitats de cultura popular (la Nit del Tararot) són els principals elements de la Festa Major de Maig, la celebració més important de l'any a la ciutat.
La festa major de Lleida, una de les més matineres de les grans ciutats del Principat de Catalunya, ha sabut sempre combinar innovació i tradició, presentant any rere any un programa d'activitats de gran envergadura i adaptat a tots els públics i gustos imaginables.
La Festa Major de Ripoll s'estructura al voltant de la diada del seu patró, Sant Eudald, que es celebra l'11 de maig. La vila enceta així un període de força celebracions festives que seguiran el cap de setmana següent amb la celebració de la Festa de la Llana i el Casament a Pagès.
Cullera celebra les seves festes majors en honor a la Mare de Déu del Castell, amb les processons d'anada i tornada de la imatge del seu santuari al poble, la cercavila de Sant Vicent Ferrer i la processó de la Nit de l'Aurora al barri marítim de Sant Antoni.
Dotada de nous continguts als anys 90, la festa major de Celrà, que se celebra sempre pels volts del 7 de maig en honor a un antic protector de la pagesia, és la festa més important del poble i té per protagonistes a les flors i els engalanaments florals que els veïns i veïnes realitzen.
Coincidint amb la Festa de Sant Jordi, Montgat celebra durant quatre dies una de les seves dues festes majors. Un tastet de faves, el plat més típic del municipi, la trobada de gegants i un correfoc en són els actes més esperats.
Festes de Sant Josep Oriol
Barri Gòtic, Barcelona (el Barcelonès)
Cap de setmana proper al 23 de març
Les festes de Sant Josep Oriol o festa major del barri del Pi de Barcelona se celebren cada any el cap de setmana més proper al 23 de març. Durant tres dies s'escenifiquen la llegenda del sant i els atracaments del famós bandoler català Perot Rocaguinarda, que va ser un dels veïns més llegendaris del barri.
El Prat de Llobregat celebra la seva festa major amb un programa d'actes que destaca per l'elevat nombre d'espectacles de teatre de carrer, pels concerts de cantants de renom i pel Pratifoc, un correfoc que protagonitza la colla de diables local.
La festa major de Molins de Rei es celebra cada any pels volts del 29 de setembre, diada del patró de la vila. D'entre els centenars d'activitats programades destaca el Correcuita del Camell, el passeig d'una gran figura del bestiari festiu català que es dedica a empaitar a menuts i grans.
Sitges tanca l'estiu amb la Festa de Santa Tecla, una festa major petita que compta amb una estructura ritual centrada en la celebració de l'ofici i l'ofrena col·lectiva dedicada a la patrona, un seguici que és protagonitzat per una gran quantitat d'entremesos i elements festius.
Un dels actes més singulars de la Festa Major de Sant Pere de Torelló són "Les Carretilles", un costum pirotècnic amb més de cent anys de tradició que serveix per marcar l'inici de les celebracions i que consisteix en l'encesa de centenars de coets erràtics per part dels pabordes.
El dia 23 de setembre, diada de Santa Tecla, és la jornada central de la festa major de Tarragona, una de les més emblemàtiques de Catalunya. Les matinades, l'anada i tornada a ofici, els trompeters, la tanda de lluïment, els castells, la processó, l'entrada del braç a la catedral, el cant dels goigs i el castell de focs configuren una seqüència ritual ben delimitada i plena d'excitació.
Un dels actes que distingeix la Festa Major de Sant Feliu de Codines és el tradicional Correfoc del Follet i la Fantasma. Es tracta d'un correfoc que, a mesura que avança, recrea una de les llegendes més antigues i populars del municipi.
Se celebra pels volts del 8 de setembre des de l'any 1930 en honor a la Mare de Déu de la Serra i inclou centenars d'actes de tipus lúdic, cultural i esportiu. El moment culminant de la festa és l'actuació dels elements i grups festius locals a la plaça Major els dies 8 i 9.
Durant tot l'any, bona part de la població de la vila de Granollers es divideix en dos bàndols que s'enfronten aferrissadament durant els dies de festa major. La imaginativa rivalitat i les múltiples competicions que existeixen entre les colles dels Blancs i els Blaus, han contribuït a fer una celebració popular lluïda, emocionant i oberta a la participació de tothom.
Durant tot un dia, la pacífica vila de Taradell rep l'accidentada visita d'en Toca-sons, un bandoler català del segle XVII, recordat a moltes llegendes pels seus peculiars mètodes. Enmig de la Festa Major del poble, la Festa d'en Tocasons, s'ha transformat, amb el temps, en una singular evocació popular a l'aire lliure on participen molt activament gairebé tots els taradellencs.
Tot i que El Catllar no té colla castellera, la seva diada -que se celebra en el marc de la Festa Major- és, per tradició i per situació en el calendari -just abans de les grans diades de l'Arboç i Sant Fèlix-, una de les jornades més emblemàtiques del calendari casteller.
La Carretillada del Ball de Diables de l'Arboç és un dels actes de foc més mítics dins el món dels diables festius a Catalunya. Es tracta d'una impressionant encesa conjunta de carretilles i altres artefactes pirotècnics que posa punt i final a la representació de l'Acte Sacramental parlat que la colla escenifica la nit de sant Julià, en el marc de la festa major.
El barri de Sants celebra la seva festa major pels volts del 24 d'agost, diada del seu patró sant Bartomeu. Les festes, que daten almenys de mitjans segle XIX, es caracteritzen pels guarniments dels carrers que els seus veïns elaboren amb mil i un motius.
Les sardanes i els gegants, juntament amb les evolucions dels Ducs i tots els actes que es desenvolupen a l'espai de barraques, són alguns dels elements de la Festa Major de Sant Genís de Torroella de Montgrí, una de les d'anomenada d'entre les que es celebren a l'Empordà durant l'estiu.
La Festa Major de l'Arboç, que es celebra cada any pels volts del quart diumenge d'agost, segueix el model penedesenc de festa major d'estiu: el seu epicentre és la processó d'anada i tornada de la imatge del patró que està formada per tots els balls populars i tradicionals.
La Plaça Nova i altres espais del Barri Gòtic de Barcelona acullen, sota l'atenta i incrèdula mirada dels turistes que hi ha pel barri, la seva festa major d'estiu. Les Festes de Sant Roc, que compten amb més de quatre segles d'història, tenen un programa d'activitats que ha perviscut quasi inalterables des de la seva primera edició.
La festa major de Sant Feliu s'havia celebrat sempre el dia 10 d'agost coincidint amb la diada del sant fins que, d'un temps ençà, la festivitat s'havia anat diluint. Els darrers anys, amb l'impuls de la Regidoria de Cultura i les entitats de la vila, s'ha decidit tornar a celebrar aprofitant la presència cada cop més nombrosa de santfeliuencs i santfeliuenques durant aquestes dates.
Amb pocs anys de vida, el Terrazel s'ha convertit en l'acte central de la festa major de la vila. Gegants, cap-grossos, balls, música i foc, configuren una celebració intensa que convida a reflexionar sobre els perills que corre la natura amb el model de desenvolupament econòmic vigent.
Durant tot un cap de setmana Falset viu la seva festa major amb tradicions ben arrelades, com la Cercavila de l'Espígol, el Ball de Coques, la Tupinada, la Cercavila de les Danses i la Batalla de Flors, una guerra de confetti entre carrosses guarnides i els espectadors.
L'acte més multitudinari de les festes patronals de Sant Llorenç de Cardassar és una cursa popular nocturna que aplega més de 3.500 persones vingudes de tota l'illa de Mallorca per córrer sota el lema Més sans que un gra d'all.
La Festa Major de Vilanova i la Geltrú neix del vot que la població va fer a la Mare de Déu de les Neus al segle XVIII, quan una ratxa de pedregades va malmetre les vinyes. Des d'aleshores és la patrona de la ciutat i a ella es dediquen les multitudinàries celebracions que durant sis dies omplen la vila d'un gran ambient festiu.
La festa major d'Oliana que se celebra cada any a principis d'agost està dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, patrona de la població. En aquesta festa s'hi havia ballat un Ball de Bastons, un Ball de Cascavells i l'anomenat "Ballet de Déu", avui perduts.
Lloret de Mar celebra la seva festa major d'estiu amb un gran nombre d'activitats, d'entre les quals destaquen el Ball de Plaça, un ball solemne amb unes almorratxes plenes d'aigua perfumada, i la tradicional anada per mar a l'ermita de Santa Cristina, ja documentada a mitjan segle XVI i que inclou la regata de llaguts S'Amorra, Amorra.
Per celebrar la festa major d'estiu, els habitants de Xerta prenen cada any els carrers per fer tot tipus de jocs amb bous, una pràctica que també realitzen en el marc de la festa major de Sant Martí. Es tracta d'una tradició mil·lenària, tan pol·lèmica entre els grups animalistes com arrelada en algunes poblacions del sud de Catalunya i a les terres valencianes.
La festa major de Blanes es celebra pels volts del 26 de juliol, diada de Santa Anna, patrona de la vila. Les celebracions duren diversos dies entre el cap de setmana anterior i el següent i tenen com a acte estrella el Concurs de Focs d'Artifici de la Costa Brava conegut popularment com a 'Focs de Blanes'.
Begues celebra la seva festa major pels volts del 25 de juliol, diada de Sant Jaume, amb la sortida de la Cuca Fera, un tipus de bèstia de la fauna fantàstica catalana molt present en les festes d'aquest moment de l'any i de la que el municipi en té l'exemplar més gran i antic de Catalunya.
La festa de Santa Margalida de Felanitx té per protagonistes als Cavallets, un conjunt de danses rituals l'origen del qual es remunta al segle XVII. El formen set infants, nins i nines d'edats compreses entre els 10 i els 13 anys dels quals 6 duen una figura de cavall passada pel cos i l'altre és la dama, que sol ser una nina que duu un capell vermell i un ramellet d'alfabeguera.
Cada tercer cap de setmana de juliol, Taüll celebra la seva festa grossa amb la tradicional baixada de falles, el ball de festa major i els populars Ball Pla i Ball de Sant Isidre, que compten amb la participació de la gent del poble, de tota la Vall de Boí i d'altres indrets d'arreu del país.
La festa major de Sant Zenon, dedicada al patró dels amants del vi, és la més emblemàtica de la vila i la formen quatre dies de festa grossa que venen marcats per les populars Completes, el multitudinari castell de focs a la platja, la trobada de gegants i diversos espectacles per a la canalla.
La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge de juliol en honor als sants patrons de la ciutat, sant Pere, sant Cristòfor i sant Valentí. Els actes se succeeixen de divendres a dimecres, tot i que el seu moment àlgid és el diumenge després del 29 de juny, amb la sortida del seguici festiu i l'exhibició castellera.
Festa Major
Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental)
Cap de setmana proper a Sant Pere i 29 de juny
La festa major, que es celebra en honor a Sant Pere i és la porta d'entrada de l'estiu a la vila, té com a element destacat el ball del Paga-li Joan! una centenària tradició local. La festa també inclou un intens programa d'activitats per a petits i grans, una programació jove i alternativa, i un còctel de concerts i espectacles que omplen d'energia la ciutat.
Coincidint amb la tradicional celebració d'arribada del solstici d'estiu, comuna a gran part dels indrets de la nostra geografia, Valls viu també la seva festivitat anual més emblemàtica: la Festa Major de Sant Joan, dedicada al patró de la ciutat.
Cada 17 de juny la Pobla de Segur renova la seva devoció envers la Mare de Déu de Ribera, patrona de la vila, a qui lloen oferint-li flors i realitzant una baixada de falles. La festa se celebra des de mitjans segle XX, quan la vila era el centre econòmic i turístic d'aquesta zona dels Pirineus lleidatans.
És una de les mules festives més emblemàtiques de Catalunya i tota una icona d'aquesta població de la Garrotxa on, en dies de festa, no és estrany veure-la penjada en balcons i finestres, al costat de domassos i banderes. De caràcter alegre i entremaliat, només surt tres vegades l'any i disposa d'un ball, una cançó i una música propis.
La festa major d'hivern de Pallejà s'estructura al voltant del 12 de febrer, dia festiu a la població, i el cap de setmana més proper a aquesta data. Dos dels actes més emblemàtics de la festa són les Torrades, el sopar popular cuit al foc del 12 de febrer a la nit, i la trobada gegantera.
Una de les característiques més destacades de les festes de Sant Honorat a Algaida són les evolucions dels Cossiers, un conjunt de danses populars vinculades a antigues creences que reten homenatge al poder de la dona i de la natura.
Durant 10 dies l'antiga vila de Sant Andreu de Palomar celebra la seva Festa Major, una de les manifestacions festives populars més importants de la ciutat de Barcelona. Destaca per les seves cercaviles dels grups de cultura popular i per l'escenificació de l'antic drama sacre de la Vetlla de Sant Andreu.
El cap de setmana més proper al 30 de novembre, Òrrius celebra la festa major d'hivern en honor al seu patró, Sant Andreu. L'encesa pirotècnica i festiva de l'enllumenat de Nadal i el repartiment dels tradicionals peixos, són alguns dels elements més característics de la celebració.
Durant tota una setmana Lloret de Mar celebra la Festa Major de Sant Romà, una celebració que per a molts lloretencs i lloretenques, és la veritable Festa Major, la més viscuda i la que organitzen les entitats, doncs a l'estiu estan molt ocupats amb les feines relacionades amb el turisme.
El protagonista gastronòmic de la Festa Major de Teià, que se celebra pels volts de Sant Martí amb nombrosos actes culturals i esportius, és el farcit o relleno, un plat confitat de pomes farcides que només s'elabora per aquesta festivitat. Aquests dies se'n fa un Concurs i un Tast Popular.
La Festa Major de Sant Martí dura tota una setmana i es caracteritza per una exquisidesa gastronòmica local: el farcit o relleno de pomes, un plat d'origen medieval que només s'elabora en aquestes dates.
Festa Major de Sant Martí
Calonge, Calonge i Sant Antoni (el Baix Empordà)
Cap de setmana més proper a l'11 de novembre
Calonge celebra, al voltant de la festivitat de Sant Martí, el gruix de les activitats culturals i esportives de la seva Festa Major d'Hivern. Un dels actes més destacats d'aquesta festa és la celebració i ritus d'arribada del primer vi de la temporada i l'elecció del personatge Sa Bardissa de l'any.
Fires i festes de Sant Narcís
Girona (el Gironès)
cap de setmana anterior i posterior al 29 d'octubre
En plena tardor, quan el fred ja comença a fer acte de presència, Girona celebra la seva festa major. Les Fires de Sant Narcís congreguen cada any milers de gironins i altres catalans vinguts d'arreu per viure-hi una festa d'alta volada.
La Festa Major de Sant Martirià de Banyoles s'estructura al voltant de tres grans eixos: la seqüència ritual tradicional protagonitzada pel drac i els gegants, les jornades competitives de música de cobla i sardanes, i la programació musical de les barraques.
El barri marítim de Barcelona celebra, cada any pels volts del 29 de setembre, una Festa Major que se singularitza per la sortida del tradicional Canó de Sant Miquel, un canó festiu que recorre els carrers del barri disparant llaminadures.
Llíria és un bon exemple de com l'orografia influeix enormement en el calendari festiu d'una localitat. La lloma calcària de 217 metres d'altura que presideix la ciutat, coronada pel monestir de Sant Miquel, ha marcat des de sempre el tarannà dels llirians. Ja al segle XV, va ser un important centre de pelegrinatge, fet que va ser aprofitat per organitzar-hi una fira agrícola que, amb els anys, ha derivat en una gran festa de 15 dies de durada.
La Cercavila de la Santa Tecla Petita, que surt a la tarda des de la Plaça de la Font, és la pràctica reconstrucció, a escala menuda, del Seguici Popular dels grans que, poc a poc des del seu tímid inici l'any 1998, ha anat incorporant nous balls i elements.
El primer cap de setmana de setembre és la data assenyalada per a la Festa Major de Sabadell, una celebració que compta amb un amplíssim ventall d'activitats. Un dels esdeveniments més esperats de la festa és el Ball de la Bola, una dansa que es balla amb un còctel explosiu de cervesa, gasosa i rom amb un esponjat de sucre sòlid.
Les festes majors de Gandesa se celebren en honor de la Mare de Déu de la Fontcalda i tenen una durada de 5 dies. Els seus actes més característics, a banda de tots aquells que no falten a cap festa major, són la plega, el ball de la Dansada o jota gandesana, la desfilada de carrosses guarnides i els cóssos.
Fins a 1.000 euros s'ha arribat a pagar per la coca de goig que se sorteja cada 24 d'agost a Roda de Berà, en la tradicional subhasta del Pa Beneït que se celebra en el marc de la festa major en honor a Sant Bartomeu.
La Festa Major de La Llacuna és, sens dubte, la màxima expressió festiva d'aquesta vila anoienca. Des de fa uns anys, la celebració ha anat agafant més empenta i ha anat enriquint mica en mica un seguici festiu que es mostra en la seva màxima plenitud cada primer cap de setmana d'agost.
Les festes majors a La Ràpita duren 10 dies i són unes de les més completes de les Terres de l'Ebre. Les festes es caracteritzen per incloure, a més a més dels actes clàssics de tota festa major, totes les modalitats dels jocs amb bous, un bon grapat d'àpats populars i gratuïts, la sortida de les carrosses guarnides i una festa marítima.
L'Àliga de Valls és una de les peces més estimades de la imatgeria festiva de la capital de l'Alt Camp. Surt dues vegades l'any, per Corpus i per Sant Joan, i excepcionalment per les Festes Decennals, i es caracteritza per portar una corona reial, conservar la tradició de dur un colom viu al bec i ballar acompanyada per 3 aligons.
Sardanes i balls configuren el gruix de la festa major d'hivern de Ribes de Freser, celebrada en honor al patró sant Valentí, un sant que sembla hereu d'antigues divinitats invocades per afavorir el renaixement de la natura i evitar les pluges excessives.
Balaguer celebra la seva Festa Major amb un ampli conjunt d'activitats al voltant del 9 de novembre. Les celebracions estan dedicades al patró de la ciutat i giren al voltant d'una imatge de fusta que la tradició explica que fou la primera al món en representar a Jesús a la creu.
La Festa Major del barri del Clot-Camp de l'Arpa de Barcelona, al districte de Sant Martí, és una celebració que dura dues setmanes i que es caracteritza per la gran participació dels veïns.
Les Fires i Festes de Gandia són conegudes per les tradicionals bandes del Tio de la Porra, unes comparses grotesques i satíriques que anuncien, amb un to burleta i irreverent, l'arribada de la festa pels carrers i les escoles. Aquestes comparses fins i tot satiritzen el propi Ajuntament i simbolitzen el traspàs de poders al poble.
La festa major de Torelló, que es celebra en honor de Sant Feliu, la protagonitzen les esbojarrades propostes festives del col·lectiu 'Deixebles de Sant Feliu', d'entre les que destaquen el Poliphilo, la baixada de carretons, el Rimini i la Porronada, un esbojarrat correbars popular que algun any ha acabat amb aldarulls.
Cada penúltim cap de setmana de juliol, Sant Vicenç dels Horts celebra la seva festa major d'estiu amb el Mamut Venux, una espectacular peça del bestiari de foc que té el seu origen en les importants restes prehistòriques que es van trobar a la vila.
Montornès del Vallès celebra la seva festa major petita, d'hivern, pels volts del 29 de novembre, Diada de Sant Sadurní. La festa compta amb diverses activitats d'entre les que destaca la cercavila del sant i les activitats relacionades amb l'arròs i el foc.
Festa major i Capvuitada
Caldes de Montbui (el Vallès Oriental)
segon i tercer cap de setmana d'octubre
A mitjans d'octubre Caldes de Montbui viu un dels moments festius més intensos de l'any. En dos caps de setmana consecutius la vila celebra la Festa Major, protagonitzada en bona mesura pels actes organitzats pel Ball de Diables local, i la Capvuitada, que culmina amb el popular Aplec del Remei.
Les Festes de la Beata se celebren en honor a Santa Catalina Tomàs amb gairebé dues setmanes d'intensa activitat lúdica i cultural concentrada especialment durant el cap de setmana del 28 de juliol o, en el seu cas, el cap de setmana posterior a la data assenyalada i en què la sortida del dimoni del divendres de festes aporta l'element més tradicional i genuí.
Durant quasi dues setmanes els carrers de Salou s'omplen d'innombrables activitats lúdico-festives que tenen el seu punt àlgid en el Cós Blanc, un dels actes més multitudinaris de l'hivern tarragoní i expressió més genuina de bon part de la comunitat salouenca.
La sortida de La Capta és el primer senyal que tot és a punt per a l'inici de la festa major més típica del Penedès: la Festa Major de Vilafranca. La Capta està formada per una comitiva de més de dues-centes persones que recorre totes les cases i botigues de la vila amb l'objectiu de vendre el programa, l'estampa de sant Fèlix i el regal.
Festa Major
Monells, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (el Baix Empordà)
pels volts del 25 d'agost
Monells celebra la Festa Major de Sant Genís amb sardanes, gegants, la vaca i les quatre vedelletes, unes peces de bestiari que, juntament amb el Concurs de Munyir Vaques, recorden els vincles que el municipi té amb aquest animal, en el passat però també en l'actualitat.
La Festa Major de Sant Martí Sarroca es celebra cada any el tercer cap de setmana de juliol amb un programa d'actes divers que inclou exposicions culturals, campionats de tot tipus d'esports, castells, menjars a la fresca, balls de nit, concursos de truites i alguna sorpresa d'última hora...
La Festa Major de Vic se celebra en honor a Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat, i compta amb un programa divers i ampli que combina els elements d'arrel més tradicional, com el ball de l'Àliga o la dansa de l'Espígol, amb un complert repertori d'activitats complementàries.
No fa gaire, el 29 de juny, solemnitat dels sants Pere i Pau, era festa arreu. Durant la vigília, s´encenien fogueres com encara es fa per sant Joan i la nit del 28 al 29 era tinguda per màgica. D´un temps ençà, l´església es va veure forçada a renunciar a la festivitat, però els pobles que tenien el pescador per patró van mantenir-ne el caràcter festiu. Entre aquests pobles, hi havia Ribes
La Festa Major que la vila de Cambrils celebra durant la primera quinzena de desembre en honor a la seva patrona, la Immaculada Concepció, culmina amb el record d'un dels moments més terribles de la seva història: el setge sofert a mans de les tropes castellanes l'any 1640.
La festa major d'Amposta dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, acull durant més d'una setmana tot un seguit d'esdeveniments que fan d'aquesta celebració una de les festes d'estiu més diversificades i complertes del Principat.
Festa Major i Ball del Cornut
Cornellà del Terri (el Pla de l'Estany)
De Divendres Sant a Dilluns de Pasqua
Els habitants de Cornellà del Terri celebren la seva festa major coincidint amb la Setmana Santa. Entre Divendres Sant i Dilluns de Pasqua, es succeeixen una gran quantitat d'activitats festives que giren al voltant de la plantada de l'arbre maig i d'entre les quals destaca, per la seva popularitat, una dansa còmica anomenada Ball del Cornut.
Palau de Noguera, un agregat a la vila de Tremp, celebra la seva festa grossa amb el popular Ball del Contrapàs, una dansa d'origen religiós que ballen els homes a la plaça i que uneix a tot el poble.
Una de festes majors amb més afluència de públic i participants de tota la Vall Fosca, al Pirineu del Pallars Jussà, és la que es celebra cada any a Senterada, amb una programació musical molt complerta que inclou des d'havaneres fins a un tecknival, un festival de música electrònica a l'aire lliure.
La Festa Major de Bàscara té per protagonista indiscutible un element molt present a la comarca: la carbassa. Durant aquests dies es realitza una exposició d'aquest fruit, on es mostren les seves diverses varietats, així com les seves exquisides i múltiples possibilitats gastronòmiques.
La Diada Castellera del primer diumenge de les Festes omplirà la Plaça de la Font, al punt del migdia, per veure l'actuació de les dues colles grans de la ciutat, els Xiquets de Tarragona i la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que estaran acompanyats per la Colla Vella del Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa.
Celebrada pels volts del 15 d'agost, la Festa Major de Moià té, en l'actualitat, dos protagonistes destacats: la Festa de l'Arbre Fruiter, que ve celebrant-se ininterrompudament des de l'any 1905, i la Cabra d'Or, una innovadora celebració basada en una popular llegenda local que se celebra des de l'any 2010.