Gibosa decreixent 
#aigua
Articles
Tot i que quan hom pensa amb l'ou com balla el relaciona quasi sempre amb Barcelona i amb la seva Festa de Corpus, aquesta associació no és del tot encertada. Per una banda, perquè la història documenta ous com balla fora de les dates de Corpus i per l'altra, perquè són moltes les poblacions catalanes que en l'actualitat han integrat aquest recurs festiu en la seva programació de Corpus.
Una massiva participació popular, unes catifes elaborades exclusivament amb clavells i altres materials naturals, enramades i el muntatge d'una font efímera dedicada a l'Ou com Balla són quatre dels trets que singularitzen la Festa del Corpus en aquesta localitat vallesana.
Cada primer diumenge de maig els habitants de Gandesa es desplacen a peu fins a la Fontcalda, un paratge únic i privilegiat construït a redós d'un brollador natural d'aigües calentes que, des de temps immemorials, han estat considerades sagrades.
Almacelles celebra una gran festa per commemorar, amb centenars d'activitats i una espectacular rua de carrosses guarnides, un dels esdeveniments que van ser cabdals per al desenvolupament de la vila: l'arribada de l'aigua mitjançant el Canal d'Aragó i Catalunya l'any 1910.
Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.
Un ninot passejat com un ídol popular, el repartiment d'aigua sagrada, la història religiosa d'un sant guaridor d'una epidèmia i la crema ritual de bruc pels carrers i places, són els elements característics de les Festes de Sant Albert del Barri de Gurb de Vic.
Festa dels Elois
Berga (el Berguedà)
Quart cap de setmana de juliol/Diumenge posterior al 25 de juliol
Cada quart cap de setmana de juliol, Berga s'omple de de cavalls, muls, ases i els seus acompanyants vinguts d'arreu del país i disposats a rebre una benedicció popular que consisteix en el llançament de galledes d'aigua des de balcons i finestres dels carrers per on passen.
L'Escaldàrium és, malgrat la seva recent història, una de les cites festives més esperades de l'any per bona part dels calderins. Aquesta singular manifestació festiva, única en el seu gènere, té lloc a mitjans de juliol i té com a elements principals la pirotècnia, l'aigua i la música.
Calor, aigua, imaginació i un gran ambient festiu, són els principals ingredients de la Transsegre, una celebració que reivindica la recuperació de l'espai natural del riu mitjançant un descens esbojarrat i no competitiu sobre originals construccions artesanes que cada any aplega més participants entusiastes.
Cada any bona part dels habitants d'Ulldemolins es dirigeixen a peu i en processó cap a una ermita propera al poble per celebrar-hi una festa en honor a sant Antoni de Pàdua. Aquesta manifestació de religiositat popular és un referent per la identitat local i inclou el repartiment del 'ramillet' d'herbes boscanes i un àpat gastronòmic.
Des de fa molts anys, quan arriba la festivitat del Corpus, a molts indrets de Catalunya és costum posar ous sobre els brolladors de les fonts i fer-los ballar amb la força de l'aigua. El ritus, tan simple com misteriós, desperta passions entre els estudiosos que discuteixen encara avui sobre el seu origen i significat.
Durant el breu període d'excepcionalitat que marquen dos coets voladors, les injeccions d'aigua sortides d'unes grans xeringues tenen llicència per mullar a tots els que, en aquell moment, són dins els contorns de la plaça Major de Montblanc. És la tradicional Xeringa de Carnaval.
Cada 13 d'octubre milers de persones vingudes de Tossa i d'altres poblacions properes es troben al santuari de Sant Grau de Vallpresona, al bell mig del Massís de les Cadiretes, per celebrar l'Aplec de Sant Grau, una festa amb més de 600 anys d'història que ret homenatge al poder de l'aigua.
Tarragona acull durant cinc dies una de les seves festes més sentides: la Festa de Sant Magí, una celebració dedicada al patró de la ciutat que combina la seqüència ritual tradicional, que gira al voltant de l'arribada de l'aigua a la ciutat des de les fonts del Brufaganya, amb un extens programa d'activitats complementàries.
Cada any el 19 d'agost centenars de veïns de diverses poblacions catalanes s'apleguen pels volts del Santuari del Brufaganya per recordar la figura i les ensenyances de Sant Magí i participar dels ritus i actes litúrgics propis d'aquesta jornada.
Fonts de Sant Magí de la Brufaganya
Sant Magí de la Brufaganya, Pontils (la Conca de Barberà)
Tot l'any
La vida, la llegenda i les festes dedicades a sant Magí estan totalment relacionades amb una font situada al paratge conegut com a Sant Magí de la Brufaganya, al municipi de Pontils. Durant segles, gent vinguda de tot Catalunya s'ha desplaçat fins aquí per tal d'aconseguir una mica d'aquesta aigua que té fama de ser guaridora.
Coincidint amb l'època de l'any en què l'aigua és menys abundant -a tot arreu però especialment als pous i a les fonts-, el 4 d'agost se celebra la Festa de Sant Domènec o Sant Domingo, una diada que inclou la purificació i benedicció de l'aigua i el singular ritu del càntir nou.
Les illes Pitiüses mantenen, dins la seva tradició popular, l'antiquíssim costum d'anar a ballar en pous i fonts en determinades dates del calendari anual. Les ballades es concentren entre el solstici d'estiu i el 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus, patrona d'aquestes illes.
Camprodon celebra, just una setmana abans de Sant Joan, la seva festa major en honor a Sant Patllari. La festa inclou una gran quantitat d'actes d'entre els que destaca el dinar de germanor i la Baixada de la Font de Sant Patllari, que esdevenen reclams indiscutibles per al jovent de la vall.
En els darrers anys han proliferat en moltes poblacions catalanes els correaigües o xeringades, multitudinàries guerres lúdiques amb aigua que es celebren en el marc de la festa major d'estiu i que han esdevingut una divertida manera de fer passar la calor.
En la nostra tradició cultural, els infants nounats són presentats públicament a la família i a la comunitat mitjançant un ritus de pas, anomenat bateig, que té tres parts: la immersió de l'infant dins aigua, el «tirar bateig» i un àpat gastronòmic.