Transsegre

Calor, aigua, imaginació i un gran ambient festiu, són els principals ingredients de la Transsegre, una celebració que reivindica la recuperació de l'espai natural del riu mitjançant un descens esbojarrat i no competitiu sobre originals construccions artesanes que cada any aplega més participants entusiastes.

Una festa d'invenció recent, però consolidada

L'any 1984, un grup d'amics de la capital de la Noguera amb ganes de divertir-se, van decidir combatre la calor i l'avorriment agafant un gran pneumàtic de tractor, afegint quatre fustes per poder seure i baixant pel riu Segre d'una forma gens ortodoxa. Van gaudir tant amb l'aventura que van decidir marcar la data i repetir-la durant els anys següents. Amb el temps els navegants van començar a veure que la seva iniciativa provocava la curiositat de moltes persones que, entre rialles, s'acostaven al marge del riu a veure'ls passar. Avui són gairebé 2.500 les persones seduïdes per la idea i en les darreres edicions han participat més de dues-centes embarcacions.

Una de les coses que fan que la Transsegre sigui una festa com poques és que des dels seus inicis és organitzada per un grup reduït de gent del poble, al marge de les grans institucions locals. La celebració es fa regularment des de fa molts anys, quan els membres de L'Admiral Cupps Light van decidir batejar-la i obrir-la a la participació de tothom. Els únics requisits que s'han de complir per poder participar d'aquesta peculiar baixada pel Segre és ser major d'edat i no construir la barca amb bidons, ferros ni cap material que pugui fer mal als competidors. I és que els navegants, que no solen ser gaire experts, topen sovint els uns amb els altres.

Requisits per participar-hi i premis

Cada embarcació ha de portar un mínim de dues persones i durant la baixada, els participants poden actuar espontàniament, canviar-se de barca i cantar o ballar damunt dels enginys aquàtics. L'única obligació que s'imposa és que respectin la 'la llei dels mariners' i ajudin als altres en cas que es trobin en problemes.

Els primers anys l'objectiu era guanyar la cursa i es premiava la barca que arribés abans a Balaguer, però les ganes d'intentar que tothom, independentment de la traça o l'experiència, hi pogués participar, va impulsar a modificar les normes. En l'actualitat es donen premis a la barca més ben decorada, a la més xaranguera o a la construcció més original. Entre d'altres trofeus es pot guanyar una pedra de riu, un peix, una llonganissa o un parell de texans.

Dos dies esbojarrats

La primera part del recorregut s'inicia el dissabte a la tarda. Enmig d'un ambient de joia, les barques surten d'una mica més avall del pantà de Camarasa i comencen la baixada per aigües manses fins al poble de Sant Llorenç de Montgai. A la nit, al Parc de la Transsegre cada any es fa una gran festa amb sardinada, havaneres, rom cremat, un espectacle piro-musical i ball d'orquestra fins a la matinada.

Diumenge, la festa aquàtica continua. A les deu del matí, els participants que dissabte van arribar a bon port, lluitant amb la ressaca, surten de la presa del Partidó, a Gerb, i fan un recorregut de més de quatre quilòmetres per acabar a Balaguer.

Durant els dos descensos, el de dissabte i el de diumenge, les embarcacions baixen tranquil·la però festivament pel riu seguint el corrent i amb l'ajuda de rems. Durant el trajecte els participants mullen als nombrosos espectadors que hi ha als marges i també als membres d'altres embarcacions amb l'ajuda de llançadores d'aigua de fabricació casolana i amb cubells de totes mides. Hi ha abordatges, jocs i tot tipus de bromes i facècies entre els participants.

De fet, tothom participa de la celebració, perquè mentre els navegants fan esforços per acabar la cursa, els acompanyants i el nombrós públic assistent es diverteixen amb els grups d'animació que fan més curta l'espera des de terra ferma.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Manel Carrera i Escudé