Festes patronals

Els set pecats capitals envaeixen la vila mallorquina de Sant Joan la revetlla del 29 d'agost, diada de sant Joan Baptista, altrament conegut com a Sant Joan Degollat. Els dimonis surten rabiosos a empaitar la gent que, si no vol rebre, s'ha de situar darrere la colla de xeremiers i fabiolers.

Sant Joan, coneguda antigament com a 'Sant Joan de Sineu', vila del centre de Mallorca, fundada l'any 1300, celebra des de temps immemorials les conegudes com a Festes de Sant Joan o festes des dimoni. Per Sant Joan Degollat, el municipi s'imagina, per uns instants, com deu ser l'infern, amb tot de dimonis voltant pels carrers empaitant i donant fuetades i bastonades a tothom qui se'ls posi al davant.

Originàriament, les festes patronals estaven protagonitzades per un sol dimoni, 'es dimoni gros', que s'encarregava d'empaitar tots els santjoaners que sortien al seu pas. Tot i la popularitat de la festa, Sant Joan havia de contractar algú de les rodalies (Petra, Algaida, Montuïri...) per fer de dimoni, ja que no hi havia cap santjoaner disposat a fer-ho.

A mitjans dels anys noranta, però, la festa es va reformular, multiplicant el dimoni per set i reconvertint-lo en els set pecats capitals (luxúria, cobdícia, golafreria, ira, enveja, orgull i mandra). Tots ells, actualment, són joves i gent del poble que esperen tot l'any per poder fer de dimoni. Com que la festa ha anat cada cop a més, i el desig de nins i joves per fer de dimoni és cada cop major, fins i tot també hi ha qui es planteja la possibilitat que la festa evolucioni cap a una dimoniada en què hi participi tothom qui ho desitgi, és a dir, no només les set persones triades per l'organització.

Dues hores de corredisses

La revetlla de Sant Joan Degollat, cap a les set de la tarda, és el dia i l'hora en què els dimonis aterreixen sant Joan amb la seva sortida rabiosa de l'ajuntament. Els set pecats capitals realitzen una passejada per tots els carrers de la vila acompanyats de mitja dotzena de xeremiers i fabiolers, en què corren, salten, ballen, s'enfilen, s'amaguen, es posen per carrers no previstos... Quan es troben algú despistat pels carrers, el fuetegen amb la corda que va lligada a la barreta que duen a la mà.

La pallissa és més simbòlica que real, per bé que, si se'ls provoca (estirant-los el picarol, dient-los "banya verda"...), el dimoni es pot arribar a enfadar de valent i pegar ben fort, ja que té llicència absoluta per fer-ho. De fet, en els darrers anys, fins i tot hi ha qui visita la festa amb ganes de córrer davant del dimoni a l'estil dels Sanfermines de Pamplona.

Alhora, si aquests dimonis no fan prou espectacle, no corren prou o no tusten prou, els santjoaners no tenen remordiments en titllar-los de "fluixos" i criticar-los obertament. És per aquest motiu que, si després de l'horeta o dues que han estat recorrent tot el poble, hi ha gent encara insatisfeta, tornen a donar un altre tomb per la vila.

Els dimonis, doncs, acaben la jornada exhausts. Com que duen vestits de roba de sac, acaben amarats de suor, tot i que els organitzadors no hagin parat de donar-los aigua durant tot el recorregut.

Els nins també fan festa

Antigament, quan per Sant Joan hi campava 'es dimoni gros', també n'hi havia uns altres dedicats a atemorir la canalla, sense fer-los cap mena de mal, tan sols passejant-se en cercavila pel seu devora: el dimoni petit i els cabeçuts.

La festa, avui en dia, també s'ha reformulat en aquest aspecte i són els set pecats capitals els que surten el primer dia de la celebració. És un dia molt calmat, gairebé de passeig de lluïment, en què els nins es posen a plorar tot just veuen els dimonis.

De Sant Joan Baptista a Sant Joan Degollat

Sant Joan, vila agrícola, va decidir, un bon dia de la seva història, que no podia honorar a sant Joan com seria convenient si la festivitat continuava celebrant-se el 24 de juny, època en què el camp requereix molta mà d'obra i la gent es trobava foravila, treballant. És per aquest motiu que els santjoaners van decidir traslladar el patronatge de la seva vila a un altre sant Joan, el de l'agost, època en què la feina del camp ja està feta.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Ajuntament de Sant Joan