Escaldàrium

Història de la festa

L'Escaldàrium és una festa inventada pel Ball de Diables de Caldes l'any 1994 per tal de començar a construir una festa major d'estiu a la població. Aplegant idees d'aquí i d'allà va sorgir el concepte central de la celebració: barrejar l'aigua amb el foc i la música per, en el marc d'una festa de carrer molt participada, escenificar el misteriós origen de l'aigua termal.

L'aigua que brolla del terra a una temperatura elevada forma part de la identitat local de Caldes de Montbui, ja que en aquest poble hi ha unes de les termes més importants del país. L'Escaldàrium -nom que rebia la piscina d'aigua calenta de les termes- és, doncs, un homenatge a les aigües termals, una celebració que recrea festivament com aigua i foc es fusionen per crear les aigües «caldes» que donen nom al poble. Per això, tota la festa es desenvolupa pels voltants de la plaça de la Font del Lleó que, situada al bell mig del nucli antic, és la seu de les termes romanes i d'una font que raja aigua a més de 78ºC de temperatura.

Els actes o danses de la festa

El relat de la festa -la recreació llegendària de l'origen de l'aigua termal- està ben definit i es desenvolupa a través de nou actes alternats, sis de foc i tres d'aigua. En els actes de foc, la gent balla i salta sota les espurnes dels éssers demoníacs que utilitzen un desplegament pirotècnic força espectacular a base d'estructures dissenyades per a l'ocasió. En els actes d'aigua, les anomenades «tempestes», els participants ballen sota l'aigua que surt disparada d'unes potents mànegues.

Cada acte és acompanyat d'uns espectaculars efectes lumínics i d'una música que, composta expressament per a la festa i interpretada en directe per músics locals, és un altre dels pilars bàsics de la celebració. Entre acte i acte, els tabalers dels diables fan retronar els seus instruments per tota la plaça.

Durant tots els actes la gent es barreja amb els actors en un tipus de piromàquia que ofereix als participants la possibilitat de posar-se dins el foc i l'aigua durant una hora de ritmes trepidants, melodies ballables i un espectacle visual impressionant que provoca eufòria col·lectiva.

La festa s'estructura com una batalla entre les forces del Cel -l'aigua- i les forces de la Terra -el foc-. Comença just havent tocat les dotze en punt de la nit, quan el Termaliot fa aparèixer les bruixes, uns éssers proveïts d'unes boles de foc que fan giravoltar per tal d'obrir les portes de les entranyes del món i desencadenar les forces tel·lúriques. Una primera tempesta d'aigua provocada per les forces del Cel intenta, tanmateix, contrarestar-les, i els participants queden ben molls.

Però de nou, el ritme frenètic dels tabals anuncia l'aparició de noves encarnacions de les forces de l'Infern. Per la plaça entren Llucifer i la Diablessa sota un espectacular pal·li de foc portat pel seu exèrcit de dimonis. Inspirat en els artefactes que s'utilitzen per protegir les imatges religioses de la llum del Sol, el pal·li està fet a través d'un enginyós sistema d'arcs i pals de ferro connectats per cadenes, tot ple de coets de diferents característiques.

Amb la música de l'himne principal de la festa, Llucifer i la Diablessa apareixen per invocar la temible i devastadora Godra. Inspirada en el brollador de la font de la plaça, aquesta malèfica quimera és una peça del bestiari fantàstic local amb forma híbrida -cap i cos de lleó, ales de rat penat i cua de serp-, recoberta d'escames i que escup foc per trenta punts diferents del seu cos. Una vegada a plaça, davant la seva font, Godra fa un solemne i emotiu ball, que constitueix el moment central -i un dels més esperats- de la festa.

La plaça es torna blava i des de diferents punts es llança altre cop aigua damunt els participants. Les forces del Cel intenten de nou contrarestar la potència del foc... però no ho aconsegueixen.

Després de la segona tempesta apareix de nou Llucifer i els seus diables proveïts d'un gran ceptre de foc, una estructura amb forma de paraigua plena de coets (bengales tipus Patum, sortidors de titani i carretilles), que fan giravoltar una vegada encès amb l'objectiu de protegir-los de l'aigua i al mateix temps contraatacar. La batalla està servida i altra vegada torna a ploure a bots i barrals a la plaça.

En el darrer acte -una orgia de foc i aigua-, surten tots els personatges de la piromàquia: Llucifer i la Diablessa, bruixes i dimonis que van encenent centenars de coets carretilles al mateix temps que apareix ja l'aigua calenta. Finalment, aigua i foc es fusionen per explicar per què l'aigua de Caldes és com és.