Escaldàrium
La festa del foc i de l'aigua
Caldes de Montbui (el Vallès Oriental)
Vegueria de Barcelona
Segon dissabte de juliol
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 25.06.2004 | Actualització: 03.07.2025)
Manel Carrera i Escudé
Història de la festa
L'Escaldàrium és una festa inventada pel Ball de Diables de Caldes l'any 1994 per tal de començar a construir una festa major d'estiu a la població. Aplegant idees d'aquí i d'allà va sorgir el concepte central de la celebració: barrejar l'aigua amb el foc i la música per, en el marc d'una festa de carrer molt participada, escenificar el misteriós origen de l'aigua termal.
L'aigua que brolla del terra a una temperatura elevada forma part de la identitat local de Caldes de Montbui, ja que en aquest poble hi ha unes de les termes més importants del país. L'Escaldàrium -nom que rebia la piscina d'aigua calenta de les termes- és, doncs, un homenatge a les aigües termals, una celebració que recrea festivament com aigua i foc es fusionen per crear les aigües «caldes» que donen nom al poble. Per això, tota la festa es desenvolupa pels voltants de la plaça de la Font del Lleó que, situada al bell mig del nucli antic, és la seu de les termes romanes i d'una font que raja aigua a més de 78ºC de temperatura.
Els actes o danses de la festa
El relat de la festa -la recreació llegendària de l'origen de l'aigua termal- està ben definit i es desenvolupa a través de nou actes alternats, sis de foc i tres d'aigua. En els actes de foc, la gent balla i salta sota les espurnes dels éssers demoníacs que utilitzen un desplegament pirotècnic força espectacular a base d'estructures dissenyades per a l'ocasió. En els actes d'aigua, les anomenades «tempestes», els participants ballen sota l'aigua que surt disparada d'unes potents mànegues.
Cada acte és acompanyat d'uns espectaculars efectes lumínics i d'una música que, composta expressament per a la festa i interpretada en directe per músics locals, és un altre dels pilars bàsics de la celebració. Entre acte i acte, els tabalers dels diables fan retronar els seus instruments per tota la plaça.
Durant tots els actes la gent es barreja amb els actors en un tipus de piromàquia que ofereix als participants la possibilitat de posar-se dins el foc i l'aigua durant una hora de ritmes trepidants, melodies ballables i un espectacle visual impressionant que provoca eufòria col·lectiva.
La festa s'estructura com una batalla entre les forces del Cel -l'aigua- i les forces de la Terra -el foc-. Comença just havent tocat les dotze en punt de la nit, quan el Termaliot fa aparèixer les bruixes, uns éssers proveïts d'unes boles de foc que fan giravoltar per tal d'obrir les portes de les entranyes del món i desencadenar les forces tel·lúriques. Una primera tempesta d'aigua provocada per les forces del Cel intenta, tanmateix, contrarestar-les, i els participants queden ben molls.
Però de nou, el ritme frenètic dels tabals anuncia l'aparició de noves encarnacions de les forces de l'Infern. Per la plaça entren Llucifer i la Diablessa sota un espectacular pal·li de foc portat pel seu exèrcit de dimonis. Inspirat en els artefactes que s'utilitzen per protegir les imatges religioses de la llum del Sol, el pal·li està fet a través d'un enginyós sistema d'arcs i pals de ferro connectats per cadenes, tot ple de coets de diferents característiques.
Amb la música de l'himne principal de la festa, Llucifer i la Diablessa apareixen per invocar la temible i devastadora Godra. Inspirada en el brollador de la font de la plaça, aquesta malèfica quimera és una peça del bestiari fantàstic local amb forma híbrida -cap i cos de lleó, ales de rat penat i cua de serp-, recoberta d'escames i que escup foc per trenta punts diferents del seu cos. Una vegada a plaça, davant la seva font, Godra fa un solemne i emotiu ball, que constitueix el moment central -i un dels més esperats- de la festa.
La plaça es torna blava i des de diferents punts es llança altre cop aigua damunt els participants. Les forces del Cel intenten de nou contrarestar la potència del foc... però no ho aconsegueixen.
Després de la segona tempesta apareix de nou Llucifer i els seus diables proveïts d'un gran ceptre de foc, una estructura amb forma de paraigua plena de coets (bengales tipus Patum, sortidors de titani i carretilles), que fan giravoltar una vegada encès amb l'objectiu de protegir-los de l'aigua i al mateix temps contraatacar. La batalla està servida i altra vegada torna a ploure a bots i barrals a la plaça.
En el darrer acte -una orgia de foc i aigua-, surten tots els personatges de la piromàquia: Llucifer i la Diablessa, bruixes i dimonis que van encenent centenars de coets carretilles al mateix temps que apareix ja l'aigua calenta. Finalment, aigua i foc es fusionen per explicar per què l'aigua de Caldes és com és.
Has detectat algun error? Avisa’ns!








Contacte
Web oficial de l'Escaldarium
https://www.escaldarium.com/
08140 Caldes de Montbui
diablescaldes(ELIMINAR)@gmail.com
Per saber-ne més
Llibres

El Santuari de la Mare de Déu de la Victòria
Bartomeu Serra i Martí
Ajuntament d'Alcudia. Àrea de Cultura
Aquest llibre ens acosta un poc més al Santuari de la Mare de Déu de la Victòria, lloc...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

Festes dels barris o del Pa Beneit
El Vendrell (el Baix Penedès)
Primer dissabte de juliol i setmana següent

La Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, una trobada que va néixer amb motiu de la presentació d'un llibre recull d'havaneres l'any 1967, ha esdevingut amb el pas dels anys la manifestació més gran i de més qualitat d'entre totes les que es fan a Catalunya.

Mostra de jazz de Tortosa (el Baix Ebre)
- la Mostra va néixer de la passió d'acadèmic per la música en general i pel jazz en particular, per un costat, i per l'estima al nostre territori, les Terres de l'Ebre per l'altre. Cal tenir en compte que les comarques del sud de Catalunya...
Passacarrer del Fanalet i coetà a Picanya (l'Horta Sud)
- el segon dimecres després de Sant Pere i en el marc de les festes que se celebren en honor de la Preciosíssima Sang (Ecce Homo). Hi ha una processó amb la seva imatge durant la qual s'il·luminen els carrers amb bengales vermelles. També es...
Festa de la Mare de Déu de l'Er (l'Alta Cerdanya)
- segons la tradició, la imatge va ser miraculosament trobada dins d'un arbre, enmig de la neu. De gran veneració a la comarca, és objecte de romiatges i se la invoca per fer ploure i perquè guardi de les pedregades. El 2 de juliol es...
Festes de la Mare de Déu de la Victòria a Alcúdia (el Raiguer)
- se celebren els dies 1 i 2 de juliol i tenen lloc a l'ermita. La revetlla comença el capvespre de dia 1 amb una cursa de diferents categories, de pujada a l'Ermita. A la nit hi ha ball de bot amb els grups locals...
Diada del Nou de Juliol a Ciutadella (Menorca)
- es commemora l'aniversari de l'assalt turc que va patir la ciutat el 9 de juliol de 1558 ('s'Any de sa Desgràcia'), en què un gran estol comandat per Mustafà Piali va atacar i saquejar la vila i se'n va endur gran part de la...
Concurs de gossos d'atura especial Border Collie a Vidrà (Osona)
- a principis de juliol, Vidrà reuneix pastors d'ovelles de raça ripollesa d'arreu en aquest concurs del que participa tot el municipi. El concurs, que es va iniciar l'any 2000 té lloc a la prada gran de Vidrà. Aquest és un lloc privilegiat per acollir-hi...
De la mateixa població

Festa major i Capvuitada
Caldes de Montbui (el Vallès Oriental)
segon i tercer cap de setmana d'octubre